tag:blogger.com,1999:blog-48831100034032091372024-03-05T19:03:02.827+01:00cartes elèctriquesel blog de club editorMaria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.comBlogger65125tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-40334373687868537972020-11-12T13:32:00.008+01:002020-11-12T13:57:29.248+01:00Un llibre particular: Història de dues ciutats<p>La història menuda d'<i>A</i> <i>Tale of Two Cities</i> és de les que haurien d'explicar-se a totes les escoles, facultats, graus i postgraus on s'ensenyi l'ofici de publicar a preus més o menys desorbitats. En resum: una picabaralla de Dickens amb el seu editor va decidir-lo a abandonar la revista <i>Household Words </i>(batejada per ell a partir d'un vers de Shakespeare) per crear un nou setmanari sotmès als mateixos bellíssims principis, però amb capital i profit exclusivament propis. No puc resistir la temptació de copiar-vos els principis, encara que no sigui d'això que volia parlar-vos: </p><p>«Confiem ser companys i amics de milers i milers de persones, d'un i altre sexe i de tota edat i condició, de qui potser no veurem mai les cares. Aspirem a dur a incomptables llars el coneixement de molts fenòmens socials, sorprenents en bé o en mal, produïts pel món brillant que ens volta i cap d'ells calculat perquè siguem menys ardents en la pròpia perseverança, menys addictes al progrés de la humanitat ni menys agraïts pel privilegi de viure en aquesta aurora de l'estiu dels temps.»</p><p><i>All the Year Round</i>, el nou setmanari batejat a partir d'un altre vers de Shakespeare, va estrenar-se el dissabte 30 d'abril de 1859. Entre juny i desembre Dickens va publicar-hi una novel·la escrita expressament per entregues i destinada a assolir unes xifres de venda apoteòsiques: 200 milions d'exemplars segons la llegenda anglesa, que diu que és la més venuda de tots els temps. La llegenda francesa reserva naturalment aquest lloc als <i>Miserables</i>, per cert començats a setanta llegües de Londres tot just després de publicar-s'hi <i>A</i> <i>Tale of Two Cities</i>: Hugo, gran detractor de Napoleó el Petit, els va escriure en el seu exili a l'illa de Guernesey, i l'editor belga Albert Lacroix va haver de creuar el Canal amb barca per negociar-hi el primer contracte monstruós de la història dels contractes monstruoses —240.000 francs-argent, equivalents a 600.000 euros, i un llançament simultani a una dotzena de capitals escampades pel món (Moscou i Rio incloses), de manera que cada quinze dies se'n venien 100.000 exemplars. </p><p>[Sospir de l'editora abans de continuar.]</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUAKYPg8rhVuEyP5lw1CujgH6fJ6p79S4xNBUX24mNNe7HHdUYzJxinv8XsOSyhKGKz58FEjiWRJWjMYZi-obnNgw0j0g-_bck70Tndle3-WosIapj-fI-pnN1czKIypbh5hFkSv_QTyux/s1024/all-the-year-round-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="634" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUAKYPg8rhVuEyP5lw1CujgH6fJ6p79S4xNBUX24mNNe7HHdUYzJxinv8XsOSyhKGKz58FEjiWRJWjMYZi-obnNgw0j0g-_bck70Tndle3-WosIapj-fI-pnN1czKIypbh5hFkSv_QTyux/w248-h400/all-the-year-round-1.jpg" width="248" /></a></div><p></p><p>No acabaries mai quan et poses a parlar de gegants. Però no és això que volia explicar-vos, sinó un fet minúscul que ens ha ocupat molt: un tros de frase de no res que resulta que es troba al principi de tot de la novel·la de Dickens. Copio el paràgraf sencer, inoblidable:</p><p>«It was the best of times, it was the worst of times, it was the age of wisdom, it was the age of foolishness, it was the epoch of belief, it was the epoch of incredulity, it was the season of Light, it was the season of Darkness, it was the spring of hope, it was the winter of despair, we had everything before us, we had nothing before us, we were all going direct to Heaven, we were all going direct the other way—in short, the period was <i>so far like the present period</i>, that some of its noisiest authorities insisted on its being received, for good or for evil, in the superlative degree of comparison only.»</p><p>La cursiva és meva i destaca unes paraules que es poden interpretar no de manera diversa sinó antagònica: "era tan diferent" o "era tan semblant". No és pas una minúcia si pensem que el temps de la novel·la és la Revolució Francesa i el temps de l'escriptura, certa dictadura suposadament <i>blanda </i>que es coneix com a Segon Imperi a França i cert llarguíssim regnat suposadament <i>modernista </i>a Anglaterra sota el qual s'impulsà una industrialització cruenta. El cert és que a Internet es troben fòrums de discussió dedicats a aquesta <i>petite phrase</i>, que segons l'intèrpret té unes implicacions o unes altres, amb una conseqüència còmica: que els comentaris del món acadèmic sobre la ideologia de Dickens adopten a França uns camins impossibles a Itàlia, per tal com els traductors han entès dues coses contràries. </p><p>Núria Sales, autora de la traducció catalana que acabem d'estampar en volum solt, havia interpretat així la frase en una primera versió, publicada per entregues per mor de Dickens i del confinament pandèmic en què ens trobàvem (ho explica la <a href="https://clubeditor.cat/llibres/historia-de-dues-ciutats-2/" target="_blank">nota editorial</a>):</p>«Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa, l’època de la fe, l’època de la incredulitat, l’hora de la llum, l’hora de la tenebra, la primavera de l’esperança, l’hivern de la desesperació, ho teníem tot davant nostre, no teníem res davant nostre, tots aniríem de dret al cel, anàvem de dret a l’infern —en resum, <i>l’època era tan diferent d’ara</i> que algunes de les seves autoritats més sorolloses insistien a definir-la, per a bé o per a mal, en termes exclusius de comparació superlativa.» <div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf67w0YKh5ObToRp-ERSpoDzBnOovd9HoUvVHE62q6DuOEmKtFX0HwCP4dRtB3AuVHwxhDURRxDsm_jEsOnLnPQa4Jel4I8cp6hAw8E_TzKI9UjMEeZ95BK9zk0oVShOocxaxqNT4M7Jrj/s2048/frontal_Historia-dues-ciutats.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1639" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf67w0YKh5ObToRp-ERSpoDzBnOovd9HoUvVHE62q6DuOEmKtFX0HwCP4dRtB3AuVHwxhDURRxDsm_jEsOnLnPQa4Jel4I8cp6hAw8E_TzKI9UjMEeZ95BK9zk0oVShOocxaxqNT4M7Jrj/s320/frontal_Historia-dues-ciutats.jpg" /></a></div><div><p></p><p>La versió impresa que us espera a llibreries s'ho ha repensat i diu: «l'època era tan clavada el present». Així, amb 'el' i no<i> '</i>al', no pas per badada sinó perquè triem un dels dos membres d'una discrepància —la que es dóna entre el Diccionari Alcover Moll: <b>«És ben clavat el seu pare»: vol dir que li assembla molt (Empordà)</b>, i el diccionari preceptiu de l'Institut, que l'adoba tot copiant-lo: <b>Molt semblant, pràcticament idèntic. <i>És clavat al seu pare</i>. </b></p><p>D'aquesta manera hem volgut recordar l'entrebanc interpretatiu de l'original, posant-vos una pedreta a la sabata per començar. ¿Té sentit o no? Vosaltres ho direu —majorment, que a Catalunya la densitat de filòlegs supera la d'Oxford sense ombra de dubte, especialment la dels filòlegs autoproclamats; i per a ells també hi ha d'haver algun regalet al peu de l'arbre de Nadal, ni que sigui en forma de pedreta. </p><p>El que sí que sabem que fa meravellosament la traducció de Núria Sales és acollir el que mou la paraula de Dickens: una ironia particular, no pas de mena continguda, sinó enèrgica i compatible amb les simpaties extremes. És la mare d'uns personatges secundaris davant de qui t'agenolles rendit de gust, i que amb el temps es transformen en patrons humans força més il·luminadors que moltes doctrines. I una altra cosa que passa en la traducció de Núria Sales és que hi espurneja amb tots els seus colors la vida quotidiana d'altre temps —aquesta vida extinta i plena de sorpreses que ha inspirat la seva obra d'historiadora. </p><p>Moltes coses voldria dir-vos encara de la meravella de publicar una novel·la de Dickens. L'hem feta a la manera dels monjos, amb copista (Marc Montull) i il·luminadora (Aina Bonet), quan aquest virus que no volem feminitzar ens tenia sotmesos a clausura. Cada membre del nostre convent ha desenvolupat la seva particular devoció per un dels personatges; la meva va a Mr Cruncher, el ressuscitador que trafica amb cadàvers. També hi surt un delator que duu a la cartera el paper fefaent que figura que l'eximeix, un gest que farà en Lamoneda a <i>El vent de la nit</i> des d'una altra revolució ideològicament antagònica i humanament idèntica: un fet pertorbador, que aflora en la Literatura com no pot fer-ho en la Història ni encara menys en el Dogma. </p><p>Antidogmàtics, novel·lòmans, humans de sang calenta, llegidors estimats: aquesta novel·la us espera a partir d'avui, a totes les bones llibreries de Catalunya. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHaaea4BIry4CNax_bMN0eaJZ28-NzuR5bjIdeUfOJ8mfkpsbqxZVJL0rcAW74-HO9tIHNKVaMnW0h9KcaSeEG03fZaHmIZFtyM9Bf9IW-GjsN4BF4YZecm2_bs3Td0OS8-tvL5MtCBLD/s1359/CAPLLETRA_III-13.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1359" data-original-width="1326" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHaaea4BIry4CNax_bMN0eaJZ28-NzuR5bjIdeUfOJ8mfkpsbqxZVJL0rcAW74-HO9tIHNKVaMnW0h9KcaSeEG03fZaHmIZFtyM9Bf9IW-GjsN4BF4YZecm2_bs3Td0OS8-tvL5MtCBLD/s320/CAPLLETRA_III-13.jpg" /></a></div><br /></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p></div>Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-58189917455503711582020-09-09T11:27:00.006+02:002020-09-09T12:42:10.743+02:00La Rentré [sic]<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJM1Zg0zRrKmA5_35gC-7GQZhD7NboRA6RBaOANDtPQMJcOFSOiKJ4tm_V5OFQXrG0oYrZAXrnYDf3IxXr7y2Dt7BH1Y8fk0iVFdjkqiuuDDzFkbqf4ToixfZOB_vFIisWeCXNgRZnuPYW/s2016/Senyal_gallec.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="469" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJM1Zg0zRrKmA5_35gC-7GQZhD7NboRA6RBaOANDtPQMJcOFSOiKJ4tm_V5OFQXrG0oYrZAXrnYDf3IxXr7y2Dt7BH1Y8fk0iVFdjkqiuuDDzFkbqf4ToixfZOB_vFIisWeCXNgRZnuPYW/w625-h469/Senyal_gallec.jpg" width="625" /></a></div><p><br /></p>Amics i seguidors,<p></p><p>Temps de cridar el llegidor de vísceres, aquests que comencem. Amb la ciutat massa quieta, els editors agitats, la Setmana que diuen que s’estrenarà amb un fibló tropical, la infecció que cova en tots els esperits si no en totes les cases —i bars i fondes, però això no es pot dir. NO ES POT DIR serà el lema de l’època?</p><p>Al Club Editor fem com les bèsties. Callem quan fa l’efecte que comença la tempesta i reprenem el xerroteig al primer raig de sol. Ara mateix fa un raig de sol i us escric. Bon dia tingueu, llegidors que sou la sal de la terra.</p><p>Passem canguelu i alegries. Entre elles, que Joan Ferrarons, traductor d’<i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/el-castell/" target="_blank">El castell</a></i> de Kafka, sigui un dels quatre finalistes del premi PEN català de traducció. El seu treball, finíssim i original, va molt enllà de la missió primera del traductor, que és donar l’hospitalitat a una obra forastera: ell conquereix territoris per a la literatura en català. És el que fan els traductors excepcionals. Creen llenguatge, busquen la manera de dir aquells pensaments que la nostra llengua, la nostra història i el nostre paisatge no tenien per què produir. Són relativament pocs, els traductors que eixamplen el territori d’una literatura. En Ferrarons, filòsof i garrotxí, n’és un. Que se li reconegui el mèrit forma part de les alegries que reserva la mai previsible vida cultural. </p><p>Una altra alegria és que celebrarem no sabem com, però pel nostre compte, el centenari del naixement d’Eileen Chang. Després de publicar <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/lamor-que-fa-caure-ciutats/" target="_blank">L’amor que fa caure ciutats</a></i> —guardonat amb el premi a la millor traducció del xinès— vam reincidir amb <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/brasers/" target="_blank">Brasers</a></i>, que compta entre els fracassos comercials més sonats del catàleg i entre els amors més delicats de l’editora. Poques vegades l’art del conte ha anat més lluny en la complexitat i l’ambivalència, en la captura de les emocions menys confessables dins una prosa sedosa i llisa com una mitja. Llegidors, aquí heu badat: encara no heu sabut veure aquesta joia. Sí que l’ha vista la realitzadora Ann Hui, que l’ha adaptada al cinema i l’estrena ara al Festival de Venècia sota el títol, tot sigui dit una mica suat, de <i>Love after Love</i>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5GurvTNBYzmGm_qAVEABb7t2Sm-hCXo_sLEpi_C_4liR1LgL5DTBahitagLw0-cW0G35n6pe5XRiR7LDUwf9nKWUSju07LEMopllSjt_Gd39Rqn4v2kb5PxOosp9iboxwaxM5xudqDu54/s2048/Per+Petterson+%2540Marta+Calvo3.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1365" height="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5GurvTNBYzmGm_qAVEABb7t2Sm-hCXo_sLEpi_C_4liR1LgL5DTBahitagLw0-cW0G35n6pe5XRiR7LDUwf9nKWUSju07LEMopllSjt_Gd39Rqn4v2kb5PxOosp9iboxwaxM5xudqDu54/w333-h500/Per+Petterson+%2540Marta+Calvo3.JPG" width="333" /></a></div><p>Més alegries: hem tret <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/homes-en-la-meva-situacio/" target="_blank">Homes en la meva situació</a></i>, la darrera novel·la de Per Petterson, que compta entre les primeres de totes en la categoria AA —amors apassionats. És la quarta d’ell que us oferim, tot esperant la cinquena l’any que ve. </p><p>Ens passa que, com més avancem en la seva obra, més s’allunya l’horitzó i creix la muntanya. El que al principi ens havia semblat que era l’obra molt consistent d’un autor remarcablement sensitiu, ha anat prenent caràcter de continent on els personatges troben canals d’una novel·la a l’altra i, fills que eren aquí, allà esdevenen pares o amants. Petterson escriu novel·les, diries, per poder passar la vida en companyia dels mateixos personatges. És el que fa fer als lectors: una delícia, una sorpresa i un aprenentatge, descobrir que mai no tindràs a les mans l’enigma d’una persona, ni tan sols a través del miratge d’una història ben explicada. És, editorialment, un repte que ens ha obligat a tornar enrere per falcar millor aquella pedra d’allà: com que els personatges transiten d’una novel·la a l’altra, resulta que la roba que duu Arvid Jansen quan festeja, i que treu de l’armari quan se separa, no pot ser aquí una jupa i allà un tabard. Ha de ser la mateixa, amb els seus botons de coure. Aquest estiu hem mobilitzat Carolina Moreno i Coral Romà, traductores respectives de<i> Maleeixo el riu del temps</i> i <i>Cap a Sibèria</i>, per oferir-vos un Petterson ben temprat (dislèxics, no us trabuqueu). </p><p>Als antípodes estilístics de Petterson es troba la darrera novel·la de Sebastià Perelló, <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/la-mar-rodona/" target="_blank">La mar rodona</a></i>. Una ampla tribu de personatges passa sota els ulls del lector com passa la gent pel carrer, fugaçment. Només que l’autor s’ocupa de relacionar-los entre si, no pas pel gust de fer un bonic artefacte sinó perquè la vida en una illa és així: plena de gent interrelacionada que no es coneix i perpetua, temps a través, les mateixes carotes de no saber-ne res. De què? Ah. Vosaltres ho sabeu —i calleu, com ells. <i>La mar rodona</i> us demanarà un cistell d’hores perquè, per peixera que sigui plena d'humans rere el vidre, és una travessia. I una senyora novel·la. De les que eixamplen una literatura, com <i>El castell</i> d’en Ferrarons —perdó, d’en Kafka.</p><p>Què més, què més? Ah: Lispector. <i>L’hora de l’estrella</i>, traduïda de bell nou per qui l’havia traduïda per primera vegada: Josep Domènech Ponsatí. És un cas d’autocensura curiós, li havíem proposat de reeditar el seu text, ell ha decidit reformular-lo. Així és Lispector i així és ell —tenim, al Club Editor, uns traductors que fan caure d’esquena. Serà el primer de quatre volums Lispector que traduirà i publicarem d’aquí al 2024.</p><p>A més d’altres perles, robins i maragdes que us aniré contant quan sigui l’hora d'extreure'ls de l'argila. De moment, plego d’escriure-us i deixo el canguelu per una altra vegada. No se n’anirà pas. Vosaltres el sentiu, com el sentim nosaltres. Desitjo que us deixi viure sense massa angúnies.</p><p>Vostra,</p><p style="text-align: right;">MB</p><div><br /></div>Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-56780515141461859522020-07-19T12:05:00.004+02:002020-07-19T12:17:10.911+02:00Homenatge a Juan MarséUn bon dia vaig rebre un correu de Juan Marsé. Quatre ratlles, en resposta a una <a href="http://clubeditor.blogspot.com/2013/03/escriure-sota-censura-damat-piniella.html" target="_blank">Carta Elèctrica</a> sobre les implicacions d'escriure sota censura en què sortia associat a Joaquim Amat-Piniella. Vam quedar i em va explicar que l'amic anònim gràcies a qui s'havia publicat <i>K. L. Reich</i> era ell. Que cada dia assistia a dos aperitius: el de la colla dels republicans de Manresa, entre ells Ferran Planes i Joaquim Amat-Piniella, a l'Apeadero de Balmes, i el de la colla d'en Barral, en un bar que no recordo com es diu, però que deu poder citar qualsevol coneixedor de la vida literària barcelonina —i no és poc interessant de veure on són les llacunes informatives.<br />
<br />
Ens vam veure unes quantes vegades des de llavors. Jo li anava portant els llibres que publicava, ell m'anava regalant els que treia o reeditava. Els dos últims em van semblar excepcionals, i notable que la "jove promesa" Marsé hagués arribat a ser un d'aquells artistes en qui l'extrema vellesa agusa el geni. L'estil tardà, que deia l'altre. <i>Esa puta tan distinguida</i>, quin gran llibre no prou llegit ni gaire ben comentat, quin formidable diàleg amb el present immediat, acompanyat de quin silenci.<br />
<br />
El que conté aquest silenci és potser l'agulló d'un projecte que havia de materialitzar-se ara. Va ser pensar-hi amb Alejandro Dardik, trucar a en Marsé, sentir-lo immediatament dir que sí, trucar a l'agència literària, sentir el bot a l'altre cap de fil —de debò ha dit que sí?—, signar el contracte i tirar endavant la traducció. Confiada a Martí Sales, que també va tardar un segon a acceptar aquest curiós encàrrec.<br />
<br />
La pandèmia n'ha ajornat la sortida molt desgraciadament. Patíem pensant que podia passar el que ha passat aquesta nit, i que ell no fos a temps de veure el que pretén ser abans de res un homenatge. A un escriptor d'una envergadura excepcional, que ha donat veu i cos al que aquest tros de món ha viscut i encara arrossega com una ombra enganxada a la planta dels peus. Al company de batalla de Joan Sales i Mercè Rodoreda. Separat d'ells per una llengua, però gens ni mica pel propòsit ni l'exigència artística.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLlPLzCVRibjaqGfFiXpGZIKTHswXXZ5kr6RuaFOgCTYi57rAJYOtRLZfGqGd3Q3WPmZPeXptGuUWAMGLmstnIJuMLZWXMGT-VvvcSZ_ORRn1Z3UZfrXORfmsJFF9IjcKIlPd6Yag1eCN/s1600/frontal-aquestaputatandistingida.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1093" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLlPLzCVRibjaqGfFiXpGZIKTHswXXZ5kr6RuaFOgCTYi57rAJYOtRLZfGqGd3Q3WPmZPeXptGuUWAMGLmstnIJuMLZWXMGT-VvvcSZ_ORRn1Z3UZfrXORfmsJFF9IjcKIlPd6Yag1eCN/s400/frontal-aquestaputatandistingida.jpg" width="272" /></a><i>Aquesta puta tan distingida</i> sortirà massa tard si es tractava de donar a Juan Marsé l'alegria de veure's vestit amb la coberta d'<i>El carrer de les Camèlies</i>, que comparteix territori no solament geogràfic amb <i>Teniente Bravo</i>. Però sortirà, ben aviat, i els lectors experimentaran com sona l'escriptor Marsé en la seva llengua materna, mai escrita per ell.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-27215646321496552432020-05-05T01:03:00.000+02:002020-05-05T01:07:23.659+02:00Amat-Piniella, la Persona amb majúscula<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGvGuJIEDlQ0Id_ov29eIIXSShSyRK4l3hc3SIHSypAN7TGRdMoXd4oz-DFwHeFUfMKjv5OmSKz_xalse2anmCELAM1atZesyuPq2Tmni9mTKm1wRvlnBemXg5-u0BwnRekQbFVYDgn8Hq/s1600/1381867816123.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="581" height="465" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGvGuJIEDlQ0Id_ov29eIIXSShSyRK4l3hc3SIHSypAN7TGRdMoXd4oz-DFwHeFUfMKjv5OmSKz_xalse2anmCELAM1atZesyuPq2Tmni9mTKm1wRvlnBemXg5-u0BwnRekQbFVYDgn8Hq/s640/1381867816123.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
"Era un home silenciós, afable, carregat d'espatlles, miop, introvertit, d'aparença feble i d'una sensibilitat extrema, d'una sensibilitat que de ben segur el va fer patir molt. L'Amat havia nascut per a ésser escriptor. Però la mala sort, com li va passar a en Pere Vives i a tants d'altres, el va col·locar dins la categoria dels vençuts. Mai no he conegut ningú que suportés amb tanta fermesa i alhora ironia la derrota de la seva generació. D'això n'era molt conscient, l'Amat: tenia una lucidesa que gairebé feia mal. No va saber-se mentir, no es va il·lusionar per res. Va acceptar el fracàs dels qui havien pensat i actuat com ell amb una mena de fatalisme que, dins la seva gran humanitat, el feia més gran als ulls de tothom."<br />
<br />
Aquestes paraules de Montserrat Roig (1974) tenen la gran virtut d’evocar l’home Amat, la persona, singular i conscient. Entre moltes desgràcies més serioses que aquesta, Joaquim Amat-Piniella ha patit una sort lamentable per a un escriptor, la de ser abordat no pas com un subjecte sinó com a individu, com a unitat de què es compon un grup, el dels supervivents dels camps nazis.<br />
La seva obra, per a la immensa majoria dels lectors que en coneixen l’existència, es resumeix a un llibre:<i> K.L. Reich</i>. Els altres no han estat llegits per gairebé ningú, d’on resulta que aquest tampoc sigui abordat com la novel·la d’un autor específic dotat d’una certa visió de la vida, sinó com LA novel·la catalana dels camps nazis: única no pas pel que té de propi sinó numèricament, una de sola en tota la literatura catalana. Amat és així el representant dels deportats republicans, i en aquesta dimensió col·lectiva es produeix l’embolic de la recepció. Amat-Piniella, quan escriu, ¿representa els deportats catalans o els espanyols en general, tots aquells que es troben a Mauthausen per haver combatut a les files de l’Exèrcit de la República? ¿En què difereix, en un camp de concentració, l’experiència d’uns i altres? ¿Què té de consistent o d’absurd que en la primera edició castellana la coberta anunciés “Miles de españoles en los campos de Hitler”, mentre que en la primera edició catalana una faixa resava “Centenars de catalans als camps d’extermini nazis”? ¿Com és que en edicions catalanes recents <i>K.L. Reich</i> passi a pertànyer a la “literatura de l’Holocaust” i Amat-Piniella segui a la dreta de Primo Levi, com si l’experiència dels deportats polítics fos assimilable a la dels exterminats per motiu de raça?<br />
<br />
Cal tornar a l’home Amat: a l’escriptor que va viure uns fets històrics compartits amb desenes de milers d’altres des d’una vida particular, la seva, en què el fracàs o l’esperança tenen qualitats pròpies. Col·lectius són els fets, no pas la veu que els expressa i que surt d’unes vivències difícils de rastrejar, i d’una sensibilitat perceptible en un conjunt de llibres. El rastreig comença a partir d’uns caps de fil, per exemple:<br />
De la infància d’Amat se’n sap que durant els anys de Primària no va anar a escola sinó que el va educar la seva mare, Concepció Piniella, professora de cant. Aquesta solitud infantil, aquest aïllament, impressiona dins la vida d’algú que va haver de conèixer una doble experiència extrema del grup i de la camaraderia: al front i als camps de concentració.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH1vNi8WXlnb0g5LB52dCjMlOrxjhvyYwF-SjOqSnvZDO93UB046fqizvEwrrss0C0DRtr5RbdPUNjXnfC4D9hku5Yejrp48crSYL1gTow1vmBAvag_Y3iraTZ2XUMOOijDDC1iiRt-A34/s1600/780_008_4091947_2ab7423e1956f6049006d6f7ff70b774.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="838" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH1vNi8WXlnb0g5LB52dCjMlOrxjhvyYwF-SjOqSnvZDO93UB046fqizvEwrrss0C0DRtr5RbdPUNjXnfC4D9hku5Yejrp48crSYL1gTow1vmBAvag_Y3iraTZ2XUMOOijDDC1iiRt-A34/s320/780_008_4091947_2ab7423e1956f6049006d6f7ff70b774.jpg" width="304" /></a></div>
Als 23 anys, mentre s’està formant militarment a l’Escola Popular de Guerra, Amat coneix Maria Llaveries i hi té una sola cita just abans d’agafar el tren cap al seu destí, al front d’Andalusia. Decideixen escriure’s. La primera carta d’ell és del 5 de març del 1937 i té el to de tantes amistats per correspondència iniciades al front. L’última és del 31 de desembre del 1938 i parla de casament per poders. Entre aquests dues dates discorre un epistolari ple de contrastos, els de la guerra naturalment, en què alternen vagància i atacs, però sobretot els de la vida moral, en què l’aplom del voluntari va donant pas a alguna cosa pitjor que el desànim, m’atreviria a dir que a una ensulsiada interior, contra la qual l’únic refugi és una relació amorosa construïda en l’absència:<br />
<br />
"Molt sovint després d’una acció, d’una actitud qualsevulla, no puc evitar-me la pregunta: Ho hauries fet o ho hauries dit si continuessis essent el mateix d’abans? [...] Vida civil i vida militar, dia i nit, cara i creu, la una és la mort de l’altra. [...] No em serà massa difícil, si la guerra va continuant al pas que porta, readaptar-me, despullar-me de tots els hàbits amb els quals m’ha calgut disfressar-me? [...] Escriu-me, Maria Llaveries. Explica’m coses. Ajuda’m a no perdre el contacte que algun dia m’ha de servir per a refer-me." [22 de març del 1938]<br />
<br />
"Si bé he perdut la fe en tot i l’escepticisme ha fet presa de mi fins a un extrem que abans hauria considerat tràgic, durant aquesta guerra s’ha encès en mi una flameta d’unes radiacions completament desconegudes fins ara fa mig any [...] Crec en tu i aquesta confiança m’anima per a no considerar-me un ninot perdut en el remolí de les actuals circumstàncies i deixar-me portar com a tal." [12 de desembre del 1938]<br />
<br />
Promès amb Maria Llaveries al cap d’un any d’escriure-li des del front, casat amb ella el juny del 1939 just abans de travessar la frontera i sense temps de tractar-la, es retroben, de nou a Andorra, la tardor del 1945, després de quatre anys i mig de deportació durant els quals ella ha estat la suprema esperança. Viuran plegats una mica menys de tres anys: el juliol del 1949, al terme d’una llarga malaltia, ella mor.<br />
I tanmateix, en el conjunt de novel·les que emmarquen <i>K.L. Reich</i>, el tema dominant és la incomunicació en una forma d’infern que la convenció anomena <i>intimitat familiar</i> —sigui entre pares i fills o, de manera terrible, entre un home i una dona—. La camaraderia al front i al camp és sòlida, inqüestionable. Les altres relacions, a <i>Roda de solitaris</i> o a <i>La ribera deserta</i> no menys que a <i>La clau de volta</i>, desemboquen en una solitud que condemna tota esperança.<br />
(In)humanitat de la guerra? (Des)humanització del pres?<br />
<br />
<i>Nota bene</i>: aquest article em va ser encomanat per David Gálvez, que el publicà a la revista <i>Portella </i>el novembre de 2015.<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-35071818396438155452020-04-22T16:48:00.001+02:002020-04-27T16:53:45.465+02:00Les bones intencionsSón dos extrems resumits en dos articles i s'ha donat el cas que els he llegit el mateix dia.<br />
<br />
El primer es titula "<a href="https://ctxt.es/es/20200401/Politica/31884/Alba-Sidera-Italia-coronavirus-lombardia-patronal-economia-muertes.htm" target="_blank">Bérgamo, la masacre que la patronal no quiso evitar</a>" i poques coses publicades pels diaris m'han revoltat mai d'aquesta manera, amb violència, amb desolació, amb un sentiment d'impotència que realment fa mal. Alba Sidera hi explica com els alcaldes de la Val Seriana —la zona industrial més productiva de Lombardia— van veure's negar l'ordre de confinament durant tot un mes, entre el 23 de febrer i el 23 de març, quan el nombre oficial d'infestats a la zona assolia els 6.500. La crònica de la pressió exercida pels propietaris de les fàbriques sobre el Govern és el moll d'aquest article indispensable, per mal que faci llegir-lo. Dues dates: el 28 de febrer la patronal industrial italiana llançava la campanya #YesWeWork; el 30 de març encara hi havia 1.800 fàbriques en funcionament. Una d'ella, Tenaris, és propietat de Gianfelicce Rocca, també propietari de les dues clíniques privades més importants de la zona, que no van ser activades per l'alerta de Coronavirus fins al 8 de març.<br />
<br />
Que l'extrema riquesa només es pot construir sobre la base d'una extrema inhumanitat, és una veritat antiga com el món que les lleis humanes no reflectiran mai. Gianfelicce Rocca és un criminal que hauria de ser condemnat a la més dura de les penes, com tots els patrons de fàbrica que han pressionat el Govern perquè els obrers no deixessin de treballar en plena epidèmia. Són criminals perquè tracten els obrers com els negrers tractaven els esclaus i haurien de ser condemnats en la seva qualitat d'esclavistes assassins. Qui se'n farà responsable, d'aquesta necessitat? Quina espurna de revolta serà capaç d'alleujar el pes de la impotència que ens aclapara? Quin penjoll d'espurnes sotragarà la nostra paràlisi? Qui passarà comptes amb els patrons i amb els governs de lacais que els adoben la legalitat i els fressen el camí cap a l'extrema riquesa, que és per essència criminal? Sabíem, sabem en quines circumstàncies treballen els obrers de Benetton i tanmateix les botigues Benetton floreixen a totes les ciutats que conec. Pretendre que tots som responsables del crim de Benetton seria estúpidament angelical, perquè els responsables del crim de Benetton són els accionistes que decideixen on i com es fabrica la roba de Benetton. Nosaltres, si de cas, la portem: donem a Benetton un motiu per produir-la ja que gràcies a nosaltres s'enriqueixen fabulosament. Som, doncs, profundament imbècils, però no pas criminals. O, en tot cas, el crim el cometem contra nosaltres mateixos, assalariats la majoria, és a dir, privats del poder de decisió sobre el fet d'exposar o no les nostres vides en cas d'epidèmia. Perquè ser assalariat vol dir això.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu3mNH1i-w9u9qZogLUcj9ctq5n2fWSrhSBqOMa0cjvzfMXYkxDdyUEnh888o9Zzt6hJFpkls3cd1wI4T5LGRoJEArfrccRpTSzajCXnmxNoYeB02hdtFg3AggBEOod7ZmKbEOwi_vw5Vb/s1600/coronavirus_bergamo_cimitero_esercito_zoom_fg-1068x712-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="712" data-original-width="1068" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu3mNH1i-w9u9qZogLUcj9ctq5n2fWSrhSBqOMa0cjvzfMXYkxDdyUEnh888o9Zzt6hJFpkls3cd1wI4T5LGRoJEArfrccRpTSzajCXnmxNoYeB02hdtFg3AggBEOod7ZmKbEOwi_vw5Vb/s640/coronavirus_bergamo_cimitero_esercito_zoom_fg-1068x712-1.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Poques hores després de l'article apassionant i terrible d'Alba Sidera —periodista del grup Barnils—, vaig llegir aquest altre de Clara Morales: "<a href="https://www.infolibre.es/noticias/cultura/2020/04/16/las_librerias_rechazan_modelo_italiano_condicionan_apertura_desescalada_del_confinamiento_105907_1026.html" target="_blank">Las librerías de España rechazan abrir ya como en Italia</a>". A Itàlia les llibreries formen part dels primers comerços autoritzats a obrir després del confinament, ja que el Govern ha inscrit el llibre entre els béns de primera necessitat. Però, en realitat, la majoria de llibreters s'han negat a obrir. L'argument, a primera vista, és d'una lògica perfecta: "Si el confinament ha de durar fins ben bé el 3 de maig, sense clients al carrer i amb un risc molt elevat de contagi no serveix de res que l'Estat posi els llibres al mateix nivell que els aliments." Clara Morales ha volgut saber què en pensaven els llibreters a Espanya i vet aquí què li ha respost Alberto Taiga, president de CEGAL: "Para las librerías no sería bueno estar abiertas ahora mismo. Lo que pedimos es ser de los primeros en volver cuando empiece la desescalada, pero no tendría sentido abrir si no se relajan las medidas de confinamiento." I d'aquí resulta que els llibreters d'Espanya han renunciat expressament a fer inscriure el llibre com un bé de primera necessitat.<br />
<br />
Felip Pineda, de Detroit Llibres a Alcoi, ho justifica amb un argument econòmic: "Quin sentit té que un llibreter pagui personal i subministrament per vendre... quant? Si la policia ja et multa per comprar determinats aliments, qui és que aniria a la llibreria?" Lola Larumbe, de la mítica Alberti a Madrid, ho matisa amb un argument sanitari: "Hoy por hoy, no hay seguridad sanitaria y económica, no hay gente en las calles para que vayan a las librerías. Creo que es mejor ser prudentes." Pablo Bonet, representant dels llibreters de Madrid, parla de la necessitat d'adequar els locals a les mesures de seguretat i anuncia: "No se podrán hojear los libros, ni charlar durante media hora como solemos hacer."<br />
<br />
Prudència. Tot el contrari del que ha inspirat les decisions dels industrials esclavistes i assassins de Lombardia. Hauríem d'estar contents, la gent del llibre ha demostrat que era capaç d'exercir la seva missió amb veritable sentit de la responsabilitat. Confesso que no n'estic, de contenta, i necessito analitzar-ho.<br />
<br />
En el cas dels llibreters, l'argument econòmicojurídic és de pedra picada: si hi ha manera d'emparar-se en un ajut per cessament d'activitat, en nom de què un llibreter hauria d'exposar-se a una extrema i perillosa tensió mantenint la despesa sense tenir ingressos? El que no veig que sigui tan de pedra picada és l'argument sanitari. Un altre article llegit aquest matí parla d'un metge que rep un periodista amb una encaixada de mans. El periodista se sorprèn. El metge li respon: si m'he rentat les mans abans i me les rento després, per què no hauria de donar-te la mà? La qüestió no és deixar de fer-ho, sinó fer-ho bé. I jo em pregunto: és perillosa, la freqüentació d'una llibreria? Quins gestos hi fem que posin en risc la salut dels llibreters i dels lectors? Sense cap mena de dubte, la llibreria és un dels comerços en què els clients més toquen la mercaderia. Obrim i fullegem els llibres, no pas un sinó una bona desena a cada visita. Té solució, això, en temps d'epidèmia? I tant que sí: un parell de guants de plàstic i una mascareta, com al supermercat. En té l'altre problema, que és la distància prudencial? Aquí topem amb una dificultat seriosa, l'espai de què disposen la majoria de llibreries, rarament gaire obert ni vast, ni diàfan. Una llibreria és un lloc on les persones accepten de trobar-se arrambades cada una en la seva bombolla de solitud. I això, en temps d'epidèmia, és un desastre. Perquè el control de l'aforament, el fer cua a la porta, el donar-se pressa perquè els altres no hagin d'esperar tant a fora, són gestos poc compatibles amb el caprici sobirà del lector quan entra a la llibreria, ben bé quan li dóna la gana i sense fer cas de res que no sigui el seu desig de fullejar llibres.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg1XoNxHA14eS1ApS_6ZJPeUJZ_k5qmP6hgrcosYZ-o9jf6r13jAWZrbMwAikQtV9MgWIBuA7-o5mojc-uUHbR-_H-dNnxzVsVYSqlvlGwipvF2DUgCJzthQ9GSavHiRWKAzz7O2rlF_jy/s1600/libreria-mas-chica-lisboa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg1XoNxHA14eS1ApS_6ZJPeUJZ_k5qmP6hgrcosYZ-o9jf6r13jAWZrbMwAikQtV9MgWIBuA7-o5mojc-uUHbR-_H-dNnxzVsVYSqlvlGwipvF2DUgCJzthQ9GSavHiRWKAzz7O2rlF_jy/s640/libreria-mas-chica-lisboa.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Fet el bri d'anàlisi, constato que els llibreters tenen raó quan diuen que no té sentit, que no els convé obrir les llibreries mentre no es relaxin les mesures de confinament. I em dura el descontentament. Les paraules, sempre les paraules. "No convé" significa el mateix que "no té sentit"? No té sentit, per a qui? En té per als lectors? En té... per als autors? Qui en parla, dels autors? És de les coses que més m'han sorprès durant aquestes cinc setmanes de confinament: l'objecte del nostre afany cultural, la nineta dels nostres ulls lectors sembla que siguin les llibreries. I mireu, no: són els llibres. Ho dic d'una manera brusca i no és pas que menystingui les llibreries. Al contrari. No és un secret per a ningú que Club Editor hi col·labora constantment, que anem de l'una a l'altra fent clubs de lectura, recitals i conferències. I ho fem perquè a Catalunya hi ha moltes viles i ciutats on la llibreria és el veritable centre cultural, i ho és perquè els llibreters accepten ben lliurement unes obligacions pròpies de l'interès general: es posen al servei de la vida cultural, o sigui de la comunitat, no pas d'una simple parròquia comercial. Això és bonic, això és útil, això és generós i s'ha de preservar, i tots els actors del món del llibre ens n'hem de sentir responsables. La immensa majoria dels autors se'n senten i fan clubs de lectura i gires i presentacions sempre que els criden. I ho fan de franc. Promoció, en diem els editors; però les hores que hi passen no tenen compte, i són hores que resten a la seva missió, que és escriure. I les regalen a la comunitat.<br />
<br />
A mi i a tot lector, el que ens importa són els llibres. I per tant els autors. La prodigiosa ensulsiada que ha produït un virus (i la resposta política al virus) per a la gent del llibre significarà moltes coses que encara no sé, que no m'atreveixo a perfilar. Però d'entrada significa que els autors cobraran uns drets d'autor molt, però molt inferiors als que haurien cobrat en temps normal. ¿Quants llibres hauran d'interrompre bons escriptors en no tenir prou ingressos per alliberar el temps que vol l'escriure? No és pas ara, en temps de plaga, que la pregunta val: és sempre. I no la faig pas des d'una posició que reivindiqui una <i>professionalització </i>de l'escriptor en el sentit que hi donen els que defensen que escriure, com qualsevol altre treball, hauria de ser una activitat remunerada. Com a editors, farem tot el que calgui per evitar que els autors interrompin la feina. El que <i>calgui </i>—que no sempre és sinònim de <i>ens convingui</i>. Durant el confinament, a Club Editor hem encarregat tres noves traduccions. No sabem quan podrem publicar-les, ni què viurem tots plegats quan hagin de sortir. Sí que sabem que valen la pena sense ombra de dubte, i que els traductors necessiten treballar.<br />
<br />
A Catalunya, per motius demogràfics i polítics, ni els més bons escriptors no poden alliberar tot el temps que caldria per produir una obra sostinguda. I això significa que la nostra literatura és sensiblement més reduïda del que podria ser. Tanmateix, l'esforç de becar un conjunt no gaire gran d'autors —els que han demostrat al llarg dels anys que eren escriptors de debò, per a qui escriure és un acte necessari i primordial i molt exigent de comunicació— seria econòmicament factible: parlem de quantitats irrisòries quan l'únic que es paga és la matèria grisa. Les beques Montserrat Roig són un intent de resposta a aquesta necessitat. La seva dotació és menor, com tot el que es concedeix al llibre des de les arques públiques.<br />
<br />
I els traductors? Són autors, no ben bé com els altres però no menys imprescindibles. Sense ells la literatura universal no existiria. La immensa majoria de llibres que llegim, els llegim interpretats i reescrits per ells. Com incideix l'epidèmia en les seves vides? En conec uns quants que han passat de tenir tres o quatre encàrrecs a l'horitzó a no tenir-ne cap. Moltes editorials es preparen per a un futur immediat catastròfic, i si ho fan és perquè saben que el llibre no és un bé de primera necessitat ni tan sols per als representants de les llibreries. Hi insisteixo: els representants. Decididament tenim un problema de representació. De llibreters que han fet invents variats i segurs per preservar la vida literària durant l'epidèmia, en conec molts. Els saludo i els abraço ben abraçats contra el meu cor.<br />
<br />
Mentrestant hi ha, en el món del llibre, gent que predica un sentit de la responsabilitat que no es preocupa ni de llibres, ni d'autors, ni de traductors, ni de cap altre dels actors que fan possible la vida literària. Pregunta el periodista i escriptor Jorge Carrión, en un article més sobre Sant Jordi 2020: "Si alguien piensa en recurrir a la mensajería para obtener su libro o su rosa, puede hacerse esta pregunta antes de darle al click: ¿realmente quiero recordar que me llegó a través de un hombre con guantes y mascarilla que se veía obligado a poner en peligro su salud a cambio de un sueldo miserable?" Jo voldria recordar a Jorge Carrión, i a tots els que fan campanya contra l'entrega a domicili de llibres fent servir el que quedarà a la Història com <i>l'argument del repartidor</i>, que circular amb moto i deixar un paquet a la porta no comporta cap risc sanitari. El risc, en tot cas, és d'un accident de trànsit; i ho és ara com ho era abans. Pel que fa al sou misèrrim, voldria recordar a Jorge Carrión que el corrector que corregeix els seus llibres i articles cobra per hora treballada un preu sensiblement inferior al que cobra un repartidor. Tinc amics correctors que, en assabentar-se de les tarifes de Glovo, em diuen que potser faran un pensament. Perquè, misèrrim o no, és un ingrés. No viuen de pa d'àngel, els correctors. Com tampoc no hi viuen, per cert, els periodistes, que d'uns anys ençà cobren entre trenta i cinquanta euros per article. Això explica la baixa qualitat de molts articles publicats per uns diaris que no troben que el bon periodisme sigui un bé de primera necessitat. Periodistes com Alba Sidera demostren que ho és, i de quina manera. Més que mai.<br />
<br />
Però tornem als fabricants criminals i a les editores amb escrúpols de consciència que breguen amb l'afany de vendre —ja que servidora no és altra cosa que això. Voldria deixar-ho clar per si un tuitaire beoci comença a bramar al cel: no pretenc que una conducta irresponsable es justifiqui quan venem llibres en lloc de tubs d'extreure petroli, com Gianfelicce Rocca. El llibre, per meravellós que sigui, no justifica cap conducta irresponsable. Però convé preguntar-se de què és responsable cadascú. Arribar a l'extrem de negar-se a declarar el llibre un bé de primera necessitat em sembla, per part de la llibreteria, un cas d'irresponsabilitat alarmant. Calia reclamar que fos inscrit com a tal i posar-hi condicions. Calia —cal— lluitar perquè l'administració, en aquest camp no menys que en d'altres, assumeixi responsabilitats. Venim d'una tradició política en què la vida cultural té poc preu. Si els que viuen de vendre objectes culturals els devaluen per iniciativa pròpia, ni que sigui amb arguments econòmicojurídicosanitaris, el que transmetran al públic, de manera segura, és que NO VAL LA PENA DEFENSAR LA VIDA LITERÀRIA.<br />
<br />
És la lliçó que ens ha donat aquest Sant Jordi. Ara mateix tinc l'ànima als peus. Quan la reculli, faré tot el possible per trobar, amb els que <i>no </i>pensen com jo, la manera de preservar una de les poques facetes de la vida col·lectiva que signifiquen que som alguna cosa més que individus: comunitats d'història, de sensibilitat, de pensament. I que necessitem els autors per expressar-ho.Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-45176930977145809052020-03-24T10:20:00.000+01:002020-03-24T10:27:46.715+01:00Professió: adolescent <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU1Tu-WPq5H1KQZhJuw0TqYTz3kQWMXi3n1p1h-ZiDSnmw4VZC21csQGr6gNpdWLSSafq1-7__9SxdERDd-YUN2BJJMIUTRki-Wyb6wmv7Ruq8M_HKCGqC9DAZ5y0zLJ0JIjyL_neDcfcj/s1600/0000082751.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="788" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU1Tu-WPq5H1KQZhJuw0TqYTz3kQWMXi3n1p1h-ZiDSnmw4VZC21csQGr6gNpdWLSSafq1-7__9SxdERDd-YUN2BJJMIUTRki-Wyb6wmv7Ruq8M_HKCGqC9DAZ5y0zLJ0JIjyL_neDcfcj/s640/0000082751.jpg" width="627" /></a></div>
<br />
No puc pensar en certes obres sense que em vingui al cap la figura de l’autor infant. És una associació poderosa, quasi fatal. Darrere de cada pàgina de Camus, la vergonya convertida en honor de tenir una mare muda. O la vergonya convertida en orgull de ser un nen esguerro darrere l’Obra amb majúscula de Sartre (que menyspreava Camus, potser més que no per la presa de posició en la guerra d’Algèria, per l’infant que Camus havia pogut ser: escardalenc i bonic, corrent pels carrers d’Alger en lloc de seure sota la taula caçant els mots que suren en l’aire espès). El fibló de l’orfenesa precoç enmig de l’obra de Guillem Frontera, a <i>Cada dia que calles</i> o <i>L’ordenació del mó</i>n, que heu de llegir si no els coneixeu. No es tracta de cap associació raonada sinó d’un ressort que actua sol. Ara, si intento raonar-la, em sembla que és un sentiment d’injustícia el que grava en la pàgina la filigrana de l’autor infant; una injustícia atrapada en el nus de l’amor infantil —per la mare, pel poble d’on s’és fill, per un mateix: incondicional. <br />
<br />
I en canvi no puc pensar en certes obres sense que se m’imposi la figura de l’autor adolescent. En rigor hauria de dir <i>autora </i>perquè sobretot em passa amb elles, per exemple amb Carson McCullers, autora d’una cosa adorable i estremidora que és el retrat d’una dona de dotze anys, <i>Frankie Addams,</i> encara captiva en els seus moviments però ja no en la seva relació amb la vida. El món s’ha badat. Cal partir. I trair el que faci nosa —les lleialtats—. Explicava Rodoreda que havia estat feliç fins als dotze anys, que no hi havia felicitat fora de la infantesa. Jo trobo que la seva obra és poblada d’adolescents que caminen amunt i avall amb unes cames primes acabades de fer, com a les novel·les de la Duras, i que això és el que importa, no la felicitat. (En els llibres de Rodoreda quasi no hi ha episodis d’infància, només el crim comès per les criatures incestuoses a <i>Mirall trencat</i>.) Hi ha la Cecília Ce que s’enamora de si mateixa mirant-se al mirall i salta la tàpia i no torna mai més:<br />
<br />
"Em vaig plantar de cara al mirall però el bany era fosc i vaig encendre els llums. I aleshores, per primera vegada em vaig adonar que era tota diferent. Les cames se m’havien fet amb forma, i abans eren rectes; sota del vestit, els pits, encara de noia, empenyien una mica, però, perquè fessin canaleta, havia d’ajuntar els braços endavant ben ajuntats. Em vaig mirar els ulls i em va semblar que no estava sola. Gairebé sense adonar-me’n em vaig anar acostant a la meva cara i el mirall es va entelar i l’entelament me la va esborrar de mig en avall. Vaig tancar els ulls a poc a poc i els vaig deixar oberts només una escletxa per veure’m com si estigués morta. I aleshores no sé ben bé què em va passar. M’enamorava de mi." [<i>El carrer de les Camèlies</i>]<br />
<br />
I en <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/el-mar/" target="_blank">El mar</a></i> de Blai Bonet hi ha adolescents que s’enamoren de si mateixos mirant-se al mirall i ja voldrien saltar la tàpia, però estan tancats al sanatori, morint-se:<br />
<br />
"No saps tu com emociona veure’m dins el mirall, amb les sabates posades. Jo crec que estic molt malalt perquè em ve de lluny aquest estimar-me sempre. Quan jo era noi, anava amb una nena que tenia nou anys i que es deia Magdalena, en un galliner. Hi havia un banc de pedra, dins la barraca on ponien les gallines. Jo asseia la noia en el banc. Damunt la falda li posava una margarida gran, d’aquestes silvestres que creixen dins les figueres de moro. Tu no em creuràs. Però jo m’estava mirant allò amb una cara d’enamorat. I ella deia el meu nom. Sense riure. I jo no tenia altra cosa que una pena de noi que sap que no podrà jugar mai més amb aquella alegria d’abans."<br />
<br />
I en <i>L’adolescent de sal</i> de Biel Mesquida hi ha això que el títol fa explícit, en realitat la grana viva de tota l’obra a venir, la seva espècie per excel·lència: la fascinació per aquest altre jo que sorgeix un dia al mirall, fruit espontani de la transformació —de la traïció—, i quan sorgeix cal partir i no girar-se.<br />
El problema és saber què s’ha traït.<br />
<br />
Entre <i>L’adolescent de sal </i>i <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/llefre-de-tu/" target="_blank">Llefre de tu</a></i> hi ha gairebé quaranta anys (1974-2012) i la mateixa no-novel·la o formació sedimentada que de bones a primeres es nega a narrar res, a ser res d’estable i de complit: el mateix refús de l’un en això que tanmateix té unitat ja que pren forma de llibre. És una plagueta de bord, un quadern íntim on l’Adolescent interpel·la la dona amiga que <i>sap </i>(no m’hi posis <i>ho</i>, corrector, perquè justament el problema és què hi hauria d’haver) i dirigint-se a ella produeix l’única permanència tolerable, la justa per fer que el temps passi en les pàgines i d’aquest pas en quedi un rastre de funambulista o de cargol, que és tot el que pot produir aquesta veu tant més egotista com menys segura està de tenir existència. Aquesta veu que, en tot cas, segur que no té cos, i per això busca la paraula sumptuosa.<br />
<br />
(Sempre que surt un llibre de Biel Mesquida algun crític, alguns, molts, parlen de la gran sort dels escriptors mallorquins de tenir un català tan ric. Un català. Una llengua com un ens. Si Biel Mesquida fos francès i escrivís en francès, parlarien d’estil: d’una relació particular amb els mots. Una dissort dels escriptors en català és que el llenguatge passa en segon terme, desnonat per la llengua.)<br />
<br />
Magnífic ha de ser el text per contenir el que hi batega al llarg dels anys, aquest cor: la buidor.<br />
<br />
<i>(Aquest text va ser llegit al "Dilluns de Poesia" dedicat a Biel Mesquida, el 18 de novembre de 2015. <a href="https://issuu.com/artssantamonica/docs/_9._biel_mesquida_x_la_web" target="_blank">Aquí </a>trobeu el show complet. I la foto que encapçala la carta és de Claude Simon.)</i><br />
<div>
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-74699862121696667362020-03-16T09:57:00.001+01:002020-03-16T12:52:53.185+01:00Un heroi antic que avui s'anomena Covid<span style="font-family: inherit;">No puja ni una remor de la ciutat i l'oficina és buida: primer dia feiner sense els companys, després d'un dinar de despedida que va ser opípar ja que al súper no hi quedava ni un saquet de llenties, però sí salmó salvatge, que vam completar amb espàrrecs dels marges del Carmel. I vet aquí: els companys no hi són.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">El Google Calendar encara anuncia una rastellera magníficament orquestrada de presentacions de <i><a href="https://www.libelista.com/boulder-675310" target="_blank">Boulder</a></i>. No goso esborrar-les. Els nostres ànims eren els d'una timba que comença: excitació, mitomania, ganes de fer-la grossa. Una palanca poderosa ha aturat el moviment de tot. Primer hi ha hagut un temps d'incredulitat, l'oscil·lació pendular entre l'escepticisme i l'angoixa. Ara s'instal·la, si més no en mi, el sentiment de ser com una analfabeta medieval davant de les parets d'una església: aquestes imatges simplistes i expressives diuen coses, però ¿quines? ¿Qui podrà interpretar-les?</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsx1mwDayotn8jzMZuUywdhUegSSjZX61lwIPUv0ivheSzVANmTkwru7epykb013qIS35XIkWsYXRwvMACmxuv1SnJ1ae1OzfDQ5_RdBqH4bBjuRf3GVh0H2Y9wfMUcJ0wa162meLIgTU6/s1600/Covid_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsx1mwDayotn8jzMZuUywdhUegSSjZX61lwIPUv0ivheSzVANmTkwru7epykb013qIS35XIkWsYXRwvMACmxuv1SnJ1ae1OzfDQ5_RdBqH4bBjuRf3GVh0H2Y9wfMUcJ0wa162meLIgTU6/s640/Covid_1.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">Fa deu dies érem a Tortosa per la boda d'un amic poeta. Els companys d'infància del nuvi feien ròdol al voltant d'un somier on es feien a la brasa 1.500 calçots i em penso que dos xais. Tenien si fa no fa les cares del tapís de la Catedral i s'aguantaven la rialla com ells, per més que allò sigui una Cena —però quina Cena, amb nariguts que ataquen els cuixots d'una bèstia que ben podria ser una porcella amb ganivets de pam. L'amic poeta, per què callar-ho, es diu Andreu Subirats, i és l'autor d'una obra depurada i esplèndida publicada per LaBreu. Si no l'heu llegida, poseu-vos-hi: és de les millors companyes que pugueu desitjar en aquest temps de perplexitat, però també d'agudesa dels sentits, de lentitud, de gran buit on palpiten coses. Us copio dos poemes de <i>Cendres a estós</i>:</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">S'ha clos la mar,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">s'ha podrit la tarongina.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">No hi haurà oli,</span><br />
<span style="font-family: inherit;"> enguany.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">L'únic consol</span><br />
<span style="font-family: inherit;">dels hòmens és lo record.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Maleït sigue!</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Maleït sigue</span><br />
<span style="font-family: inherit;">lo record sense consol,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">només record!</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">I d'<i>Allà al crepuscle s'hi veu l'alba</i>, un dels cinc reculls reunits sota el títol <i>Galtes de perdiu</i>:</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">Quan lo llamp esclata de bon matí</span><br />
<span style="font-family: inherit;">i la neu i els núvols s'acaronen en l'atzar</span><br />
<span style="font-family: inherit;">anunciant no sé ben bé què,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">sé d'un color que no té nom,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">sé d'un record que no va ser,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">rufera de la vall, torb de la muntanya.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">I aquest "Sopar" de <i>Galtes de perdiu</i>:</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">Quan va ser que vaig perdre aquesta idea</span><br />
<span style="font-family: inherit;">que mentre faig lo sopar em revé</span><br />
<span style="font-family: inherit;">i m'obliga a dixar el plat a mig fer,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">imatge inconscient, diürna apnea.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">L'individu també és una assemblea,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">quan escull creu que sempre tria bé;</span><br />
<span style="font-family: inherit;">i ja pot ser esclau o senyor, fuster</span><br />
<span style="font-family: inherit;">o capellà, prota d'una odissea,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">que si marra sol o en comunitat,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">llavors és quan li dol la veritat,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">tant, que quasi quasi es queda amb l'engany.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">I així embadocat lo plat s'ha cremat,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">ara, si vols, per a sopar ou ferrat,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">aquest sonet i un dubte per company.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">I d'<i>A pams</i>, aquest parell tan oportú:</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">ser d'aquí i no ser d'enlloc</span><br />
<span style="font-family: inherit;">ser del bàndol del perdó</span><br />
<span style="font-family: inherit;">tenir la mà de monyó </span><br />
<span style="font-family: inherit;">i apostar-ho tot al joc</span><br />
<span style="font-family: inherit;">inventar-nos un nou toc</span><br />
<span style="font-family: inherit;">per poder fer-ho millor</span><br />
<span style="font-family: inherit;">i passar el xarampió</span><br />
<span style="font-family: inherit;">sense cara de pioc</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">fent via o fent drecera</span><br />
<span style="font-family: inherit;">finament o a rodolons</span><br />
<span style="font-family: inherit;">per aquests o altres mons</span><br />
<span style="font-family: inherit;">fent la sirga fora llera</span><br />
<span style="font-family: inherit;">traçant camí enmig de l'era</span><br />
<span style="font-family: inherit;">perdent sabata i mitjons</span><br />
<span style="font-family: inherit;">deixant pel camí els collons</span><br />
<span style="font-family: inherit;">això ja no és el que era</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ATE5Rgr96eoBtJJEDpTjitBCEDHSbIKbnZ4l105VXev26GIHvBgJsU9H2JdXJ49R1XULaP5kcw1CPW4MNN9gIu2vcF38PVhAL8f7g-3RmKGxaja8yADV3mFnojQF1NhWpgbgbsXAwaST/s1600/Cena_Tortosa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ATE5Rgr96eoBtJJEDpTjitBCEDHSbIKbnZ4l105VXev26GIHvBgJsU9H2JdXJ49R1XULaP5kcw1CPW4MNN9gIu2vcF38PVhAL8f7g-3RmKGxaja8yADV3mFnojQF1NhWpgbgbsXAwaST/s640/Cena_Tortosa.jpg" width="640" /></span></a></div>
<br />
<span style="font-family: inherit;">I aquí estem ara, <i>traçant camí enmig de l'era</i>. En aquest aturament des d'on se sotgen figures com de juí final, poques coses ajuden a conservar els ànims tan bé com la rutina. Es tracta de restaurar-la. Encara que hagin parat les premses i els camions de distribuir, encara que els llibreters tinguin tancades les botigues de ser-hi i les de no ser-hi, encara que es preparin hospitals de campanya i convingui quedar-se tancat i barrat a casa mentre passa aquest heroi antic que fa feredat... serem formigues feineres. Aquí dalt a la Muntanya Pelada, hem desenterrat un projecte que havíem aturat quan l'Avenç va reeditar <i>Una història de dues ciutats</i> de Dickens traduïda per Jordi Arbonès el 1994. Nosaltres teníem encarregada a Núria Sales una nova traducció d'aquesta obra, que vam ajornar per no contribuir a la plaga (prou innòcua) dels doblets: un parell de Prousts, un parell d'<i>Ilíades</i>... Han passat cinc anys i aquest temps d'ara tan antic ens ha fet venir ganes de ressuscitar un vell sistema de comunicació: la novel·la per entregues. Així publicarem la nostra <i><a href="https://clubeditor.cat/historia-de-dues-ciutats/" target="_blank">Història de dues ciutats</a></i>, a raó d'una entrega per dia, mentre duri el confinament. Vosaltres, llegidors, la trobareu al nostre <a href="https://clubeditor.cat/" target="_blank">web</a>, mentre hi hagi electricitat. Com tot el que surt d'una editorial, és un treball col·lectiu: a més de Dickens, hi han intervingut Núria Sales en qualitat de brillantíssima traductora de 87 anys, Marc Montull en qualitat de picador-revisor, Aina Bonet en qualitat de dissenyadora de frontal i caplletres, i servidora en qualitat d'editora. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Que us faci bon profit. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Sempre vostra,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">M.B.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span>Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-26907415885519127792019-10-21T08:31:00.003+02:002019-10-21T09:04:47.422+02:00Sobre altres formes de violènciaDissabte 19 d'octubre. M'han convidat a parlar d'un catàleg editorial ple de guerra al festival literari de Cervera, que aquest any té per lema "Més llibres, menys conflictes". La sessió es fa en un lloc òptim: l'església de Sant Joan Degollat. L'assistència —han tancat les portes perquè la nau és plena— escolta amb aquell silenci eufòric que es produeix quan el públic ha vingut amb ganes d'intercanvi. La conversa transcorre animadament gràcies a Eduard Contijoch, que sap de què vol parlar.<br />
<br />
El trajecte d'anada, amb cotxe i la ràdio encesa, l'he fet pensant en els adolescents que habiten els llibres de Club Editor: <a href="https://clubeditor.cat/llibres/quanta-quanta-guerra-3/" target="_blank">Adrià Guinart</a>, que se'n va a fer la guerra per no viure més amb sa mare; <a href="https://clubeditor.cat/llibres/el-mar/" target="_blank">Manuel Tur i Andreu Ramallo</a>, malalts de totes les malvestats que han vist cometre als pares; <a href="https://clubeditor.cat/llibres/ialo/" target="_blank">Ialo</a>, tartamut de tanta cosa no dita que li emmetzina el candor; <a href="https://clubeditor.cat/llibres/catoia-lenfarinat/" target="_blank">Catoia</a>, darrer hereu d'una secta que prefereix l'agonia a l'assimilació; <a href="https://clubeditor.cat/llibres/incerta-gloria/" target="_blank">Cruells</a>, l'inofensiu que voldria volar un pont carregat de tropes; <a href="https://clubeditor.cat/llibres/llico-dalemany/" target="_blank">Siggi</a>, obligat a fer una redacció sobre "Les alegries del deure" des d'un reformatori... Tot pensant en aquests adolescents moguts per una força que té poc a veure amb causes ideològiques, sento a la ràdio tot d'adults que reneguen dels seus cadells. "Aquests no són els nostres", vénen a dir. I penso en Marc Bloch, el més respectable dels historiadors, que parla dels pares que envien els fills a la guerra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwXYzil9k2MZUCotSi8n7E9UUHj94SNsQ7dazvJRj2BtyJgczzHSMbGurzKcZXd3G9r22YzrxaQjC_QE4DE47F-vfQi0ILOuRbdXVnm7g4WeH5G4F-is9-hmobkWmnKRv9obvrFmriNMxz/s1600/1454000453.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="762" data-original-width="1600" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwXYzil9k2MZUCotSi8n7E9UUHj94SNsQ7dazvJRj2BtyJgczzHSMbGurzKcZXd3G9r22YzrxaQjC_QE4DE47F-vfQi0ILOuRbdXVnm7g4WeH5G4F-is9-hmobkWmnKRv9obvrFmriNMxz/s640/1454000453.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Més enllà del vidre, els arbres han desaparegut i l'horitzó s'obre amb tanta desmesura que sembla que hagis canviat de continent: ¿la pampa? Terres segarretes, on l'ull roda i es mareja per una mar de turons que no saps si s'estan quiets o es mouen tan de pressa que no ho veus, com si els fes girar el polze d'un terrissaire. No n'hi ha cap que no tingui la silueta completament esculpida. De polígons, hipermercats, gasolineres, ni un: terra buida on s'alcen les muralles d'una vila que havia tingut call, carrer de les bruixes, setze esglésies i cinc forques —ja en sabien, els nostres reis, de control social— i on va néixer la Generalitat. Tanmateix, avui no és la Generalitat que hi fomenta la vida col·lectiva, sinó una associació de particulars. Creada fa dotze anys amb el propòsit de dur la vida literària allà on no sol arribar, es diu <a href="http://www.viladelllibre.cat/" target="_blank">Vila del Llibre</a> i organitza festivals literaris sempre que un municipi accepti de pagar-los la feina. Una feina que hauria de ser prerrogativa de govern, ja que es tracta d'assegurar un accés equitatiu a la vida cultural arreu del territori.<br />
<br />
Després de la conversa sobre guerres i llibres, em trobo amb un parell de companys editors que han vingut de Torroella i Girona a vendre al carrer major de Cervera: són ells que fan que tantes portalades tancades s'obrin durant un cap de setmana per acollir llibres i lectors. Tots dos contesten: molt fluix, en tot el dia no hem arribat a vendre vint llibres. Però les conferències estan plenes de gent. Pregunto a un dels organitzadors com funciona l'associació Vila del Llibre: amb membres <i>free lance</i> i només un 20% de la feina subvencionada per la Institució de les Lletres Catalanes. Parlem d'algun miler d'euros, una propina de no res per a un govern. Penso en Besalú, on la fira d'editors independents Liberis Liber compleix deu anys sense haver aconseguit consolidar la participació pública: cada any programen sense saber quina propina caurà, i l'aval que reclamen els bancs per avançar els diners surt de la butxaca d'un particular. O sigui que uns quants lectors i uns quants editors, descrits com a "indústria cultural" per les institucions catalanes, fan de filantrops que regalen temps i esforç per fomentar la vida literària allà on el govern no es preocupa de nodrir-la.<br />
<br />
A Cervera jo he vist un públic amb unes ganes vivíssimes de sentir parlar de literatura i una inacció del govern que és una forma de violència, perquè condemna una part important de la població a no tenir accés a un bé primordial: l'intercanvi, la reflexió, la vida col·lectiva auspiciada per la cultura.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
***</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Dos dies abans d'anar a Cervera, al pic de les manifestacions de protesta, l'Institut Confuci va atorgar a Carla Benet el premi 2019 a la millor traducció del xinès per la seva versió catalana del relat d'Eileen Chang <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/lamor-que-fa-caure-ciutats/" target="_blank">L'amor que fa caure ciutats</a></i>. Així com avui s'estila mostrar la foto d'un autor a la coberta d'un llibre o la d'un periodista al capdamunt de la seva columna, els traductors han conservat el vel de la privadesa i el públic no sap ni la cara que fan ni la vida que duen. Per una vegada, esquinçarem el vel: aquí teniu la cara d'una jove traductora gràcies a qui una de les grans narradores xineses campa pels nostres prestatges:</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHwqYry5VmpgM-2P1E2PNvLiqYzCcTqXYelhaa6Q9pkwIbJJgsI0YLs3-xwF2p1ed3lwC6LmxBgTFoAFl3D7VSRP5ZtsWDbCxabrLIiaL9Eh7D48YaJc3BSb5sAr3Da4uuPM-M63jyifI/s1600/CarlaBenet_premiada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHwqYry5VmpgM-2P1E2PNvLiqYzCcTqXYelhaa6Q9pkwIbJJgsI0YLs3-xwF2p1ed3lwC6LmxBgTFoAFl3D7VSRP5ZtsWDbCxabrLIiaL9Eh7D48YaJc3BSb5sAr3Da4uuPM-M63jyifI/s400/CarlaBenet_premiada.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
La vida que du? Ensenya llengua catalana en un institut d'ensenyament mitjà, després d'haver renunciat a viure de la traducció literària. Durant el lliurament del premi es va fer esment a la quantitat d'obres literàries xineses traduïdes al català: són 47 en total, més de la meitat en traducció indirecta. No sé si cal precisar que la literatura xinesa és una peça molt vasta, i molt ignorada a casa nostra, de la literatura universal i que Xina és un país cada dia menys exòtic i menys remot en les nostres vides d'europeus ja no hegemònics. Conèixer què s'hi ha escrit seria una manera intel·ligent de relacionar-s'hi. Algun departament universitari s'ha preocupat de fer-ho possible, a la Universitat Autònoma i a la Universitat Pompeu Fabra. Però els rebrots d'aquest esforç hauran de fer un exercici en el qual excel·leixen molts éssers no humans: inhibir el creixement mentre les condicions exteriors siguin adverses. El mal, en el cas de què parlo, és que el fruit es perd per falta de voluntat col·lectiva de fer lloc als nous talents que està produint, justament ara ves per on, la nostra societat. I això és una altra forma, terriblement nociva, de violència.</div>
<br />
Aquesta tardor publiquem un segon volum d'Eileen Chang traduït per Carla Benet: <i>Brasers</i>. Jo trobo que és encara més bo, i més ben traduït, que el primer. Darrere seu, al novembre, vindrà una obra mestra interpretada per un traductor no més vell que la Carla i meravellosament dotat: Arnau Barios. Ell ha volgut acarar-se amb el fonament de la literatura que estima i ha dedicat deu anys a traduir en vers l'<i>Eugeni Oneguin</i> de Puixkin. Aquí el teniu a la plana de Moscou, a l'època en què traduïa Maksim Óssipov. Arnau Barios fa uns quants anys que viu a Rússia, ara mateix a Petersburg, on ensenya català i castellà a la universitat. Els seus alumnes tenen sort. No sé si tornarà a Catalunya ni per quin miracle podrà fructificar-hi si se li acut de tornar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTQzj3yoJmKXiRzZWXsEZ4u6TEQGKs21buLoOfZPIxsyprcr70UE8X6j-jn52mkIERzqmMeFt5mWfh8mz1HOn_K2SWeBOpNOqAWZh0fKwb7MkrYF4O8Oz1FviNO5U01Tu9TLhUND2lTdx5/s1600/Barios+amb+Ossipov.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="980" data-original-width="1306" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTQzj3yoJmKXiRzZWXsEZ4u6TEQGKs21buLoOfZPIxsyprcr70UE8X6j-jn52mkIERzqmMeFt5mWfh8mz1HOn_K2SWeBOpNOqAWZh0fKwb7MkrYF4O8Oz1FviNO5U01Tu9TLhUND2lTdx5/s400/Barios+amb+Ossipov.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
I encara després de l'Oneguin vindrà un altre monstre de la literatura traduït per un jove gran traductor: <i>El castell</i> de Kafka, en una nova versió catalana de Joan Ferrarons. Si el traductor és sempre un intèrpret, aquí el canvi de llum fa que una no entengui com li havia pogut passar per alt que Kafka tingués la rialla tan invasiva i tan crua. Joan Ferrarons ha viscut anys a Leipzig i a Berlin i acaba de tornar a Catalunya, on ha començat un doctorat sobre un grandíssim autor en llengua ídix: Leib Rokhman. Aquí el teniu, a l'època en què traduïa Nietzsche<i>.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-xEbSEwoorDg9qvMdz6vcNZP9K5Rf1sX83H1XbrOCKdAewpgQmqKcY5ffvsFAM131D-acWS2BqihSvHl7luEFrkkwg5t0doULJckufS8Ey2C3t6kmhObppE6pfBETx57fel-BuUymougT/s1600/nietzsche00.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="331" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-xEbSEwoorDg9qvMdz6vcNZP9K5Rf1sX83H1XbrOCKdAewpgQmqKcY5ffvsFAM131D-acWS2BqihSvHl7luEFrkkwg5t0doULJckufS8Ey2C3t6kmhObppE6pfBETx57fel-BuUymougT/s400/nietzsche00.png" width="281" /></a></div>
<br />
Si fa no fa de la mateixa lleva és un altre home de lletres que no tradueix, sinó que escriu i publica. Es diu Ramon Mas i és l'editor de Males Herbes amb el seu gran amic Ricard Planas —a qui dec d'haver llegit i publicat Eileen Chang, ja que en Ricard és sinòleg i generós—. Ramon Mas té dues novel·les que tracten de personatges que, tot i viure al lloc d'on són fills, tenen l'aguda sensació que aquest lloc no els vol bé. Les novel·les es diuen <i>Afores </i>i <i>Estigmes</i>, títols expressius. I hi ha qui es queixa que la política no irromp prou clarament en la literatura que s'escriu a Catalunya...<br />
<br />
No sé com evolucionaran les manifestacions d'aquests dies, ni encara menys les vides de tants joves talents que s'han format aquí i no tenen com obrir-hi les ales. En tot cas, són manifestacions en el sentit propi del mot, no <i>performances</i>. I entretant la recompensa a la feina de Carla Benet ha estat sufragada pel mecenes de l'Institut Confuci. És aquest, el futur de la intel·ligència a Catalunya? Podria ser que sí.<br />
<br />
<i><br /></i>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-80745412747714434022019-09-27T11:23:00.001+02:002019-09-27T12:44:51.866+02:00Què hi ha dins dels silencis?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpeYsUkDd89xnMSBSwSPSLBpnMT7N_28sVI8-jZF6PolFFCDC_mCvejEujC5s61cuGi0MopNN9MTdN4ek2m0iYFSegxyjk9u24IASBbibdJ6uH0Sic7jHf3HhwTrhgZDLJa6pswsTz9q7V/s1600/Journal_Perret_garde.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1131" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpeYsUkDd89xnMSBSwSPSLBpnMT7N_28sVI8-jZF6PolFFCDC_mCvejEujC5s61cuGi0MopNN9MTdN4ek2m0iYFSegxyjk9u24IASBbibdJ6uH0Sic7jHf3HhwTrhgZDLJa6pswsTz9q7V/s400/Journal_Perret_garde.jpg" width="281" /></a></div>
Com cada 27 de setembre, el poble francès d'Étobon commemora l'execució dels seus fills per l'exèrcit alemany l'any 1944, en una acció de represàlies dirigida contra el maquis. Al mateix moment surt a Catalunya una novel·la d'Aurora Bertrana que commemora la mateixa tragèdia des d'un angle ben distint. Es diu <i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/entre-dos-silencis-2/" target="_blank">Entre dos silencis</a></i> i en la nova edició que n'hem fet l'acompanya un document d'història curiós: es tracta del prospecte redactat el 1945 per Charles Perret, l'alcalde, amb el propòsit de donar a conèixer els fets viscuts al poble durant la guerra i recaptar diners per al Sindicat d'Ajuda Mútua. En realitat, és una crònica escrita amb una sobrietat impressionant. Així explica quatre anys de guerra, els que precedeixen la matança:<br />
<br />
"El temporal del mes de juny de 1940 poc havia afectat el nostre bonic llogarret. Fora d'alguns presoners, tots els mobilitzats havien pogut tornar al si de les respectives famílies un cop passada la crisi. Les penalitats de l'ocupació havien estat relativament breus i benignes: de moment els soldats alemanys havien rebut la consigna de ser correctes. La unitat de transports aquarterada al poble s'havia comportat amb discreció, amb cortesia i tot. Poques setmanes després se n'anaven a prosseguir les conquestes i no se'ls trobà a faltar. Étobon havia viscut els anys d'ocupació sense pena ni glòria, buscant passar desapercebuda enmig de la boscúria i confiant en dies millors. A cada estació de l'any es patien requisicions, de més en més rigoroses. No havien mancat ni escorcolls, ni visites domiciliàries, ni detencions: pa de cada dia sota la bota nazi. Amb paciència i fortes dosis d'esperança, la gent anava passant el cop i tothom confiava de veure aviat la fi de tots els seus mals." I continua, abordant ja les immediacions de la tragèdia: "La inclemència arriba per a nosaltres l'agost i el setembre de 1944."<br />
<br />
En aquesta frase de no res niua l'abisme que separa la memòria oficial de la memòria construïda per la literatura. Certament, l'execució dels fills del poble és una tragèdia que es produeix al final de la guerra, quan París ja ha sigut alliberat. Però la <i>inclemència</i>, si un posa la mira al lloc on la posa Bertrana, comença tan bon punt els homes del poble s'embosquen per no ser enviats a les fàbriques alemanyes el 1943, quan s'instaura el famós Servei del Treball Obligatori que tan bé alimentarà la Resistència a França. I la inclemència adopta una forma que, personalment, no m'havia figurat mai, perquè Bertrana mira no pas des del maquis, sinó des de les cases del poble on les dones han quedat soles amb els soldats d'ocupació.<br />
<br />
Què conté això? Conté una por ferotge perquè elles no saben com reaccionarà l'enemic davant la desaparició dels homes. Conté un pes d'obligacions que aclapara: la casa i la família, els conreus, el bestiar, sense braços que les ajudin. Conté un altre parell d'obligacions lligades als homes: als "seus" que cal encobrir perquè viuen amagats al bosc, als "altres" que han d'atendre com si fossin de la família, que dormen al llit del marit o del fill, mengen a la cuina, xerren a la vora del foc, tenen roba per rentar i sargir...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqdBsDSo_JnKKILRMx7DBrJDZ2krNlf4GRDDE5zI0R1pTE41pbDGB0Y0yzPzPaVsMxmW3La10rWI5Nb2S4w5HeI8Wr_n-wFh6-o4UaoRl1aNF8RUKJFKpjtJcpdYY3dsAs-4NbWdVTaZCj/s1600/Etobon+la+fontaine.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="653" data-original-width="1024" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqdBsDSo_JnKKILRMx7DBrJDZ2krNlf4GRDDE5zI0R1pTE41pbDGB0Y0yzPzPaVsMxmW3La10rWI5Nb2S4w5HeI8Wr_n-wFh6-o4UaoRl1aNF8RUKJFKpjtJcpdYY3dsAs-4NbWdVTaZCj/s640/Etobon+la+fontaine.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
No estic segura que s'hagi entès prou fins a quin punt <i>Entre dos silencis</i> és una novel·la important en això. Rica. Plena de situacions i escenes que resulten absolutament inèdites. Avances en la lectura d'aquest text contingut, enemic de l'estridència, i sents una perplexitat rara. Com si algú hagués esquinçat un vel que no sabies que hi fos, i de sobte aparegués una realitat distinta. N'hi ha tantes, de perles narratives per dir això que no s'havia dit, que costa triar-ne una. Aquesta, per exemple, en què la vella Caterina, muller i mare dels primers desertors, travessa de nit el bosc per proveir-los: "<span style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">Al bosc la
turmentaven les feres, al poble, els homes. Els guardes tornarien, era estrany
que no ho haguessin fet ja: en no trobar els homes de la casa se l’endurien a
ella. L’horroritzava pensar-hi. Si la tancaven a presó, ¿qui duria aliment als
dos emboscats, qui s’ocuparia de les bèsties?" </span><br />
<span style="text-align: justify; text-indent: 1cm;"><br /></span>
<span style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">Però hi ha més que aquest ull sagaç. Hi ha un petit prodigi d'Aurora Bertrana. Es diu tinent Greiz i fa que sovint em pregunti com seria rebuda aquesta novel·la si es traduís al francès i es llegís a Étobon. Perquè el nervi de la vida interior, la clau amb què pots desxifrar el gran silenci és un oficial alemany en qui s'esberla la capacitat de separar la humanitat en dos bàndols. Ell és un home que parla, amb insistència, a la Marta, contra la paret de silenci que ella li oposa a cada un dels àpats. Parla de les coses que somouen dins seu, i, encara que no respongui en veu alta, la Marta li correspon amb una alarma creixent. Arribes </span><span style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">al final i et preguntes: què insinua el títol? De quins silencis parla? "</span>És una prosa que calla, una autora que no parla gaire en
vida, un poble on ja hi havia el silenci i que
canvia de silenci en realitat, és el silenci de qui està en una casa estranya davant d'unes
persones que l'acusen i el d'unes dones que el castiguen amb el silenci, el
silenci al voltant dels fets, tot aquest mal passa en silenci, <i>no esvera el
món</i>, queda lluny de tot..." Cito Georgina Solà, amb qui he editat aquest llibre i amb qui en parlava ahir mentre ens dèiem que aquest any no aniríem a Étobon.<br />
<br />
A Étobon, que no sap que una escriptora catalana ha escrit la història dels seus habitants durant la guerra de fa vuitanta anys que avui ens ronda amb la insistència d'un fantasma.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #1f497d; font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-35376894323554388012019-09-11T15:22:00.004+02:002019-09-11T15:22:53.073+02:00La Diada de Víctor Català<i>Aquest 11 de setembre fa 150 anys del naixement de Caterina Albert, que tornaria a néixer uns anys més tard sota el pseudònim de Víctor Català. A partir d'aleshores, fins i tot en les cartes privades a Narcís Oller o Joan Maragall es designaria a si mateixa en masculí, com si volgués establir amb l'altre una relació sense fissura de cap mena i tenir-hi totes les bregues que la noció de "sexe feble" hauria condemnat. Una de les més esplendoroses és la que expressa en el pròleg del volum </i>Caires vius<i> (</i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/tots-els-contes-3/" target="_blank">Tots els contes, 3</a><i>). Mentre bufa el vent i es prepara la gran manifestació </i>performàtica <i>(el mot és d'ella), us en copio un llarg fragment. Cal llegir-lo, rellegir-lo i meditar-lo: en sortireu reconstituïts.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIAoRhSZO-3u5MKktSNZ5ICq747EcTYu0oW4FfSVX1Yy7HviKTOAAKq-FTjjOCgDa1eLS1dP2S-BQqHfFYzwn3tdOA89h61V8e3GnBp1q8C_tPHidOJOAiCJrks9Qo2qfd7BKD-XeR5-TF/s1600/9788473292368_Contes3_79.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1096" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIAoRhSZO-3u5MKktSNZ5ICq747EcTYu0oW4FfSVX1Yy7HviKTOAAKq-FTjjOCgDa1eLS1dP2S-BQqHfFYzwn3tdOA89h61V8e3GnBp1q8C_tPHidOJOAiCJrks9Qo2qfd7BKD-XeR5-TF/s400/9788473292368_Contes3_79.jpg" width="273" /></a></div>
Bo és escoltar atentament i fer cabal de les opinions quan aquestes són respectables, mes per a esser respectable una opinió cal que tinga molts requisits, i el primer de tots, el d’estar ben fonamentada. Entre altres bons fonaments d’una opinió, senyalaríem nosaltres com a principals la bona fe, la imparcialitat, el clar criteri, l’examen i la competència; i la que no tingués aquests elements o bona part d’ells, la titllaríem de seguida per tarada de pecat original, de vici d’arrel, que impedeix acceptar-la sense reserves. Mes, ¿quantes vegades els trobem en les opinions a l’ús aquests elements? No hem de vacil·lar per a assegurar que poques. En efecte: qui parla en to més alt, per lo comú, és la passió, la lleugeresa i la ignorància; com a impulsiva una, com a cegues perdudes les altres, no coneixen vacil·lació ni remordiment, ragen a raig fet, sense passar pels coladors del dubte i de l’escrúpol, i aneguen tranquil·lament amb llurs impureses tot lo que atrapen sota. I si això passa sempre, passa molt més encara i amb major intensitat allà on l’ambient hi està enrarit i els horitzons hi són limitats. A Catalunya, per exemple.<br />
<br />
Aquesta terra, que en l’antigor tingué la importància gloriosa d’una gran civilisació, per vicissituds de la història es vegé reduïda a destins inferiors a sa capacitat, tingué d’enquibir tota sa grandesa de nació feta i dreta en les estretors de regió sense mires pròpies, de poble sobirà se trobà convertida en llenca de poble malament enganxada per un groller sorgit a altres pobles, i en aquest estat precari, tombada sobre si mateixa, en forçada immobilitat, restà per dotzenes i dotzenes d’anyades. Segrestat son pensament, estroncada sa acció, ofegada en sang sa veu, privada de verificar les més altes funcions de vida i condemnada a una existència purament vegetativa, anà perdent de mica en mica ses facultats, sa energia, ses iniciatives, sa fesomia veritable, i deixant de figurar en el concert dels pobles i de pesar en els esdeveniments mundials, de vençuda que havia sigut parà en amortallada. Mes sortosament no estava pas morta, encara duia en son si el llevat de totes les potències: només calia que aquest llevat fermentés al calor de qualque casualitat, i així que la casualitat sorgí, el llevat fermentà i la morta-viva va ressuscitar. Aleshores s’adonà de que estava nua: en el llarg temps de letàrgic captiveri s’havia consumit sa esplèndida túnica de regina, i els trossos havien caigut a terra. Per presentar-se altra volta decorosament davant del món enter no tenia més remei que fer-se nous vestits. Però sabut és que si la funció crea l’òrgan, el desús l’atrofia; que en la fosca es perd la visió més potent, en l’ociositat la manya més provada; i Catalunya —per la qual l’avui s’havia fet un ahir de centúries, l’acció, tradició remota—, al despertar no es trobà en condicions a l’altura de sa tradició, i, com les perfeccions no s’improvisen, en lloc d’abillar-se definitivament, no pogué fer-ho més que d’una manera transitòria, deixant per a més tard refer les vestidures amb major cura i guarnir-les segons bon gust i elegantesa. An aquesta tasca reconstituient està entregada encara, i ja ha fet bona feina, ja relluen ací i allà sobre l’estofa els brins d’or del brodat, els pans de seda, les trepadures sumptuàries, però manca molt a fer encara; que encara es veuen filagarses, trossos mal embastats... Un d’aquests trossos provisionals dins lo que encara resta de provisional en aquesta esplendorosa renaixença catalana és lo que en diem <i>públic</i>: la munió espectadora-judicadora de cosa de bellesa; munió que entre nosaltres resulta avui per avui un curiós anacronisme.<br />
<br />
Al revés de lo que passa amb les races neulides, que necessiten nodrir-se molt abans de produir, aquí la innata fortalesa es manifestà de seguida en la necessitat de produir abans que de consumir. Tant és així, que de cop i volta ens trobàrem més aptes per a fer obra pròpia que per a capir l’agena; tant més quan, per a lo primer, abasten sovint els elements primordials que cada u porta en si, mentres que per a lo segon cal una preparació lenta i treballosa que ni es pot fingir quan no es té ni es pot comprar a tall de mercaderia; i per adquirir aquesta preparació ens ha mancat, fins avui, ocasió i temps, ocupats com estàvem en els problemes d’interès material immediat que es plantegen en tota instal·lació social amb vistes serioses a l’avenir.<br />
<br />
Com flors primerenques que brollen ardidament de la terra quan encara és lluny la primavera, brollaren aquí artistes i poetes —flors d’ideal— quan la mentalitat col·lectiva jeia encara sota una capa de gel, deixa del llarg hivern d’inacció que per ella havia passat. Mes això no podia durar gaire; que, per a viure, a les flors les hi cal l’escalfor del sol; al productor, consumidor; a l’artista, un públic. I obeint an aquesta imperiosa necessitat, sorgí un públic a la bona de Déu, com havien sorgit tantes altres coses. Creure que d’aquesta generació espontània havia d’eixir-ne de cop i volta el públic model, l’instrument d’opinió perfet, hauria sigut bogeria; mes era quelcom que en feia les funcions, i amb això n’hi havia prou de moment.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP3x7SqEfzs_7aRtd1i0BHTPiWWGwrBYgRAZ2mLBYo6m5T10_O_KkW-0-gZ_aNf9AueHkStH7eQu6b_W-g9S-dIk0gYNH82brmFRnLuXWMSHtD0QJ3i8CBhcdJYVpzINhO5_OoDqvtl1G0/s1600/senyors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1174" height="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP3x7SqEfzs_7aRtd1i0BHTPiWWGwrBYgRAZ2mLBYo6m5T10_O_KkW-0-gZ_aNf9AueHkStH7eQu6b_W-g9S-dIk0gYNH82brmFRnLuXWMSHtD0QJ3i8CBhcdJYVpzINhO5_OoDqvtl1G0/s640/senyors.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
En efecte: reclutat entre la barrija-barreja d’estaments diversos, però que tots estaven enfeinats en feines pròpies i tenien ben lluny de l’art llur camp de coneixements, no oferien de fons i lligam comú més que la pobresa de cultura atàvica, l’absència de pena per aquesta incultura, que la mateixa incultura dóna, la curtesa de mires, resulta de l’estretor d’horitzons que veien del pla terrer en què es trobaven, les fallides naturals del gust, endropit per la manca d’exercici, l’abundor immoderada d’escrúpols del qui no sap ben bé de què n’ha de tenir ni de què no, l’altesa de juí que s’atribueix l’ignorant que ignora encara que ho sia, l’entercament d’opinió del que no està avesat a sospesar-ne gaires i, per últim, la petulància còmica de l’adolescent que ja es creu home fet perquè el deixen ficar en la conversa. En altres termes: a Catalunya, que no en va havia estat durant molt temps convertida en <i>provincias</i>, li sortí el públic de primera fornada pretensioset, restret, encongit i esparveradís sense discerniment; un publiquet de <i>gent de fora</i> <i>tout à fait</i>, un veritable publiquet <i>provinciano</i>. I an aquest públic modest i casolà, an aquesta bella allau de sobrevinguts, tingué d’encomanar-li el ministeri de la crítica, deixant que l’exercís modesta i casolanament, amb la bona fe dels cridats, ja que no podia fer-ho amb l’encert dels escollits, mentre esperava que d’ell mateix anés evolucionant cap a l’aristocratisació, orient perpetu de tota entitat potent i valorosa. I així hem arribat als moments naturals, en què l’evolució va verificant-se, però amb tal lentitud, que no estaria per demés que els que saben i poden hi donguessin una empenteta. Perquè, cal confessar-ho: aqueix públic nostre deixa un poquet a desitjar pel temps en què estem; no és encara la col·lectivitat seriosament adestrada per a judicar, la col·lectivitat de criteri ample i obert a totes les corrents sanitoses, el públic de bon gust i correcte civilisme que correspon a la nova Catalunya que apunta en la història dels grans pobles; encara hi munta més en ell la matèria que l’esperit, encara li resten massa innocents a degollar, com, per exemple, bons comerciants que, bo i dient <i>Quiu vedis</i> al <i>Quo vadis?</i>, se permeten dictaminar resoludament sobre una obra d’art; dentistes més pràctics en les mecàniques del seu ofici que en psicologies que creuen a ulls clucs que no es pot escriure sinó lo que <i>s’ha passat</i>, i que per lo que s’ha passat, segons llur bell criteri... odontològic, expedeixen als autors patent de bona o mala conducta; sacerdots virtuosos que voldrien convertir a cada artista en predicador laic, a cada cervell en sucursal del seu, i a cada faula d’art en infantívola <i>moraleja para jóvenes descarriados</i>; <i>soi disant</i> entusiastes dels místics que condemnen amb agror les honestes franqueses de concepte i els afogaraments d’expressió que els místics ensenyaren; apologistes de cançons populars que s’escruixeixen del plasticisme d’un estil que acusa aquelles fonts d’origen; mares devotes que adormen als infants amb les oracions quotidianes, que posen en mans de les seves filles adolescents la <i>Història Sagrada</i>, i que en canvi amaguen de l’hereu de vint anys la novel·la que podria parlar de <i>certes coses</i> —unes <i>certes coses</i> especials que sols elles descobren—; critiquets de primera volada que emparenten amb Zola —potser l’única coneixença del veïnat!— al primer innocent que els cau a tret; dames recatadíssimes que hauran tingut sis fills i que encara pregunten si és lícit mirar una <i>acadèmia</i>; damisel·letes curiosament càndies que es cartegen d’amagat dels papàs amb altres tants promesos, però que no anirien a veure una comèdia en què hi hagués escenes d’amor sense demanar-ne abans permís al director espiritual... en fi, una munió de gent de sa casa i son ofici plena de contrasentits, d’innocentes nicieses, de cursileries i, lo que és pitjor, d’hipocresia.<br />
<br />
Tots aquests bons senyors i senyores del galliner judiquen, dictaminen i aconsellen com si en sa vida no haguessin tingut res més a fer; tots volen que l’artista pensi això, digui allò, faci lo de més enllà; tots tenen sos plans d’altíssima envergadura entre cella i cella, i al que fos ben creient i, sobretot, ben agraït a la importància de l’obsequi, li farien la mercè de deixar-li posar aquests plans en obra. I un hom pensa, al fer-se’n compte, que si l’artista, l’escriptor, tinguessin una mica de malícia, fóra del cas que els hi diguessin, fent-els-hi la gran reverència: “Perfectament, dames i cavallers de tot mon respecte! Jo estic dispost a fer tot lo que vostès me manin, seguint un rigorós torn alfabètic, sempre que vostès obtinguin de Déu una petita concessió, un suplementet de vida que em permeti acabar la tasca de parlar per tots vostès, de fer totes ses obres respectives... i que al capdavall em diguin qui és el que ha parlat per mi, el que l’ha feta, la meva obra, car, si vostès no ho prenen a mal, jo també tindria quelcom a dir, quelcom a fer per mon compte...”<br />
<br />
Mes la llàstima és que els artistes no la solen tenir aquesta malícia, que no ho són tant com semblen de mofetes, i s’escolten al públic massa seriosament, sense prendre la precaució tan sols de fer-se’l presentar abans en deguda forma. Prenem-la, doncs, per ells, aquesta precaució.<br />
<br />
Anys enrera es digué que a l’illa de Cuba hi havia aparegut una gran emissió de bitllets de banc de poca vàlua, que tothom sabia eren falsificats, mes que a manca dels llegítims i per lo que facilitaven les transaccions, foren acceptats pel comerç amb sols posar-hi al dors aquesta inscripció: <i>Falso, pero circula</i>. Posem-l’hi ja d’una vegada nosaltres també, la mateixa llegenda aclaratòria, an aqueixos escamots de públics endarrerits, tant per estimular-los a <i>legalisar-se</i> amb més rapidesa, com per a evitar que ningú els prengui per lo que no són i els hi faci més concessions de les degudes. Perquè aquella coneguda teoria del poeta castellà, pel qui <i>el vulgo es necio y, pues lo paga, es justo hablarle en necio para darle gusto</i>, ens sembla d’un fons de roïnesa tan gran, que no voldríem que cap ànima honrada la posés en pràctica. Per haver-l’hi posada massa ha eixit ja tal volta del cèrcol en què fou engendrada, tarant la mentalitat de la nació entera i duent-la a la decadència en què es troba a l’hora present.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyhhHA_xBHqy07qSdKI-Nl_FOylU9X98CqVyakF753ZhMBci3VgpeaFmWffk7hRyQ-I4m2BxRrZ4CVbBYlsFTctI-VJpEnRL4lftye24EwfJpGPq-jrhjWOz9Pht7Zwu7VUDXzoPMOERqv/s1600/catala-liberty-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1257" data-original-width="564" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyhhHA_xBHqy07qSdKI-Nl_FOylU9X98CqVyakF753ZhMBci3VgpeaFmWffk7hRyQ-I4m2BxRrZ4CVbBYlsFTctI-VJpEnRL4lftye24EwfJpGPq-jrhjWOz9Pht7Zwu7VUDXzoPMOERqv/s640/catala-liberty-1.jpg" width="284" /></a></div>
No: el veritable artista, el veritable poeta, aquell a qui li ha sigut assenyalat un lloc preeminent entre les multituds innominades, no ha d’abandonar-lo mai aquest lloc de perill i d’honor, no ha de claudicar mai, no ha de cedir a cap pressió innoble —aplaudiment, diner o amenaces— fins a rebaixar l’altesa de sa dignitat, afalagant la niciesa o el mal instint d’aqueixes multituds que per la manca de conreu li són notòriament inferiors. Lluny d’això, i per damunt de vanes alabances i de vanes censures, ell ha de fer serenament sa via, ell ha de realisar serenament son obra, de la que ell sol ne té la plena intuïció, escampant així la benèfica llavor d’un alt estímul sobre els terrers encara erms, fins a fer comprendre amb tota claredat al bon comerciant que res costa callar quan no es té res a dir, que val més riure que fer riure, i que no és pas tot u un llibre d’art o un llibre de caixa; al dentistet sense psicologies, que hi ha uns certs filtres màgics dits <i>intuïció </i>i <i>estudi </i>que ensenyen com per art de bruixeria als artistes lo que mai han vist ni sentit per ells mateixos i que fins els dentistes estarien ben frescos si no sabien curar la parròquia d’altres mals de queixal que els que ells haguessin sofert en la pròpia boca; als virtuosos sacerdots, que és cosa molt lloable l’anhel de proselitisme, mes que cal eixir qualque volta dels castells roquers de la intransigència per a veure món i reconèixer que hi ha moltes necessitats a satisfer, que Déu —que de tot ne sap <i>un poc més</i> que nosaltres— ha criat diversitat d’apteses per a que satisfessin aqueixes necessitats, i que és pecat de supèrbia i d’heretgia voler esmenar-li la plana; als <i>soi disant</i> adoradors dels místics, el perill dels zels intempestius, que volent traure obstinadament de la panera les cireres petites, s’exposen a que aquestes facin caure les grosses, car és sabut que les cireres s’enganxen les unes amb les altres; al cançonaire distret, que hauria de repetir <i>da capo</i> el repertori, perquè hi ha admiracions que no poden esser únicament <i>d’oïdo</i>; a la mamà deliciosament devota, que fins les oracions quotidianes —models, per cert, de franc parlar— poden inspirar als infants preguntes indiscretes, i que per això no ha pas de deixar d’ensenyar-les-hi i que si les <i>certes coses</i> de què parla la Història Sagrada no han desvetllat les naturals curiositats de l’adolescència, pot estar ben tranquil·la puix ja no les desvetllaran tampoc en sos fills les novel·les més novel·lesques que els hi caiguin en mans; als critiquets novells, que per anys hi hagué en terres d’Espanya molt honorables senyors que, sense <i>parti-pris</i> mercantils ni fullaraques de vanitat, oferiren al món la flor del més just i estètic realisme, i que és més propi i decorós suposar que els escriptors indígenes trauen a la regalia llegítima que no pas a paternitats bordes; als fruïdors dels clàssics, que abans de titllar de presumptes atrevits a la gent jove, cal fer memòria del <i>sancta sanctorum</i> de les biblioteques, que tot literat culte té el dever de freqüentar, on se topa a cada punt, bo i sense fer tria, amb amors circumstanciades de Perots i Jepotes, amb gran abundor de <i>Col·loquis</i> de viudes, donzelles i casades, i amb Celestines de tots calibres; a les dames recatades, que és ridícul esser més papistes que el Papa, que els museus vaticans, que els temples catòlics de tot el món n’estan plens, d’acadèmies sagrades i profanes, i que acadèmies són, en llur representació material, els Crists, els angelets, els sants Sebastians, sants Gerònims i santes Genoveves, les figures del Juí final de la Sixtina, el Tors de Fídies, la personificació del Nil, etc., etc.; a la damisel·leta escrupolosa, que entre les lletres dels promesos i les escenes d’amor de la comèdia no hi ha gaire més diferències que la millor o pitjor literatura i la més o menys estètica, més o menys sensual emoció que desperten... I a tots al plegat, que és una vergonya esser ineducat tenint possibilitat per a deixar d’esser-ho, mantenir-se en estat d’inferioritat manifesta podent fàcilment remuntar-se, puix el saber no ocupa lloc ni el bon gust paga contribució, i en canvi redituen delectacions que amb tot l’or no es podrien comprar; que no han de tenir por de veure tota mena de coses, sinó de <i>no saber-les veure</i>, de conèixer les temptacions, sinó de no saber sobreposar-s’hi; que el que és flac de consuetud el vent de l’aspi l’encadarna, i el que és fort pot afrontar impunement les corrents de les altures; que la franquesa sencera i respectuosa no vol dir llicència, sinó sanitat de cor i d’enteniment; que la nuesa no és mai immoral per si, sinó pel gest que se li dóna, i que el que en tot veu perills i malícia és que és covard de mena —i sap que no podria defensar-se del més lleu atac— i a més roïna, morbosament maliciós: car és cosa provada que pel ver innocent tot se resol en innocència, i sols pel vil, pel corromput... i tot lo més pel ximple, és vilesa i corrupció la cosa més senzilla.<br />
<div>
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-1414665570117796772019-09-06T08:49:00.000+02:002019-09-06T08:49:27.315+02:00Estampa barcelonina<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<i>...i per acabar les cartes del viatge a l'Argentina, aquí teniu la del retorn, començada a Barcelona una setmana abans de les eleccions municipals. L'acabo ara que comença el curs i recomença la saragata. </i><i>Ens veiem a la Setmana del Llibre!</i><br />
<br />
Fa tres setmanes que no la trepitjàvem i ara amb prou feines si gosem: Barcelona, la deliciosa, la frívola, la rellepada, té l’asfalt dels carrers net i planxat com unes estovalles. Fa angúnia tractar-los com el que són, vies de circulació per on roden cotxes i camions i autobusos i que a París o Londres tenen un aspecte com d’escorça soferta. En lloc d’una superfície tota coberta de pegots, la pell dels carrers de Barna és d’un negre lluent que satisfà la vista, una <i>piel tersa</i> (em ve així, com als anuncis de quan era criatura), equivalent urbanístic de l’efecte botox. I és que la cirurgia estètica és el primer que se m’acut quan penso en la mania municipal d’esbudellar i glacejar carrers tan ben evocada per Virginie Despentes a <i>Apocalypse Bébé</i> —una novel·la ambientada a Barcelona, on l’autora va viure i escriure, però que no surt al mapa literari que ha dissenyat l’ICUB—. Aquesta vegada em fa l’efecte que el glacejat s’ha estès per una xarxa amplíssima, des de Santuari fins a Parlament, on estrenen una superilla i un mobiliari urbà que guarda amb els bancs d’una plaça la mateixa relació que la cuina de Ferran Adrià amb la dieta familiar. (Per cert, ¿heu vist la cala Montjoi d'ençà que se n'ha apoderat aquest geni de la transformació?)<br />
<br />
Acabem d’arribar de Buenos Aires i redescobreixo el meu territori. Primavera, la porta de la Llibreria Calders és oberta de bat a bat i em reconforta que la cara de la Sucunza no hagi sofert cap intervenció. Fina com sempre, prepara tres sessions per fer balanç de l’operació Barcelona a Buenos Aires: seixanta escriptors i il·lustradors convidats per l’Institut Ramon Llull i l’Ajuntament de Barcelona (el viatge i l’estada dels quals han costat 600.000 euros) per uns 10.000 participants en els 120 actes programats a la Feria del Libro de Buenos Aires. Els comptes Twitter de les administracions implicades han fet una piuladissa de moixons estarrufant les plomes al bassiol de l’autocelebració. Ara bé, d’intercanvi amb els escriptors argentins es pot dir que n’hi ha hagut poc; amb la universitat, gens. En tot cas, ningú no ha caigut que uns apassionats de literatura com són els argentins (a les seves facultats llegeixen en una setmana el que a les nostres es llegeix en un curs, i no exagero: em consta) no tenen on descobrir la literatura autòctona quan vénen a estudiar a Barcelona si no saben català —que naturalment no el saben—. No hi ha a Catalunya cap facultat que hagi creat una secció destinada als estudiants estrangers curiosos de saber què s’ha escrit en la llengua indígena i on Rodoreda pugui ser estudiada en castellà o en anglès. Organitzar-ho seria força més profitós que enviar cinc dotzenes d’autors a passar quatre dies a Buenos Aires. Això sí, a Catalunya els mitjans han parlat molt dels èxits de la nostra delegació d’escriptors, i tu diràs si en parlaven amb la delegació de periodistes que s’havia desplaçat a Buenos Aires per informar els catalans de la internacionalització de la seva cultura.<br />
Mafalda, tenies raó: caminem cap per avall, i potser per això necessitem l’asfalt ben llis.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ41JQmQ4i75WnitA8xoJ1JjpeZsRveTnWHuqxp0M1898-JllgZbjxtioTdzHwIjP8lgNQZ1WZyA_SRrWj_Ok5fK6iMIEdzWLox4Tq69NbrY_ulkcGJYVmBUTHtODNNaAr16cgkNfK98Qw/s1600/marcher-sur-la-tete-par-patrice-letarnec-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="600" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ41JQmQ4i75WnitA8xoJ1JjpeZsRveTnWHuqxp0M1898-JllgZbjxtioTdzHwIjP8lgNQZ1WZyA_SRrWj_Ok5fK6iMIEdzWLox4Tq69NbrY_ulkcGJYVmBUTHtODNNaAr16cgkNfK98Qw/s640/marcher-sur-la-tete-par-patrice-letarnec-4.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Després de xerrar amb la mustela Sucunza vam remuntar cap a casa passant per la Central del carrer d’Elisabets. Encara no havia vist el pati que han annexat a la llibreria, amb festejadors de rajola antiga i una palmera beatífica que protegeix les taules del cafè. Allà mateix, al Jardí dels Tarongers, es preparava un acte veïnal amb cadires a l’aire lliure, una tarima i una taula per al vermut —que no ens van voler servir fins que Ada Colau i Joan Subirats no van haver exposat el seu programa per Barcelona, ja que l’acte no era veïnal sinó electoral.</div>
I llavors la meva sorpresa va assolir el seu zenit.<br />
<br />
Per primer cop d’ençà que visc a Catalunya, el número 2 d’una llista política parlava de cultura no pas com a símbol o essència sinó com a aspecte concret de la vida ciutadana, i centrava el seu discurs en l’escola com a lloc prioritari on fomentar-ne l’experiència. Parlava de la famosa sisena hora d’ensenyament, que ja es fa al 100% de les escoles concertades però només al 18% de les públiques, i que hauria de servir, deia ell, per garantir que en la vida de totes les criatures hi hagi un contacte real i continu amb les arts. Parlava de crear una residència artística a totes les escoles públiques, com ja passa en una vintena de centres. De multiplicar els instituts especialitzats en les arts, com l’Oriol Martorell en el teatre i la dansa. De fomentar que els grans centres municipals de cultura, els museus, els teatres, treballin cada projecte pensant també en la població infantil. Parlava de convertir l’educació artística en una prioritat.<br />
<br />
No sé si aquest programa guanyarà gaire electors a la causa de l’honorable alcaldessa Ada Colau. S’assembla poc al que jo diria que és el tronc comú dels partits a Catalunya (i en això no hi ha frontera entre sobiranistes i unionistes): la indiferència en major o menor grau per l’escola com a lloc de transformació, com a porta d’accés a allò que la vida no t’ha posat a prop. Ernest Maragall va impulsar com a conseller d’Educació la retallada de les hores dedicades a l’ensenyament de la literatura catalana. Irene Rigau, en plena crisi i quan Càritas alertava de l’empobriment dramàtic dels infants a Catalunya, va decidir compactar l’horari lectiu a ESO de 9h a 14h, una <a href="https://www.ara.cat/societat/Jornada-intensiva-escola-prova-dubte_0_2144185590.html" target="_blank">mesura controvertida</a> pedagògicament però d’un efecte immediat pel que fa a la vida material: foragitat el dinar de l’horari escolar, l’administració deixava de fer-se responsable del que per a molts adolescents era l’únic àpat complet i calent del dia.<br />
<br />
A les meves orelles, les paraules de Joan Subirats anaven ressonant d’una manera bellíssima amb les de l’antropòloga Rita Segato el dia de la inauguració de la Feria del Libro a Buenos Aires: “No le pasemos el mensaje a los jóvenes, como hacemos generalmente, de que vienen a la escuela, a la universidad, meramente para aprender. Porque ese aprender se refiere automáticamente a un aprender lo ya pensado.”<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
***<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<i>Post Scriptum</i>. Han passat tres mesos. Joan Subirats és el sisè tinent d'alcalde de Barcelona, responsable de l'àrea de Cultura, Educació i Ciència, i tindrà els poders necessaris per impulsar les belles mesures que desgranava al Jardí dels Tarongers. Però els editors com jo no tindrem l'honor de tractar-hi quan vulguem dirigir-nos a l'Ajuntament de Barcelona. La rifa postelectoral ha posat les indústries creatives a les mans de Xavier Marcé, juntament amb el turisme, dins l'àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Empresa adscrita al primer tinent, Jaume Collboni. Xavier Marcé és accionista i ¿era? vicepresident i <i>responsable d'expansió</i> del Grup Focus, una "organització empresarial amb vocació artística" segons el seu propi <a href="http://www.focus.cat/ca/teather" target="_blank">web</a> "i el principal operador privat en el sector de les arts escèniques". El 2016, quan ja era pressentit com a director de l'ICUB i comissionat de Cultura, el setmanari La Directa li va dedicar un <a href="https://directa.cat/el-numero-dos-designat-per-collboni-a-cultura-gestiona-una-empresa-que-acapara-encarrecs-de-lajuntament/" target="_blank">article</a> que mereix ser llegit. Per donar la mida del tauler en què es juga la partida, el <a href="http://ajuntament.barcelona.cat/pressupostos2018/ca/" target="_blank">pressupost </a>de l'Ajuntament de Barcelona en Cultura és actualment de 142 milions d'euros. Focus, d'entre el sens fi d'encàrrecs municipals que l'han convertit en una empresa florent, va rebre el 2015 el de gestionar la part material de la Setmana del Llibre en Català. Li devem les noves cases de plàstic on ens trobareu a partir del divendres 6 de setembre al pla de la Catedral.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
A Buenos Aires vaig rebre una gran lliçó d'un editor argentí, Javier Bendersky, responsable de "Todo libro es político". Li preguntàvem per la notable florida d'editorials independents a l'Argentina i ens va respondre: "¿Independents? La majoria d'editorials dites independents són editorials petites que voldrien ser grosses, l'única diferència és de mitjans. Mentre que una editorial independent de debò ho és perquè pensa i treballa amb independència." Aquesta frase va encendre un llum que no voldria que s'apagués ara que comença el nou curs, sota els auspicis de sempre.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyFIsVq6SkCNbby5UQ1EfbKq6zatRifqtkB0W1-Lkd-Bo07iOtzJe6DnDApQcp1aNZqRqWrcdgKhoqPxt0HoXvAfqdW3jQq4J6Gny4bl9a7g9FvTjCt5YAp2bV_zSrhiGQtt-I9QrPWdKl/s1600/800px-Setmana_Llibre_Catala_-_parades_Catedral_2017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyFIsVq6SkCNbby5UQ1EfbKq6zatRifqtkB0W1-Lkd-Bo07iOtzJe6DnDApQcp1aNZqRqWrcdgKhoqPxt0HoXvAfqdW3jQq4J6Gny4bl9a7g9FvTjCt5YAp2bV_zSrhiGQtt-I9QrPWdKl/s640/800px-Setmana_Llibre_Catala_-_parades_Catedral_2017.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<i style="background-color: white; color: #262525; font-family: "droid sans";"><b>Cartes del viatge a l'Argentina</b></i><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-portena-1-vera.html" style="background-color: white; color: #990000; font-family: "droid sans";" target="_blank">Estampa porteña 1</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-portena-2-res.html" style="background-color: white; color: #990000; font-family: "droid sans";" target="_blank">Estampa porteña 2</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-jujena-1-lucio-boschi.html" style="background-color: white; color: #990000; font-family: "droid sans";" target="_blank">Estampa jujeña 1</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-jujena-2-de-literatura-i-de.html" style="background-color: white; color: #990000; font-family: "droid sans";" target="_blank">Estampa jujeña 2</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/09/estampa-mig-cami.html" target="_blank">Estampa a mig camí</a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-38995309281200858922019-09-01T19:53:00.000+02:002019-09-01T20:18:02.977+02:00Estampa a mig camíI va arribar l’últim dia i vam anar a Juella, que m’atreia des del principi. Havia preguntat per aquell poble tot sol al final d’una pista i m’havien dit que tenia un <i>antigal</i>, però de molt mal trobar per a qui no conegués el camí. No hi havia tornat a pensar fins que me’n va parlar el Facundo Toconás, amic incipient, en una conversa sobre formes de vida extintes. ¿De mal trobar? Mira, per trobar els pobles antics tu fixa’t en els <i>cardones</i>, allà on vegis que creixen més atapeïts és que hi havia gent que en menjava la fruita i en cagava la llavor.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
El truc no falla. Més enllà de l’escola i de les cases en construcció —d’<i>adobe</i> i canyís tradicionals, però d’unes proporcions que delaten la residència secundària: Juella és bonic i em pregunto quants anys tardaran els seus enamorats a matar-lo—, veiem una eminència plana que domina el riu, tota coberta de <i>cardones</i>. Són enormes i forcats, les seves branques es toquen. Quan hi arribem, descobrim vestigis de paret seca als seus peus, no sabem si de corrals o de cases, però l’efecte és el d’un gran tauler delimitat amb pedres de tots colors, com les muntanyes, i protegit pels braços gegantins d’un bosc de tòtems. Caminem amb molt de compte, per les pues que punxen i per les pedres que imposen, i el tauler sembla que no s’acabi mai: ¿quanta gent hi vivia, en aquest <i>antigal</i>? ¿Com es deien, què parlaven? ¿Són seus els noms que encara diuen els llocs? ¿Què volen dir? Ho hem preguntat i no ens ho saben respondre, aquí les <i>copleras </i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=N6lkiikzGv0" target="_blank">canten </a>en castellà i el Facundo ens explica que les llengües vernacles ja havien desaparegut al començament de la colònia espanyola, amb l’ocupació incaica que va imposar el quítxua en aquelles valls. Els avis, els avis dels avis —això ens ho diu el Venancio, de 67 anys— no parlaven cap llengua que no fos el castellà, un castellà tot clapat de paraules intruses, de sons irreductibles. Els únics que avui parlen quítxua són els emigrats de Bolívia arribats no fa gaire en colles prou nombroses perquè hi hagi mestres de quítxua a les escoles rurals.<br />
Però el Facundo sí que sap què vol dir el nom del seu poble: Maimará, allà on cau l’estrella.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPzdF0NP8cVmKVWwHWZZAF91iDdhKHdudTXiMQMl06s_EeJcyP7aUSHY-XzkamHygv5tFeugpIhH8JOV0qr5TMBYAMjSjpFpUomiNN6gylUvEb9-oiQA2ykNdL2vKON93Ux1oSJC7gHUnY/s1600/juella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPzdF0NP8cVmKVWwHWZZAF91iDdhKHdudTXiMQMl06s_EeJcyP7aUSHY-XzkamHygv5tFeugpIhH8JOV0qr5TMBYAMjSjpFpUomiNN6gylUvEb9-oiQA2ykNdL2vKON93Ux1oSJC7gHUnY/s640/juella.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
El dia que tornem a Buenos Aires es dóna el cas que el diari <i>La Nación</i> porta un article sobre “alumnos indígenes: dos de cada tres no están recogidos en los registros oficiales”. Tan cruent és l’estigma de ser indígena que els estudiants no se’n declaren i d’aquesta manera no poden acollir-se a la “educación intercultural bilingüe”, aprovada el 2006 sota el govern Kirchner per garantir “el dret dels pobles indígenes a rebre una educació que contribueixi a preservar i enfortir les seves pautes culturals, la seva llengua, la seva cosmovisió i la seva identitat ètnica; a desenvolupar-se activament en el món multicultural i a millorar la seva qualitat de vida”. Però ¿de què serviria una educació que enfortís la seva cosmovisió si cada iniciativa imposada al seu territori la viola? ¿Què seria una escola on se’ls parlés de la Pacha a tocar d’una mina d’urani oberta fa poc malgrat les protestes dels seus pares? ¿Quina llengua preservar si les que aprenen els nens de les famílies que els contracten, governen i segreguen són l’italià, el francès i l’anglès? ¿A quina qualitat de vida aspirar si et desposseeixen de tot generació rere generació, perquè <i>Si no existe el más allá la injusticia del pobre es eterna</i>?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-TL2x6aGF-jjNyF6xH47A8v59qkSDu-GIUX3aecTa9pO4hbccYttP59KZCRU6DsPqOnysJwzWxzZdANRMvsMy63cmYUgyK-9YvLsV7Mue_l89sUraAl-61SWq5kv26Z3qPfjmP2Uy6nJ/s1600/dolmen+Palau+Savardera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="827" data-original-width="1600" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-TL2x6aGF-jjNyF6xH47A8v59qkSDu-GIUX3aecTa9pO4hbccYttP59KZCRU6DsPqOnysJwzWxzZdANRMvsMy63cmYUgyK-9YvLsV7Mue_l89sUraAl-61SWq5kv26Z3qPfjmP2Uy6nJ/s640/dolmen+Palau+Savardera.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
La llengua, la riquesa, la potestat conservades, això sí que ens separa, els indígenes catalans, d’aquests altres indígenes. <i>Som i serem</i>... Però de civilitzacions pageses que s’ensorren per incapacitat de la gent de <i>progrés </i>a comprendre-hi una intel·ligència del món, de llocs sagrats que esbotza l’explotació més agressivament imbècil, me’n vénen al cap per tot el meu, de territori. Meravelles de paret seca ensulsiades des del <i>parc natural</i> del cap de Creus fins al <i>parc natural</i> del Montsant, dòlmens escanyats entre els nans de guix i les columnes dòriques dels xalets alemanys a Palau-Savardera, la vall Fosca terraplenada per fer-hi un golf, l’esplanada del castell convertida en <i>pàrquing 1</i> a l’aspra i ardida Siurana on les aigües brutes desguassen a la portella dels moros... Em recordo de vosaltres aquí a l’Argentina tot descobrint, a l’anvers de la pàgina que parla d’alumnes indígenes, una entrevista en què Pilar Rahola fulmina contra Cristina Kirchner i perora sobre cristians d’Orient i ablació del clítoris. La Rahola ha vingut a Buenos Aires com a escriptora convidada per les institucions catalanes en representació de Barcelona-ciutat-de-la-literatura. Em ve al cap el <a href="https://www.pagina12.com.ar/190007-feria-del-libro-el-discurso-completo-de-rita-segato" target="_blank">discurs </a>subtil, inspirador, de Rita Segato a la inauguració de la Feria del Libro. Parlava de “las virtudes de la desobediencia”, que són set i convé llegir totes, però us en copio una per assegurar-me que aquesta no us la perdreu:<br />
<br />
<i>Nombremos nosotros. Demos los nombres. No le pasemos el mensaje a los jóvenes, como hacemos generalmente, de que vienen a la escuela, a la universidad, meramente para aprender. Porque ese aprender se refiere automáticamente a un aprender lo ya pensado, y por debajo de ese ya pensado contrabandeamos inevitablemente la idea de lo ya pensado en otro lugar. La faena del intelectual es la producción y donación de nombres. Lo aprendí de mi amado maestro Aníbal Quijano. Autoría viene de autorizar. Son dos términos profundamente emparentados. Pensemos desde acá, no deleguemos a que nos piensen el mundo en que vivimos desde afuera. Nos pasa a nosotros, y le pasa a España también. Al igual que nuestro continente, se encuentra del lado del consumo y la aplicación de categorías teóricas, no a su formulación. No nos engañemos… Le pasa a ese país tan tristemente colonial y criollo como nosotros que es España, una nación que se conquistó a sí misma y siguió por el lado de acá, sin solución de continuidad, en el mismo año, 1492. La lengua española es numerosa, pero no es hegemónica. No produce un pensamiento teórico destinado a atravesar la Gran Frontera Global desde el Sur hacia el Norte. Libros editados acá por grandes conglomerados de editoriales destinadas al lucro global no son catapultados a las lenguas en las que las ideas alcanzan circulación e influencia planetaria. La reserva de mercado del Norte sobre lo que bien podríamos llamar “patentes” en el campo de las Humanidades es cerrada, inexpugnable. Porque, no nos equivoquemos: es el campo de las Humanidades, con su usina de palabras, su poiesis de conceptos, lo que da forma al futuro de la historia. Es por eso que se encuentra en manos de pocos, pocos que no están por aquí, la llave del camino de las Humanidades que cierra la puerta de esa circulación planetaria a los conceptos teóricos acuñados en nuestra lengua, con soberanía y autonomía, desde acá mismo, desde el suelo en que nuestros pies se asientan.</i><br />
<br />
S’ha acabat el viatge. Tornem a Barna amb els llibres de Rita Segato i una arrel seca collida a Huichaira.<br />
<br />
<br />
<br />
<i><b>Cartes del viatge a l'Argentina</b></i><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-portena-1-vera.html" target="_blank">Estampa porteña 1</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-portena-2-res.html" target="_blank">Estampa porteña 2</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-jujena-1-lucio-boschi.html" target="_blank">Estampa jujeña 1</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/07/estampa-jujena-2-de-literatura-i-de.html" target="_blank">Estampa jujeña 2</a><br />
<a href="http://clubeditor.blogspot.com/2019/09/estampa-mig-cami.html" target="_blank">Estampa a mig camí</a><br />
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-56756132431784893862019-07-30T12:21:00.000+02:002019-07-30T12:21:12.222+02:00Estampa jujeña 2: de literatura i de música<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
A quatre passes de casa hi ha l’escola de la vall de Huichaira, amb la seva <i>cancha </i>de terra pelada, el pati amb el pal on cada matí hissen la bandera argentina i un monument que, quan m’hi acosto, resulta que és als herois defensors de la pàtria a les Malvines. Arriba el minibús de Tilcara i en baixen una vintena de criatures <i>morochas</i>, de totes edats i alçades, on no falta la nineta que acota el cap i plora perquè vol tornar a casa. Al costat de l’edifici amb sostre de zenc que fa d’escola, n’hi ha un altre de més petit amb una creu i una trena de flors a la porta que fa d’església, i un altre sense creu ni bandera però rodejat de dàlies on viu una senyora que fa <i>humitas </i>amb el <i>choclo </i>del seu camp. N’hi comprem, ens en llepem els dits i enfilem el llit sec del riu cap a un coll des d’on podrem cometre aquest acte deliciós: mirar què hi ha a l’altra banda.<br />
L’altura cansa, el terreny és dur i relliscós, els pocs metres de desnivell ens semblen una conquesta. A l’altra banda s’obre, si és que se’n pot dir obrir-se, una vall com un budell, amb algun clap de vegetació. Res a veure amb la de Huichaira, ampla i ben exposada al sol, on les ribes del riu són un vitrall de sembrats. Sabrem més endavant que aquest budell ramificat són les terres de la comunitat Cuevas del Inca, on no pots entrar sense permís dels habitants. No tenen camps, ni aigua, però sí el dret a no deixar entrar cap <i>huinca</i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZ-RLqkHjwEcJJx_-oX1vaM8sJw-rdbFd3xQVvlPLNWzzasMmI2hYsHQ96N1S9XfFrft8HM7remE0mjKm0h0jtpnPOgupFWS686q_DsBeNsnA-wZnkbQeY8n_-f3b7I_3d6uUVBwUyKo5/s1600/cuevas+del+inca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZ-RLqkHjwEcJJx_-oX1vaM8sJw-rdbFd3xQVvlPLNWzzasMmI2hYsHQ96N1S9XfFrft8HM7remE0mjKm0h0jtpnPOgupFWS686q_DsBeNsnA-wZnkbQeY8n_-f3b7I_3d6uUVBwUyKo5/s640/cuevas+del+inca.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Baixem i salvem el riu cap a l’altra riba, on una vinya encesa conviu amablement amb els <i>cardones</i>. Un camp de moresc, un <i>ranchito </i>amb tot de pedaços de carn penjats a les bigues per assecar-los i fer-ne <i>charqui</i>, una senyora molt fosca i sense dents que ens diu de vigilar amb el gos —i arriba tot seguit un quisso de no res que em recorda el de la meva veïna a Siurana, tan intensivament falder que no podia caminar per les pedres del poble. La dona riu i nosaltres seguim.<br />
Vall amunt ja no hi ha vinyes ni moresc, només <i>cardones </i>i arbres espinosos que no sé com es diuen. Un tros lluny s’endevinen les parets no sabem si senceres o en ruïnes d’un <i>rancho </i>amb el seu clap de xops: l’<i>álamo</i>, a més d’assenyalar les finques, serveix per proveir-ne les bigues. Decidim que serà el terme del passeig, quan una bardissa morta apareix amb un cap de nina clavat a una de les seves llargues espines. És el cap d’una Barbie rossa d’ulls blaus que somriu. Fa una basarda indescriptible. No solament la imatge d’aquesta bardissa morta amb un cap humà en miniatura, sinó la imaginació del gest que ha fet algú per aconseguir-ho, el gest de plantar un cap ros i d’ulls blaus al capdamunt d’una pua, al marge d’un camí, com una fita, un reclam. No hi ha dubte que diu alguna cosa. ¿Què? Girem cua.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Aquest vespre l’espai obert ens inquieta i ens quedem a casa en lloc de sortir a mirar la fosca. L’Ale treu un clàssic escolar que s’ha comprat a Tilcara, <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=DDuluOeSlvI" target="_blank">La cautiva</a></i> d’Esteban Echeverría, que no havia arribat a llegir quan anava a col·legi. Tement que tampoc no se l’empassarà ara que no l’hi obliguen, em proposa de recitar-lo en veu alta. Espanto fantasmes amb un poema èpic del 1837 que explica les aventures i desventures d’una cristiana raptada pels indis en un d’aquells <i>malones </i>que van servir de pretext al general Roca per netejar el <i>desierto</i>. Fins ara no hem tret en clar com devien designar-se a si mateixos els pobles originaris, però el lèxic dels seus vencedors és perfectament clar: <i>bando de salvajes</i>, <i>chusma</i>, <i>inmunda ralea</i>, <i>formas desnudas de aspecto extraño y cruel</i>. Ho llegeix la canalla a tots els col·legis del país.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHMzSL57ALaOYWBbZRwK5A9vN9yor8lB2WAcYn0CQqeiK-3d36Dov8Z4jSXXajefO0uhUIujm4mf-GxO3_1ZFP0NVmsZjOug515mYBYUWq6MycxQJVa75QJc7GjiVa9EQgaR-x7yTCKM1B/s1600/la_cautiva_blanes_1880_s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="550" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHMzSL57ALaOYWBbZRwK5A9vN9yor8lB2WAcYn0CQqeiK-3d36Dov8Z4jSXXajefO0uhUIujm4mf-GxO3_1ZFP0NVmsZjOug515mYBYUWq6MycxQJVa75QJc7GjiVa9EQgaR-x7yTCKM1B/s640/la_cautiva_blanes_1880_s.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
El comentari didàctic al final del volum assenyala que aquell poema “consagra la implantación del romanticismo e incorpora el paisaje argentino a la gran literatura”. També explica que l’autor tenia l’ambició de fundar alguna cosa: “Nuestros sabios, señores —ara parla Echeverría—, han estudiado mucho pero yo busco en vano un sistema filosófico, parto de la razón argentina y no la encuentro, busco una literatura original, expresión brillante y animada de nuestra vida social, y no la encuentro. Preciso es que aparezca revestida de un carácter propio y original y que, reflejando los colores de la naturaleza física que nos rodea, sea a la vez el cuadro vivo de nuestras costumbres y la expresión más elevada de nuestras ideas dominantes.” La pedra que va posar Echeverría amb el propòsit d’aixecar una literatura <i>nacional </i>és prou ben picada perquè els invents contemporanis de la novel·la argentina hi recolzin còmodament, com <i>El entenado</i> de Juan José Sáer, que narra les aventures i desventures d’un grumet espanyol capturat pels indis en un joc metatextual que protegeix l’obra d’uns quants corrents d’aire que la podrien fer esternudar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
¿Què ho fa que la literatura sigui tan vulnerable als afanys nacionals? ¿Per què es posa tan fàcilment al servei d’un mecanisme de poder que delimita i separa? ¿És la llengua, que inevitablement fa de frontera entre els qui la parlen i els qui no? ¿És un lligam de parentiu entre la paraula que ordena i la paraula que narra? ¿És la seducció irresistible d’inventar identitats?<br />
Penso en el concert de l’altre dia al teatret de Tilcara. Havíem llegit a <i>La Voz de Jujuy</i> que la cantant Sílvia Pérez Cruz donava un concert amb Aleix Tobias, percussionista barceloní, i Juan Quintero, cantautor i músic de Tucumán. Vam anar-hi. Cançons de segar mallorquines, chamamés de Corrientes, tonades amb <i>pandero cuadrado</i> de Peñaparda, “El testament d’Amàlia” i un poema de Maria Cabrera, no hi havia res que aquells tres músics no tinguessin ganes d’oferir-se i partir-se com a bons germans. Ho van confessar ells al cap de quatre peces, més que un concert era una celebració de l’amistat. I era preciós veure’ls posar la punta del peu en una música desconeguda abans d’abandonar-se al seu ritme.<br />
Els músics en francès no toquen, <i>juguen</i>. Juguen plegats. Com <a href="https://www.youtube.com/watch?v=u7eil3DGNvI" target="_blank">Jordi Savall amb els músics refugiats a Calais</a>. L’escriptor escriu sol. Hi ha una diferència radical entre uns i altres, que m’impressiona.<br />
I tanmateix, és la literatura que m’interessa.<br />
<div>
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-54798659368876790062019-07-26T09:19:00.000+02:002019-07-27T14:58:45.127+02:00Estampa jujeña 1: Lucio BoschiL’aeroport regional està enganxat al barri de Belgrano, de cara al riu i d’esquena al Bosque de Palermo, un parc amb arbres imponents, golf i circuits <i>healthy </i>on pots estudiar de prop les tribus dels barris rics: físics variats i concentradament europeus on dominen les pells molt clares i les siluetes filiformes. Així que arribem a la porta d’embarcament, el paisatge humà canvia i veig, per primer cop d’ençà que sóc a Buenos Aires, un home i una dona inconfusiblement andins. Són de cromo: menuts, cabells negres trenats, un sol d’arrugues a la cara i una gran bossa de plàstic a cada mà. Allà al mig de l’aeroport se’ls veu absolutament fora de lloc. ¿Pot ser que no hagi vist mai un indígena a Buenos Aires? ¿Pot ser que no tingui cap altra paraula per designar-los? ¿Quants esborraments oculta aquest <i>indígena </i>successor de l’<i>indio</i> encara habitual (“me salió el indio”, expressió feta per descriure el moment en què perds els papers) i predecessor d’un <i>aborigen </i>figura que més correcte però igualment taxonòmic?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjatsJ5HYg7bVZB5axRs8eJFsN4uxWuejaOtMSNMgyCdQ9-SSb49AnoiD1eoXzGYJPDpgWZylko82l21ZAtovw6Ca7hGR0nUNLwSdBJdDPsPsnvO7w0Pe_-TyiriBQ2OBSfkLRDJ485HxoS/s1600/colectivo-mr-si-no-existe-el-mc3a1s-allc3a1-la-injusticia-del-pobre-se-prolonga-eternamente+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjatsJ5HYg7bVZB5axRs8eJFsN4uxWuejaOtMSNMgyCdQ9-SSb49AnoiD1eoXzGYJPDpgWZylko82l21ZAtovw6Ca7hGR0nUNLwSdBJdDPsPsnvO7w0Pe_-TyiriBQ2OBSfkLRDJ485HxoS/s640/colectivo-mr-si-no-existe-el-mc3a1s-allc3a1-la-injusticia-del-pobre-se-prolonga-eternamente+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Quan arribem a la casa que ens deixa el conegut del nostre amic Res, hi trobaré un llibre, d’un parell de fotògrafs que firmen MC (de <a href="http://martinchambi.org/es/biografia/" target="_blank">Martín Chambi</a>, nadiu del llac Titikaka i pioner de la fotografia indígena), que expressa exactament el que he sentit al ventre de l’avió: que em trobava en un espai impossible, l’únic del país on argentins blancs europeus i habitants originaris conviuen exercint la mateixa funció —transitòria— de passatgers. Les fotos del llibre d’MC mostren una família de <i>cholos </i>en robes tradicionals posant en escenaris on solen relacionar-se les classes altes: un gimnàs, un veler, un teatre, un museu... <a href="https://colectivomr.com/MRcatalogo.pdf" target="_blank">Aquí </a>el teniu en lliure consulta, feu el favor de mirar-lo i de llegir els textos que l’acompanyen: l’eina és d’una eficàcia notable per expressar una segregació tan perfecta que als milions d’europeus que viatgen a Los Angeles, Santiago de Xile o Buenos Aires no se’ls acut que puguin estar fent una cosa comparable a visitar els territoris ocupats de Cisjordània. La presència d’un indígena en un escenari de blancs fa un esquinç increïble en la realitat, on aquestes dues castes només es relacionen en una subjecció en què uns posseeixen, decideixen, regulen, construeixen, mentre que els altres són espoliats, governats, confinats i esborrats, reduïts a una misèria tan hereditària com l’esclavitud. <i>Si no existe el más allá, la injusticia del pobre se prolonga eternamente</i>: la frase que titula el llibre diu una veritat irrefutable.<br />
<br />
Així que sortim de l’avió s’acaba el <i>melting pot</i> aeri i cadascú se’n torna al seu lloc a la terra. Al petit aeroport de Jujuy els empleats de la Hertz són blancs, els camàlics indígenes. A Tilcara, el poble on ens dirigim, un dels més turístics de la Quebrada, l’experiència s’anirà repetint inexorablement: blancs els que veus a les recepcions dels hotels, als cartells electorals de les eleccions provincials que es preparen, al capdavant dels negocis; indígenes els que fan les feines subalternes a les hores en què l’escenari és buit, quan netegen i reparen, o els que et porten el plat a taula.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Enfilant el carrer principal (Belgrano, més generals), al capdavall d’una rastellera de botigues que proposen <i>tours</i>, <i>alfajores</i>, <i>fiambre de llama</i> o artesanies andines fabricades a la Xina, hi ha el mercat. Entrar-hi és traspassar un llindar com el d’Alícia al país de les meravelles: allà hi són, els innominats, en clara i franca majoria. Un mostrari de carències. Poques dents a la boca, tares de mena diversa, criatures mal crescudes, adults de trenta anys que ja corseca la malaltia. Entremig de caixes de verdura hi ha la parada de llibres amb una petita secció literària rodejada de còmics: la Celestina, el Quixot, el diari d’Anna Franck, Martín Fierro, unes quantes novel·les de García Márquez... Preguntem. La <i>placera </i>ens respon que són les lectures que fan a col·legi. ¿Anna Franck per parlar dels crims europeus als descendents dels pobles originaris? Al fons de l’edifici, un gran fresc pintat a la paret representa Tilcara quan no tenia més habitants que els nadius, amb tot de músics tocant la flauta que em fan pensar en Hamelín. La paret és truncada i per damunt de les muntanyes pintades apareixen les de debò, on l’espai i el silenci t’abracen. En llengua turística se les coneix com “la paleta del pintor” perquè són de tots colors. Al·lucinants. Allà és on anem.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
*</div>
<br />
Al cap de quatre quilòmetres endevines un esvoranc dins de la vegetació que voreja la pista i, si t’hi fixes bé, una tanca amb un cartellet que diu MEC: Museo en el Cerro. L’edifici és fet de cinc petits cubs d’<i>adobe</i> connectats entre si, cadascú amb el seu sostre de canyís i la <i>torta de barro</i>. A dins, sales emblanquinades amb fotografies penjades a les parets, totes de fotògrafs contemporanis argentins. Un petit manifest a l’entrada declara:<br />
<br />
<i>Un museo es un lugar donde permanecen expuestos y cuidados algunos de los resultados de la imaginación y el trabajo de las mujeres y los hombres. Es un espacio que está organizado para la enseñanza y la reflexión, para obtener información sobre la Historia y los actos creativos de los pueblos, con la intención de brindarlos abiertamiente.</i><br />
<i>Sentimos que es importante que haya una muestra permanente de fotografía argentina en el norte del país, en el interior, aquí, donde nos hemos inspirado todos. Este proyecto de hacer un museo didáctico, interactivo, con una biblioteca, nace de la observación de la realidad, de ir cientos de veces al locutorio de Tilcara y ver a los niños pasando el día ante las computadoras, jugando en red, jugando solos por horas, algunos con inquietudes más artísticas, mirando fotos.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrlUk4JrwuaAEHGu58Cma7Y-Vvg5QfybOShw8DYMJIQu_ol8CpTtie8QduljqMsB8ECEUH2PefiAIMnmsxl2bsuJABUTb5opUn8EYdLr4RcC7QTkVZKRhvt56WMYmw2r2pP_rGVC3REKtI/s1600/adriana-lestido-mujeres-presas-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="960" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrlUk4JrwuaAEHGu58Cma7Y-Vvg5QfybOShw8DYMJIQu_ol8CpTtie8QduljqMsB8ECEUH2PefiAIMnmsxl2bsuJABUTb5opUn8EYdLr4RcC7QTkVZKRhvt56WMYmw2r2pP_rGVC3REKtI/s640/adriana-lestido-mujeres-presas-01.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Un dels cubs és efectivament la biblioteca, on, a més del volum firmat MC, trobo els llibres de l’extraordinària Adriana Lestido: <i><a href="http://www.adrianalestido.com.ar/es/mujeres_presas.php" target="_blank">Mujeres presas</a></i>, <i>Madres e hijas</i>, <i>Madres adolescentes</i>. I també els de <a href="http://www.lucioboschi.com.ar/" target="_blank">Lucio Boschi</a>, el creador del museu, l’home que ens acull sense conèixer-nos. Descobrir casa seva serà un viatge dins del viatge. Mirar amb els seus ulls, per les finestres, les muntanyes de fang recuit pel sol a 2.500 metres d’altura, els pebrers amb esbarts de colibrís que pugen cel amunt com una fletxa i s’estimben dins d'una flor, la vinya plantada en un atac d’insensatesa, el jardí de roses perquè l’Edèn és als Andes i té camps de moresc que fan fressa quan es pon el sol i bufa el vent... A l’interior, poques coses, cap de plàstic, els materials són autòctons i un dels més atractius és la fusta del <i>cardón </i>que pobla les faldes d’aquestes muntanyes. Fotos, aquí també, com la que presideix la sala: un nen de pocs anys abraçat a un falcó. I més llibres que diuen coses, sobre comunitats humanes que trepitgen la terra amb lleugeresa perquè és sagrada. Com aquestes pronunciades per doña Evarista Rodríguez, que Lucio Boschi ha retratat moltes vegades:<br />
<br />
<i>La vida en el campo es de lucha y de fuerza.</i><br />
<i>La gente anda viajando de a pie, cerro arriba y cerro abajo, con sus llamitas, unos cuantitos perros, soledad y nada más.</i><br />
<i>A mí me criaron tomando leche de cabra y durmiendo sobre los cueros. Ahora cultivo flores, estatis, virreynas y gladiolos, las llevo a la feria y las vendo o las cambio por charqui; también tejo, busco leñita y preparo la comida, de todo sé hacer, floja no soy. Paso el día trajinando de aquí para allà, con poco me conformo, tengo mi coquita, mi manta, contenta voy. Hace años más me cayó el rayo y la Pacha me salvo, eso me dio corajeza.</i><br />
<i>Siempre le pido a la Pachamama que proteja a mis guagüitas, a mis animalitos y a mí. Soy voluntariosa para cuidarle a la tierra, le doy de comer, ésa es mi costumbre. En otro tiempo vinieron con distinta creencia a querer convencernos, nos decían salvajes, però ellos son los salvajes por rigorrearnos y querer obligarnos a cambiar. Todo hay que respetar. A mi Pachamama no la voy a soltar, me digan lo que me digan. Aunque me trague la piel de mi cuerpo, a mi Pacha no voy a soltar.</i><br />
<i>Yo soy gente de antes.</i><br />
<i>Así es nomás.</i><br />
<br />
En un altre llibre, Lucio Boschi ha escrit:<br />
<br />
<i>Un campesino tiene que caminar 4 o 5 km para buscar agua y un señor que tiene agua en su casa no encuentra motivos para salir a caminar. Cada realidad tiene su beneficio y su dificultad.</i><br />
<br />
Surto a caminar.<br />
<div>
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-51797919363056842712019-07-22T07:48:00.003+02:002019-07-22T23:18:15.000+02:00Estampa porteña 2: resAl registre civil es diu Raúl Eduardo Stolkiner però va triar de dir-se Res. Ha viscut sempre de la fotografia, des que la va descobrir fent fotos de carnet en un <i>cuartucho </i>a tocar dels tribunals de Córdoba (la d’Argentina) fins que s’ha convertit en un assagista visual reconegut, premiat i pensionat. La seva obra és una reflexió política en forma d’imatges començada a Mèxic, on va viure deu anys exiliat durant la darrera dictadura argentina.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidTvwMX4H1r5HItlAAblHnMeWaeZMXgFi7J7Q8Q3ux4MqFIxyM3o40NDV1O-ORx9GWhEV1FhIzGpKvIKV1z3yChT365ynElF_Wf2MpqLitfsQ1KU2CeUalNEPamtZCUz5dXCfihomHoJHJ/s1600/res+padre+e+hijo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidTvwMX4H1r5HItlAAblHnMeWaeZMXgFi7J7Q8Q3ux4MqFIxyM3o40NDV1O-ORx9GWhEV1FhIzGpKvIKV1z3yChT365ynElF_Wf2MpqLitfsQ1KU2CeUalNEPamtZCUz5dXCfihomHoJHJ/s1600/res+padre+e+hijo.jpg" /></a></div>
<br />
Les fotos del Res tenen sempre alguna cosa de forense: registren i fan constar una brutalitat comesa, sovint però no sempre en l’àmbit de la vida col·lectiva. La sèrie <i><a href="http://www.resh.com.ar/intervalos/galeria.htm" target="_blank">Intervalos intermitentes</a></i> és feta de parells de retrats de la mateixa persona abans i després d’un fet que la modifica: una intervenció quirúrgica, un combat de boxa, una emigració. La sèrie <i><a href="http://www.resh.com.ar/esp/obra_individual.php?trabajo=10&foto_actual=37&idioma=1" target="_blank">Necah </a></i>(inicials de NO ENTREGAR CARHUÉ AL HUINCA, i el <i>huinca </i>som vostè i jo, els europeus vistos pels pobles d’Amèrica) també és feta de parells de fotos, aquesta vegada de llocs, <i>abans i després</i>: cap al 2000, quan els visita el Res, i el 1879, quan hi passava el fotògraf Antonio Pozzo seguint la tropa del general Roca en la <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Conquista_del_Desierto" target="_blank">campaña del desierto</a></i> per unes terres que no tenien res de desert, ja que hi vivien maputxes, pampes, ranquels i tehueltxes abans de ser exterminats.<br />
La gesta va tenir, al mateix moment de cometre’s, detractors que ja parlaven de <i>crimen de lesa humanidad</i>; el general Roca la justificava ben simplement: “A mi juicio, el mejor sistema para concluir con los indios, ya sea extinguiéndolos o arrojándolos al otro lado del río Negro, es el de la guerra ofensiva que fue seguida por Rosas que casi concluyó con ellos...” Roca no es va limitar a “arrojarlos al otro lado del Río Negro” sinó molt més al sud, enllà del riu Neuquén. En matèria de reserves índies la jove República argentina no va seguir el model dels Estats Units d’Amèrica: “las tribus no pueden, no deben existir dentro del orden nacional” (general Pico). Els habitants originaris van ser reduïts en esclavitud i deportats en <i>ingenios </i>i camps de concentració. A Buenos Aires van desfilar encadenats abans de ser confinats a la Isla Martín García, on la majoria d’homes van morir; les dones i els nens van sobreviure per mor del seu valor comercial: “ENTREGA DE INDIOS. Los miércoles y los viernes se efectuará la entrega de indios y chinas a las familias de esta ciudad, por medio de la Sociedad de Beneficencia”, anunciava <i>El Nacional</i> el 1879. El mateix diari descrivia l’escena en aquests termes:<br />
<br />
<i>Llegan los indios prisioneros con sus familias a los cuales los trajeron caminando en su mayor parte o en carros, la desesperación, el llanto no cesa, se les quita a las madres sus hijos para en su presencia regalarlos a pesar de los gritos, los alaridos y las súplicas que con los brazos al cielo dirigen las mujeres indias. En aquel marco humano los hombres indios se tapan la cara, otros miran resignadamente al suelo, la madre aprieta contra el seno al hijo de sus entrañas, el padre indio se cruza por delante <b>para defender a su familia de los avances de la civilización</b>. </i>[subratllat meu]<br />
<br />
L’informe oficial de la comissió científica que acompanyava l’exèrcit al “desert” feia aquest balanç el 1881:<br />
<br />
<i>Es evidente que en una gran parte de las llanuras recién abiertas al trabajo humano, la naturaleza no lo ha hecho todo, y que <b>el arte y la ciencia</b> deben intervenir en su cultivo, como han tenido parte en su conquista. Pero se debe considerar, por una parte, que los esfuerzos que habría que hacer para transformar estos campos en valiosos elementos de riqueza y de progreso, no están fuera de proporción con las aspiraciones de una raza joven y emprendedora; por otra parte, que la superioridad intelectual, la actividad y la ilustración, que ensanchan los horizontes del porvenir y hacen brotar nuevas fuentes de producción para la humanidad, son los mejores títulos para el dominio de las tierras nuevas. Precisamente al amparo de estos principios, se han quitado éstas <b>a la raza estéril que las ocupaba</b>.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsW9DQqMfUHJGgsKOUJa2q-OuKpktk8W4tnHAVjVBtLl6VUDcH0cOdUpv-Ts9s_NtZLorm10TwdcRXbuV3_2pnsydhEOTqxm4C2wAXD2kOJ1yFaYUUu2dqEwWAf92Dpsk4MiVFY656019Q/s1600/tehueltxes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsW9DQqMfUHJGgsKOUJa2q-OuKpktk8W4tnHAVjVBtLl6VUDcH0cOdUpv-Ts9s_NtZLorm10TwdcRXbuV3_2pnsydhEOTqxm4C2wAXD2kOJ1yFaYUUu2dqEwWAf92Dpsk4MiVFY656019Q/s1600/tehueltxes.jpg" /></a></div>
<br />
L’afany d’il·lustració de la jove raça explica sens dubte que al Museo de la Plata hi tinguessin, el 1885, la família del <i>lonkgo </i>Modesto Inakayal encadenada i exhibida al públic, abans que en morissin sis membres les ossamentes dels quals van ocupar una vitrina amb el cartell “razas salvajes que se extinguen”. Fins al 2014 (govern Kirchner), la comunitat maputxe-tehueltxe Pu Fotum Mapu no va aconseguir la restitució d’aquestes despulles; tres anys més tard (govern Macri) desapareixia el militant <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Desaparici%C3%B3n_de_Santiago_Maldonado" target="_blank">Santiago Maldonado</a> en la repressió d’una protesta impulsada per la comunitat <a href="https://www.laizquierdadiario.com/Cushamen?id_rubrique=5441" target="_blank">Pu Lof en Resistencia de Cushamen</a> contra l’espoli de terres indígenes comès per la companyia Benetton.* El cadàver de Santiago Maldonado va ser trobat al cap de mesos al riu Chubut; el jutge que instruïa la causa la va sobreseure ràpidament.<br />
I tanmateix, una de les principals ciutats de l’est de la Patagònia (Puelmapu en la llengua dels maputxes), aixecada a les ribes del famós Río Negro, continua duent el nom del general Roca, així com les places i avingudes d’arreu del territori argentí sotmès a la neteja ètnica.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
*</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
El nostre amic Res viu davant del <i>parque </i>Lezama, al lloc on figura que Pedro de Mendoza va fundar Buenos Aires i on es troba actualment el Museo Histórico Nacional amb relíquies d’uns quants generals i quadres adorables del soldat ras <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1ndido_L%C3%B3pez_(pintor)" target="_blank">Cándido López</a>. El seu taller d’artista ha hagut d’adaptar-se a l’aventura particular de fundar una família en temps de crisi: dues criatures esplèndides ocupen i agiten l’espai que el seu pare havia reservat en principi a les fotografies. L’import d’un premi important amb què comptava construir-se una casa a la Boca ja no serveix ni per posar-ne els fonaments, gràcies a un d’aquests antimiracles financers que fem veure que són fenòmens racionals. La Danila puja i baixa l’escaleta de cargol més vertical que he vist mai amb un marrec a coll i l’altre sota el braç: bruts a la pujada, polits i en pijama a la baixada. Sopem, xerrem —del merder argentí, del merder català, dels cometxingones que encara viuen en pobles molt aïllats de la Cordillera de Córdoba, de la Feria del Libro que acull aquests dies una gran delegació d’escriptors enviats en representació de Barcelona-ciutat-de-la-literatura, si bé un curiós sistema de quotes hi ha incorporat andorrans, valencians i mallorquins de llengua catalana barrejats amb barcelonins de llengua castellana de manera que no treus en clar què representen aquells seixanta (més val que sobri que no pas que falti) escriptors. En realitat, hem anat a veure el res al cap d’uns dies de coincidir a la Feria amb els mateixos companys que podríem trobar a la NoLlegiu o al CCCB; comencem a estar-ne fins al capdamunt, que ens perdonin els amics, d’inauguracions i sopars on no assisteixen més que els membres de la delegació. Preparem un viatge per respirar uns aires més ventilats; ¿a Entre Ríos, a Corrientes? El Res hi fica cullerada: a Jujuy. Hi té un conegut que li deixa una casa. Ens l’ofereix. Acceptem a l’acte: seguint la petja del res ja havíem conegut Traslasierra i el Teté de Los Hornillos, músic i arquitecta que ens va explicar el final de la història de l’Anselmo —això per a un altre capítol.<br />
Al cap de dos dies agafem l’avió que ens porta a Jujuy.<br />
<br />
<br />
Nota Bene: dos mesos després d'escriure aquesta carta vaig anar a veure <i>Tierras del Sud</i>, d'<a href="https://miprimerdrop.wordpress.com/miprimerdrop-vs-txalo/" target="_blank">Askona&Toloza</a>, a l'Antic Teatre de Barcelona. Va de tot això. Aneu-ho a veure-ho per poc que en tingueu ocasió.<br />
<br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;">*</span> <span style="font-size: xx-small;">Per primer cop en la història d’Argentina, una reforma de la Constitució reconeixia el 1994 “la preexistència étnica y cultural de los pueblos indígenas” i el seu dret a “la posesión y propiedad comunitaria de las tierras que tradicionalmente ocupan”. Vint anys més tard, el registre cadastral d’aquestes terres no havia arribat a censar-ne ni el 30% i ja els propietaris huincas impulsaven el desallotjament de les comunitats.</span></span><br />
<h2 class="entry-title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #0000fa; font-family: league_gothic, Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 30px; font-style: italic; font-weight: 400; letter-spacing: 0.02em; line-height: 1.25; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px; text-align: right;">
</h2>
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-51897525757223252852019-07-11T19:16:00.000+02:002019-07-22T23:18:21.736+02:00Estampa porteña 1: Vera<div>
<i>Immediatament després de Sant Jordi agafàvem l'avió cap a Buenos Aires, on Barcelona era la convidada d'honor de la Feria del Libro. Ens hi van passar moltes coses que van anar prenent forma de cartes. Us les envio ara que han passat una mica més de dos mesos —no pas tant si fóssim a l'època en què les cartes viatjaven dins del ventre dels mercants. Qui sap si aquesta època no tornarà aviat? </i><br />
<br />
<br />
Acabem d’arribar a Buenos Aires i encara no hem començat la ronda de trucades als amics quan rebem la del Mario anunciant la mort de la Vera. Anem a veure’l immediatament. </div>
<div>
El pis on entrem és refinat i completament clos, com si el carrer no existís. Hi notes una sedimentació disciplinada de la vida: cada cosa hi ocupa un lloc exacte que no fa pensar en el bon gust sinó en l’ordre d’una família a taula, en la mirada que els ha triat un per un, que els ha associat en una companyia d’objectes. L’aire és net i dens, no gens enrarit, perquè aquí tot és pulcre; però diries que conté més àtoms. ¿És feta d’àtoms, la presència? La de la Vera fa impossible la paraula “inanimat” aplicada a les butaques que es neguen a fer joc amb res, a la licorera de cristall o a les <i>bombillas </i>de plata. Nosaltres som intrusos que s’han insinuat en el seu món; ells són vells companys que fan guaita.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6fLN4RZ8EVFuhXegHCZ00d2I4-vIuDny5IV-8hyf4bV49JPAhTL7cHXqE-S7kEd19f4jdxP80cAsk_xGmCvqiIVuxhRFCn7X8EGeEKCJVliLtUh1Jd2WUk-P9p3GiCVNRDAFft6sSPfAk/s1600/buenos+aires.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6fLN4RZ8EVFuhXegHCZ00d2I4-vIuDny5IV-8hyf4bV49JPAhTL7cHXqE-S7kEd19f4jdxP80cAsk_xGmCvqiIVuxhRFCn7X8EGeEKCJVliLtUh1Jd2WUk-P9p3GiCVNRDAFft6sSPfAk/s640/buenos+aires.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br />
L’endemà, quan anem a la vetlla, l’aire ja ha canviat, com si hi haguessin fet un trau. Molta gent, d’edats diverses: els 84 anys de la Vera han estat generosos amb els amics, tant els propis com els del fill únic i dels dos néts. Un grup de persones de vora seixanta anys s’ha instal·lat al sofà. Són adolescents que es retroben quatre decennis després d’haver-se perdut de vista. Un altre grup s’ocupa de baixar a obrir la porta del carrer, que cal tenir tancada amb clau. Aquests tenen vint anys de debò. L’ascensor puja i baixa, la màquina de fer cafè no para, els <i>sandwichitos </i>circulen.<br />
Al menjador, d’on ha desaparegut la taula, la companyia és escassa: un home sol i una dona que l’escolta amb cara de paciència. Així que entrem, el Mario ens suggereix de parlar-hi. No coneix ningú, ens diu. Seiem al seu voltant, la dona s’eclipsa i l’Osvaldo (s’ha presentat a l’acte) ens parla d’un llibre que està llegint amb viu interès, publicat per l’exèrcit d’Argentina (sí: l’exèrcit té publicacions pròpies, i la dona instal·lada al carrer damunt de tres matalassos a la <i>plaza de Mayo</i> llegia una novel·la ahir a la nit). Un volum que a l’Osvaldo li ha costat una barbaritat de trobar, sobre l’estratègia de l’aproximació indirecta, concebuda el 1941 per Lord Basil Henry Liddell Hart ran de l’estudi de les grans derrotes sofertes per una força massiva quan ataca de front.<br />
El <i>libertador </i>San Martín no tarda a treure el nas en el monòleg: les seves armes per alliberar el Perú, a més de vuit vaixells i 4.000 homes —la veu de l’Osvaldo es va acalorant— van ser una impremta i la complicitat dels prostíbuls de Lima, responsables d’intoxicar l’enemic amb la fal·làcia d’una superioritat de l’Exèrcit d’Alliberament. De manera que les primeres repúbliques sud-americanes van ser fundades gairebé sense recursos, amb un aparell de propaganda prou fi per corcar la posició dels reialistes. “Llegint aquest volum d’estratègia militar —conclou l’Osvaldo amb l’aplom d’un acròbata que acaba el triple salt—, he descobert que tota la vida havia practicat sense saber-ho l’aproximació indirecta, en l’esfera pública i en la privada.”</div>
<div>
Quan per fi ens alliberem d’ell, podem preguntar al Mario qui era aquest home davant de qui desfilen els interlocutors sense aconseguir tallar-li el fil. I descobrim que la Vera l’havia conegut com a procurador general de l’Estat, en una fase del seu llarguíssim procés contra el Govern argentí pel segrest i l’assassinat de Julio Benjamín Neuman, el seu marit, a les mans de policies organitzats en màfia extorquidora. Era el 1982, a les acaballes de la dictadura de Videla, a qui el Mario i els seus amics deuen també la desaparició d’uns quants companys de col·legi a l’edat de catorze, quinze, setze anys. </div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOFnfDxUCXHeAJ-0pXqsZQp05JQgU0CWCcohXiwRorIWU3spweT9OVkI9tY2JCKihBFmP-FfQwPVFGEPQSJKrZAt6B427X2PWAz3BjLCDTVIlUawkUs50frBNUBVRTHGYbKCgJ490cH987/s1600/vishniac3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="495" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOFnfDxUCXHeAJ-0pXqsZQp05JQgU0CWCcohXiwRorIWU3spweT9OVkI9tY2JCKihBFmP-FfQwPVFGEPQSJKrZAt6B427X2PWAz3BjLCDTVIlUawkUs50frBNUBVRTHGYbKCgJ490cH987/s640/vishniac3.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br />
Quan el rabí ens crida a la saleta on es troba el taüt, veig per la porta oberta un llit de matrimoni i uns quants nus femenins penjats a les parets. És el dormitori de la Vera, restauradora d’ofici, col·leccionista de pintura i psicoanalista, néta d’una jueva russa emigrada a l’Argentina fugint no només dels pogroms sinó de l’anatema familiar per una història d’amor entre cosins germans. Al vestíbul on em trobo hi ha dos retrats fotogràfics, d’un home i una dona vestits com a les fotos de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Vishniac" target="_blank">Roman Vishniak</a>. No són els avis de la Vera sinó els del Julio, rescatats pel seu fill orfe quan li va tocar triar un objecte de l’herència familiar. Si des del sostre mirés algú, ara veuria una pinya compacta de gent al voltant d’un fèretre, omplint l’espai ordenat i clos que la Vera s’havia construït per existir-hi. Demà, al cementiri, ella i el seu marit es retrobaran en forma de despulles, 37 anys després d’haver-se perdut.</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
*</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div>
Així va començar l’estada a Buenos Aires. Ara que en torno i busco el llibre de l’Osvaldo (no costa gens de <a href="https://estrategiauruguay.files.wordpress.com/2014/04/liddel-hart-basil-h_la-estrategia-de-la-aproximacic3b3n-indirecta.pdf" target="_blank">trobar</a>), aquest parell de frases que hi llegeixo em demostren una vegada més la desconcertant rodonesa de la vida. A la vetlla fúnebre d’una dama jueva de Buenos Aires, un procurador general de l’Estat argentí em va parlar d’un historiador militar britànic que analitzava derrotes i advertia a qui volgués sentir-lo, inclosa una catalana com jo: “Los profetas tienen que ser lapidados; ése es su destino y la prueba del cumplimiento de su misión. Pero un líder que termina lapidado sólo demostrará que ha fallado en su función por una deficiencia de su sabiduría, o por confundir su función con la de un profeta.”</div>
<div>
</div>
<div>
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-24833306172065874862019-03-28T15:59:00.000+01:002019-03-28T15:59:24.205+01:00El parlament dels seixanta anys<i>La nit del 27 de març de 2019 vam celebrar els seixanta anys de Club Editor al Palau Requesens. Arc gòtic, l'Acadèmia de les Bones Lletres damunt del cap i una gernació de companys, amics i còmplices vinguts a brindar. Sembla mentida l'escalfor que feien. Avui, ressaca i felicitat; i una carta elèctrica amb el parlament que vaig pronunciar, a falta de poder compartir amb tots vosaltres un ball grec.</i><br />
<i><br /></i>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbgy3h9TNVrXU_yHaQENVAopBLYqtxPsVfcSKdaATKYeiw77KOTTNXsUBG9gREocTYuKiprgyQmgfh4bAIpD58GawuSJiCUYVOtAUqnBylO1lu999XN6EnGhsJpaahpezvm30mm0yk09gt/s1600/Maria-Bohigas-festa-Club-Editor_2205389695_61548369_1280x870.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="870" data-original-width="1280" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbgy3h9TNVrXU_yHaQENVAopBLYqtxPsVfcSKdaATKYeiw77KOTTNXsUBG9gREocTYuKiprgyQmgfh4bAIpD58GawuSJiCUYVOtAUqnBylO1lu999XN6EnGhsJpaahpezvm30mm0yk09gt/s400/Maria-Bohigas-festa-Club-Editor_2205389695_61548369_1280x870.jpg" width="400" /></a></div>
60 anys és una xifra estranya, més pròpia de la vida privada que no pas de les commemoracions. Un editor com cal sol tenir més sentit de la història i celebra el mig segle. Ara bé: el 2009, quan el Club Editor complia cinquanta anys, en feia pocs que havia recuperat la seva vocació primera, que és acompanyar textos inèdits fins al públic. El seu catàleg viu era prim. Si us haguéssim reunit aleshores, l’únic inèdit català que hauríem pogut celebrar hauria estat el volum de <a href="http://clubeditor.net/books/cartes-completes-1960-1983/" target="_blank">cartes Rodoreda-Sales</a>, que és formidable i fascinant, però insuficient per oferir una gran festa i massa impertinent per convocar el sector editorial. Va caldre esperar el 2010 perquè la casa que havia publicat la primera novel·la de Blai Bonet i de Guillem Frontera publiqués la de Marc Cerdó —mallorquins tots ells. Club Editor ha estat una mena de consulat de les illes dalt de la Muntanya Pelada, un planter de grans autors que van de Llorenç Villalonga a Sebastià Perelló. I això és una cosa que vull dir avui: vaig tenir el goig d’acompanyar per primer cop un inèdit català fins al públic amb un llibre mallorquí que es diu <i><a href="http://clubeditor.net/books/males-companyies/" target="_blank">Males companyies</a></i>. Marc Cerdó, Biel Mesquida i Guillem Frontera van ser els primers que van creure en la represa d’aquesta casa, una represa que havia estat possible gràcies a Pep Cots, l’inventor d’Edicions de 1984, i Oriol Serrano, l’inventor d’aquest Rolls Royce de la distribució que es diu Les Punxes. Ells van ser els comandants de les primeres batalles. I ja ho veieu: aquí les tinc, les males companyies. Multiplicades, variades, disposades a brindar amb la pitjor de les excuses, seixanta anys, l’edat de les ofertes del Corte Inglés per a la tercera edat. Dels mallorquins hem arribat a poc a poc als principatins, seguint el camí invers de la conquesta; dels autors hem arribat a les autores; i si Rodoreda ha estat sempre la nostra santa patrona, s’hi han afegit Alice Munro, Víctor Català i Eva Baltasar.<br />
<br />
M’impressiona i m’emociona veure-us reunits. Entre vosaltres hi ha companys de tota mena, alguns d’oficials i públics, com sou els traductors —la tribu més fascinant de la gran nació plumífera, una tribu que cada dia conquereix noves terres amb la gosadia dels tímids— o bé els autors —que vindríeu a ser la tribu dels levites, dedicada exclusivament al servei de Déu i el Temple—. Però també hi ha els còmplices que no apareixeu impresos i que tanmateix determineu la forma i el caràcter de la casa. Sou moltíssims, i molt variats en el vostre paper. Hi ha uns quants noms que vull citar perquè aquesta festa els va dedicada: són les persones que breguen cada dia perquè els nostres llibres surtin ben fets. Ángel Uzkiano, que els dissenya i els fa la clenxa ben feta; Guillem Rierola, que m’ha ensenyat a vendre’ls; Maia Conesa, que m’afina la manera de pensar-los; Xavier Valls, el mestre artesà dels textos: agraïment de tot cor.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKigVzKXpcZMk5D6THCySAzZcRfbDs-Eu5tM34c68D6vfbCQus9mF06kAxZotMrQ7vhyhRnePh67T6WmbE7hjL2cuNWEIYOY76x8hMqpo8QZeqZzoIqWkpKJabTjcxmwtByy_WSpf-DtxQ/s1600/D2sXW-pXcAELNkW.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKigVzKXpcZMk5D6THCySAzZcRfbDs-Eu5tM34c68D6vfbCQus9mF06kAxZotMrQ7vhyhRnePh67T6WmbE7hjL2cuNWEIYOY76x8hMqpo8QZeqZzoIqWkpKJabTjcxmwtByy_WSpf-DtxQ/s320/D2sXW-pXcAELNkW.jpg" width="240" /></a></div>
Aquí darrere hi ha unes taules amb tots els volums produïts en l’etapa històrica de Club Editor i tots els que hem produït en una època menys heroica però igualment distreta i plena de sotracs. La successió de títols diu molt de l’aventura, però el que veig aquí davant n’és per mi la part més imprevista i generosa, la que no se sol explicar ni mostrar: totes les coneixences, totes les amistats que una editorial permet. Fer llibres et dóna un pretext per dirigir-te si fa no fa a no importa qui per preguntar-li què t’agradaria fer. És una manera excel·lent de passejar-te per una societat, de prendre-li el pols: ¿què s’hi explica de bo?, ¿què s’hi considera important?, ¿què s’hi ensenya?, ¿què s’hi calla? Personalment, no tenia gaire idea de com era Catalunya quan vaig començar a fer llibres en català. Durant un temps bastant llarg, dirigir-me al públic va ser un esport que consistia a reunir tot el vigor, la convicció i l’entusiasme per estampar-me contra el públic igual que contra una paret. L’entusiasme i la convicció no prenen mal. El mal és que també hi estampes bons llibres. Hi ha una altra cosa que no vull deixar de pronunciar en aquest discurs i és el nom de tres llibres immensos que van patir d’aquest esport de la paret. <i><a href="http://clubeditor.net/books/ialo/" target="_blank">Ialo </a></i>d’Elias Khoury. <i><a href="http://clubeditor.net/books/en-bartfuss-limmortal/" target="_blank">En Bartfuss, l’Immortal</a></i> d’Aharon Appelfeld. <i><a href="http://clubeditor.net/books/homes-sota-el-sol-i-retorn-a-haifa/" target="_blank">Homes sota el sol</a></i> de Gassan Kanafani. Llegiu-los. Un libanès, un israelià i un palestí: com podeu veure, la Mittle Europa no és el terreny de predilecció d’aquesta casa.<br />
<br />
L’esport de la paret un bon dia es va acabar. No sé com. Sé que va ser gràcies a vosaltres, i això que us dic no és de compliment sinó dictat per una gratitud molt fonda. Un dia, en Cots de la Documenta ja no va mirar a través meu com si fos transparent quan li parlava de la darrera novetat de Club Editor. Crec que va ser un dels dies històrics de l’editorial. Un altre dia en Pep Massot periodista va fer una pregunta impertinent a un conseller de Cultura: com és que l’autor a qui dediqueu un centenari té tota l’obra descatalogada? Aquell dia vaig sentir-me acompanyada. (En Pep Massot és mallorquí.) També vaig sentir-me acompanyada quan vaig assistir per primer cop a un club de lectura, en una llibreria acabada de néixer i dirigida per una llibretera que es deia Fe. Des d’aleshores hi ha hagut una brotada meravellosa de llibreries que fan funció d’oasis on es cultiva la vida literària. Sense les seves brigades de lectors, els editors ens hauríem mort de fàstic durant els anys que van desaparèixer completament dels mitjans públics de Catalunya els programes on es parlava de llibres. Algunes tenen noms que certs editors no voldrien mai a la coberta d’un llibre: La Impossible, La Inexplicable, la Nollegiu... Un altre dia el conseller d’Educació Ernest Maragall va reduir les hores dedicades a ensenyar literatura catalana als instituts i no se’n va dir gairebé res. Tampoc s’ha dit gaire res de la desaparició de tantíssimes biblioteques escolars, ni de la supressió de tantíssimes places de bibliotecari sense les quals una biblioteca escolar és un cementiri. No veig que els periodistes aficionats a les xifres comparin els pressupostos de Cultura amb els d’altres sectors que ajuden a tenir perspectiva i escala, i per això ho faré ara: 300.000 euros en concepte d’ajut a la traducció per part de la Generalitat, que s’han de repartir tots els títols traduïts al català al llarg del 2018, són el que costen dos autobusos elèctrics a l’Ajuntament de Sabadell. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL2KULuMdsQu2CZb992Kk5JFJOasAe_z3dQSHr4TFLVsnf0rB2fP8Y0ERq6s17PTikuFdrFy3a9k4pkk2DOSDnfqGVyiQ75ZZoYxv_idIvVTaSa1VLywkqeoHjSF3wQQBUOFYTEjZtDJSN/s1600/diapos-club_1-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="952" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL2KULuMdsQu2CZb992Kk5JFJOasAe_z3dQSHr4TFLVsnf0rB2fP8Y0ERq6s17PTikuFdrFy3a9k4pkk2DOSDnfqGVyiQ75ZZoYxv_idIvVTaSa1VLywkqeoHjSF3wQQBUOFYTEjZtDJSN/s320/diapos-club_1-1.jpg" width="190" /></a></div>
De l’aventura de fer llibres se n’aprèn una cosa que l’editora Eugènia Broggi resumia perfectament fa pocs dies: “La comercialitat és una construcció fictícia. Un llibre t’ha de tocar la fibra. Amb els anys he après que això és el més important. Has de publicar els llibres amb els quals flipes, i ser fidel a tu mateixa sempre, perquè la reputació costa molt de guanyar i molt poc de perdre.” Una declaració de fidelitat als orígens d’aquesta casa és el retorn al disseny històric de les cobertes —un disseny musulmà, o jueu, sense imatge: només el nom de l’autor i el títol, i qui vulgui ensumar què passa en el llibre, que l’obri. Alguns lectors, no gaires, han gosat manifestar que no els agradava gens. Hem continuat fent cobertes musulmanes, o jueves, però ha aparegut una imatge en aquest lloc dissimulat que s’anomena la guarda: són les que veieu projectades a la paret. Cada llibre té la seva. Són tintes originals del pintor Alejandro Dardik, que és l’altre editor d’aquesta casa. Algú que, com jo, ve d’un altre país i es dedica a cultivar la literatura a Catalunya per motius que no tenen res a veure amb formar part d’un poble. I ja que parlem de poble, us he d’avisar que quan porteu una estona bevent us interrompré perquè sentiu Andreu Subirats i Joan Vigó, poetes i bons amics. Llegiran fragments de <i><a href="http://clubeditor.net/books/la-mort-i-la-primavera/" target="_blank">La mort i la primavera</a></i> de Rodoreda i de <i><a href="http://clubeditor.net/books/larrencacors/" target="_blank">L’arrencacors</a></i> de Boris Vian, dos llibres que parlen a fons d’aquest poble que no es cansen d’invocar els discursos del nostre temps. També en parlava amb coneixement de causa <a href="http://clubeditor.net/authors/nikos-kazantzakis/" target="_blank">Kazantzakis</a>, un autor que apareixerà quan hagueu begut encara més, i en qui haurien de pensar més els que parlen d’Europa.<br />
<br />
Abans de callar, us llegiré unes paraules de Joan Sales al seu soci Xavier Benguerel escrites el 19 d’abril de 1961, en vigílies de Sant Jordi. El llibre de què li parla són <i><a href="http://clubeditor.net/books/els-germans-karamazov/" target="_blank">Els germans Karamàzov</a></i>:<br />
<br />
“No t’escric més, que encara és molta la pujada que haig de fer, si bé la costa més dura ja està passada gràcies a Déu. Pensa que del dia 6 al dia 19, o sigui en tretze dies, m’he sortit de fer imprimir 3.050 exemplars d’un llibre de 850 pàgines! Ara que ja m’he sortit amb la meva, et diré que quan m’hi vaig llançar tothom m’ho volia treure del cap, com a impossible, i els gats més vells de l’ofici eren precisament els més escèptics. Jo mateix, en més d’un moment, vaig arribar a pensar que estava boig, que era anar contra la fatalitat, etc. Ara estic content d’haver actuat com si l’èxit fos possible. Vaig arribar a fer posar en marxa una premsa de l’any 1873 que tenen a Ariel arraconada, coberta amb papers: amb ella, van arribar a ser sis les premses que tiraven Karamàzov en un moment determinat. Aquesta premsa quasi centenària xerricava i trontollava horrorosament, però va arribar a tirar tot un plec (16 pàgines) –i en moments així tot és bo d’aprofitar. Llàstima que no siguis de l’ofici, perquè ara penso que aquests detalls no et faran ni fred ni calor. Em penso que el secret de l’èxit ha estat que vaig encomanar el meu frenesí als gats vells de les impremtes, que hi van posar el seu amor propi i el seu engrescament, aquell engrescament de l’home d’ofici que es veu arrossegat a fer una cosa tinguda per impossible. Hi ha secrets psicològics que no fallen, si un sap trobar-ne els ressorts.”<br />
<br />
Prou discurs. Ara, a beure i a celebrar que estem vius i que ens dediquem a un vici encara no condemnat per la sanitat pública. Tot arribarà... i llavors, entre tots, continuarem el combat.<br />
<br />
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-62921040202719939332018-12-11T01:26:00.000+01:002018-12-11T11:11:56.415+01:00In Memoriam<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<i>Aquesta carta va ser enviada el 27 de novembre de 2018 als membres del jurat del Premi Atlàntida: Patrici Tixis, Román de Vicente, Patxi Beascoa, Montserrat Ayats, Daniel Fernández, Jordi Herralde, Claudio López Lamadrid, Idoia Moll, Carles Revés, Luis Solano, Ignasi Aragay, Lluís Bassets, David Castillo, Sergi Doria, Francisco Marhuenda, Álex Sàlmon, Iosu de la Torre i Sergio Vila-Sanjuán. </i><i>La publiquem l'endemà del lliurament del premi perquè no caigui en l'oblit el nom dels qui busquen les paraules per dir-nos el que ha de ser dit. Podria titular-se </i>Ad maiorem Auctori gloriam<i> o </i>L'infern és empedrat de bones intencions<i>.</i></div>
<br />
<br />
Benvolguts membres del jurat del Premi Atlàntida,<br />
<br />
Divendres passat vaig llegir la notícia que “els editors catalans reconeixen Lluís Pasqual amb el premi Atlàntida al foment de la lectura”. El caràcter col·lectiu del reconeixement, en incloure’m, m’obliga a escriure aquesta carta de ponderació. Abans d’entrar en matèria vull dir-los que comprenc l’atribució del guardó a una gran personalitat del teatre, ja que el fet de dur a l’escenari, amb talent i intel·ligència, un conjunt de textos dramàtics és sens dubte una manera eficaç d’induir a llegir-los.<br />
<br />
<a href="https://oci.regio7.cat/img_contenido/agenda/2017/10/294208/282095049__275x250.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Résultat de recherche d'images pour "kursaal in memoriam manresa"" border="0" src="https://oci.regio7.cat/img_contenido/agenda/2017/10/294208/282095049__275x250.png" /></a>Ara bé, l’experiència que Club Editor ha tingut del paper de Lluís Pasqual en aquesta matèria no coincideix amb el que el Premi Atlàntida distingeix. Em refereixo al cas plantejat per l’obra <i>In Memoriam</i>, de què és autor i director. Aquesta obra, segons declarava ell mateix, “neix del desig de fer un homenatge a aquestes criatures, anomenats de la quinta del biberó, per una raó molt personal i molt íntima”. El títol no deixa lloc a dubtes: es tracta de servar la memòria dels difunts. Pasqual ha explicat l’origen i la concepció d’aquesta obra, a partir d’una experiència infantil i d’un conjunt variat de lectures que inclou des d’entrevistes i dietaris fins a relats escrits per supervivents.<br />
<br />
En assistir a l’estrena de l’obra a Girona, vaig tenir el gran disgust de no veure citat enlloc el nom dels soldats que havien posat paraules a la seva experiència i gràcies a qui Lluís Pasqual havia pogut recrear aquell episodi cruent de la Guerra Civil. No pas que fos una estricta obligació legal fer-ho, ja que la confecció del text era seva a partir de fragments; però l’esperit declarat de la cosa —<i>In Memoriam</i>— obligava moralment a no ometre’ls. Certament, un gran llenç ple de noms feia ofici de monument als morts i un minut obligat de silenci donava a l’obra caràcter de cerimònia; però d’autoria del text altra que la de Lluís Pasqual, no se’n mencionava cap ni una. Jo prou que reconeixia llargs fragments d’un relat escrit per Francesc Grau Viader, publicat el 1978 i reeditat per Club Editor el 2009, titulat <i><a href="https://www.amazon.es/Dues-L%C3%ADnies-Terriblement-Paral%C2%B7Leles-Editor/dp/8473292081" target="_blank">Dues línies terriblement paral·leles</a></i>. Com ara aquest, entre uns quants més, que no constitueix pas una reflexió banal atribuïble a qualsevol soldat:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9ogwJK2zmu_6LYqDrTIM3xZU-O_eqQL8K_98vIR_fTpWToX5j4RjmLz4keNOIPsTsATgnhmnI8FoN6TzSp8rosNHE4kQKi_EyWY9U_uDwjhtX4uflZ8us3jrhlTvDDzXE5_EYq0h9K68n/s1600/San+Roque%252Cabril%252C1940.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="712" data-original-width="433" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9ogwJK2zmu_6LYqDrTIM3xZU-O_eqQL8K_98vIR_fTpWToX5j4RjmLz4keNOIPsTsATgnhmnI8FoN6TzSp8rosNHE4kQKi_EyWY9U_uDwjhtX4uflZ8us3jrhlTvDDzXE5_EYq0h9K68n/s400/San+Roque%252Cabril%252C1940.jpg" width="241" /></a></div>
<i>Centenars de xicots de la meva lleva hem complert l’ordre d’incorporació proveïts de manta, motxilla, plat, cullera, cantimplora i bo tes. L’ordre que vam rebre ho feia constar taxativament: "Se presentarán, sin excusa ni dilación alguna, provistos de manta, mochila, etc., etc., todos los mozos del reemplazo del 1941 que…", etc., etc.</i><br />
<i>Fa una estona, quan el soldat que omple les fitxes m’ha preguntat si tinc alguna cosa a al·legar, he estat a punt de dir-li que sí: que una gran desgana m’impedeix de prendre part en aquesta lluita, que jo, als meus disset anys i amb un fardell curull d’il·lusions molt propi de la meva edat, no em sento gens obligat a intervenir en les diferències que puguin adduir uns i altres, que un legítim afany de viure m’impel·leix a quedar-me a casa suportant el fum de la barreja fètida que fuma el pare i engolint els guisats estrambòtics que cou la mare, que no m’importa massa el que es ventila en aquesta guerra o que, almenys, no m’interessa fins a l’extrem d’exposar-me a morir dessagnat com un conill en aquella mena de cataus anomenats trinxeres, i que, ben al contrari del que predica la Passionària, prefereixo viure de genolls que morir dempeus. Si més no, la primera posició sempre és susceptible de rectificació. La que ella proclama és definitiva i no admet cap esmena posterior. Posat a triar em quedo amb la primera.</i><br />
<i>—No, no tinc res a al·legar —he contestat.</i><br />
<br />
Editors i periodistes literaris com sou, no cal que remarqui l’originalitat d’aquesta veu. Més enllà de la seva vàlua literària, hi ha tot el que implica silenciar el nom dels qui ens han comunicat per escrit el seu testimoniatge: ve a ser com enterrar-los en una fossa comuna damunt la qual s’erigeix el sol nom de Lluís Pasqual, “autor”.<br />
<br />
Els descendents de Francesc Grau, en veure l’obra a Barcelona, van patir alguna cosa pitjor que un disgust: una barreja d’aclaparament i indignació. Van escriure a l’autor d’aquell atemptat a la memòria per demanar-li que fes el favor de citar l’home de qui prenia les paraules per trencar “el gran silenci” en què aquelles vides havien caigut. La resposta va ser un <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_in_memoriam_quinta_cat_0.pdf" target="_blank">esment</a> afegit a corre-cuita al web del Teatre Lliure. Un esment que no ha aparegut als <a href="http://tasantcugat.cat/files/espectacle/1510218852_progr_inmemoriam_low.pdf" target="_blank">programes</a> de mà quan l’obra ha pujat a l’escenari de diverses ciutats de Catalunya i d’Espanya, ni a la <a href="https://provinciamayor.blogspot.com/2016/10/y-despues-de-hacia-el-18-de-julio-in.html" target="_blank">premsa abundant</a> generada per ella, ni als fòrums organitzats amb estudiants per parlar de l’experiència d’aquells xicots de 17 anys enviats a morir a l’Ebre —ja que l’obra ha convocat classes senceres d’estudiants de secundària.<br />
<br />
<a href="https://i.ytimg.com/vi/89vgIGvUo9A/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Résultat de recherche d'images pour "els biberons a in memoriam"" border="0" height="300" src="https://i.ytimg.com/vi/89vgIGvUo9A/hqdefault.jpg" style="cursor: move;" width="400" /></a>No cal epilogar. No formo part dels editors que reconeixen el caràcter meritori de Lluís Pasqual pel que fa al foment de la lectura. He d’afegir que no m’engresca afirmar-ho en un moment en què se’l linxa, majorment que no deixa de ser un de tants en aquest país radicalment incapaç d’honorar allò que sacralitza. Minuts de silenci, tants com vulgueu; però no se sap si a la memòria dels difunts o a la major glòria dels vius.<br />
<br />
Atentament els saluda<br />
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Maria Bohigas i Sales</div>
<div style="text-align: right;">
Directora de Club Editor </div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-31474478754685044512018-06-15T09:34:00.002+02:002018-06-15T09:37:01.995+02:00El libro de los finales de lengua en lengua<i>Lector carísimo</i>, habría empezado Víctor Català de haber sido ella la que emprendiese una carta en castellano: en su momento Joan-Lluís Lluís nos convenció de publicar un libro excepcional, <i>Lo libre dels grands jorns</i> de Joan Bodon, traducido por él bajo el título <a href="https://www.vilaweb.cat/noticia/4357921/20150607/avanc-editorial-llibre-finals-joan-bodon.html" style="font-style: italic;" target="_blank">El llibre dels finals</a>. Cito palabras de su prólogo, “Escriure en una llengua assessinada”:<br />
<br />
“Cal molta abnegació, molta tossuderia o molt narcisisme per voler ser l’últim mohicà… i més encara l’últim mohicà d’una llengua que va ser esplendorosa llengua de cort i de literatura, capdavantera a Europa, i que, després d’alguns segles de presència francesa, ha esdevingut el paradigma del patuès. <i>Patuès</i>, una paraula que els diccionaris francesos de l’inici del segle XX definien així: <i>llengua que no disposa de literatura</i>…”<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvQAKu1fbItijsPnJzb_KVAII2FImv5iJGK2geyDgMNeNaincvQFHG1yOi8nupaL4ZkLCjozZEKgGgu3_mm0TZ4BgqyMuy6hoDzsNu8L3tjbXbdaXrMWvwG1NkQsJwWtuRBqAHtlA5Rz3J/s1600/El+llibre+dels+finals.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="860" data-original-width="1280" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvQAKu1fbItijsPnJzb_KVAII2FImv5iJGK2geyDgMNeNaincvQFHG1yOi8nupaL4ZkLCjozZEKgGgu3_mm0TZ4BgqyMuy6hoDzsNu8L3tjbXbdaXrMWvwG1NkQsJwWtuRBqAHtlA5Rz3J/s400/El+llibre+dels+finals.jpg" width="400" /></a></div>
La fiesta que hicimos para celebrar este renacimiento en forma de traducción tuvo lugar tres años atrás exactamente, cuando florecía el <i>cactus solerassus</i> en el jardín de la editorial; una floración espectacular y breve, que dura un solo día. Entre el público estaba Edgardo Dobry, poeta y crítico literario argentino, versado en trovadores no menos que en literatura yídish o en poesía guaraní. Se enamoró de Bodon. Se enamoró tanto que le pasó lo mismo que a Joan-Lluís Lluís: quiso traducir su libro, lo cual viene a ser una forma de escribirlo.<br />
<br />
<br />
Ha vuelto a florecer el cactus en el momento justo en que su <i>Libro de los finales</i> llega a las librerías, con un posfacio que dice:<br />
<br />
“Cuando Bodon escribe <i>Lo libre dels Grands Jorns</i>, "la eternidad", como se titula la primera parte de la novela, era una luz negra en la que solo brillaban el final (los finales) y la nada que sucede inmediatamente a los “grandes días”, los <i>grands jorns</i> del título original. Era el espíritu de los tiempos, y más para un escritor como Bodon, inmerso en el ámbito francés, aunque escribiera en otra lengua y aunque hiciera, en su vida, el camino inverso al de Camus: de Francia a Argelia; el "hombre absurdo" encarnado. También los grandes días son absurdos, en la (gran) parte irónica de esa grandeza, en la rememoración de un pasado lleno de poesía y de guerra que, en todo caso, apenas nos redime. ¿No vuelve a ser hoy, de un modo cada vez más incipiente, aquel espíritu de los tiempos también el nuestro? ¿O será que en los breves grandes libros, como <i>El extranjero</i> y <i>El libro de los finales</i>, hay un precipitado de eternidad —es decir, de lo permanentemente actual—de todo tiempo y lugar?”<br />
<br />
Otro escritor argentino, Patricio Pron, ha reaccionado inmediatamente a la lectura de ese breve gran libro. Dice su <a href="http://www.elboomeran.com/blog-post/539/19122/patricio-pron/la-fe-el-libro-de-los-finales-de-joan-bodon/" target="_blank">reseña</a>:<br />
<br />
“Sus editores sostienen que "de no haber escrito en occitano sería sin duda uno de los referentes franceses más importantes del siglo XX". La exageración es inherente a la promoción editorial; y sin embargo, es difícil no darles la razón a los responsables de Club Editor tras la lectura de esta novela absolutamente magistral, hipnótica, de una prosa lírica y simultáneamente dura, estocástica en su ritmo, eficacísima en su pretensión de narrar una historia que es tanto la de una desaparición personal como la del final de una lengua, de un proyecto político (el comunismo) que deviene guiñol sangriento tras la Guerra Civil Española, de una relación específica de las palabras con el mundo.”<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-YkzMBtZtE9yVRiSYVh5jVTx6Rh1KWplLJkDhlyOBkjB4lrbm4PBxoivvC4IgQ9j0QZ5R5wiVnl-UZiojJbVZKyA3Psnk-YfEyNvJyZGrc_nTfL9DtCmP9XwJCfYCKwiIY9IKOhJSKqho/s1600/LibroFinalesCactus.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-YkzMBtZtE9yVRiSYVh5jVTx6Rh1KWplLJkDhlyOBkjB4lrbm4PBxoivvC4IgQ9j0QZ5R5wiVnl-UZiojJbVZKyA3Psnk-YfEyNvJyZGrc_nTfL9DtCmP9XwJCfYCKwiIY9IKOhJSKqho/s320/LibroFinalesCactus.JPG" width="240" /></a></div>
En una <a href="http://clubeditor.blogspot.com/2015/06/joan-bodon-de-lart-subtil-descriure-en.html" target="_blank">carta eléctrica</a> dejamos dicho que rescatar en una lengua reprimida una obra maestra escrita en una lengua moribunda tenía su punto absurdo. Pues no: la obra ha renacido en una versión magistral que llegará a Buenos Aires. Ahora es otro público, mucho más ancho, quien puede hacerla florecer. Ese público al que nos dirigimos en castellano tal como lo hizo Víctor Català en su libro <i>Retablo</i>, previsto para 1938 y publicado en 1944<i>.</i> Decía su prólogo “en función de apostilla”:<br />
<br />
“El atasco que ha sufrido la publicación de este libro reclama una explicación de nuestra parte; pero como las circunstancias no nos permiten hilvanarla con la claridad y la extensión que hubiera sido de nuestro gusto, <i>hemos acordado</i> —según decía cierto personaje, aunque el acuerdo era únicamente entre él y su capote— dejar esta explicación para más adelante.”<br />
<br />
Más adelante, siempre más adelante: como los Grandes Días, que vuelven eternamente.<br />
<br />
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-83685650594964792322018-03-23T17:37:00.000+01:002018-03-23T17:37:38.222+01:00Carta al herrero Llarena<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkNAFZ-yu2BMzdQPyS2ey3HejcRmGlwVQJDCAZpe4YSLwoM1IvOYok0-x0DmR_BEX7yYIPemhN3xBLNqgkkMKL7BfRV315lvJeLHrcMU7694f4exgDuZN4vbRnVoiKs0trZ-GiKIrXKid4/s1600/IMG_0668.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkNAFZ-yu2BMzdQPyS2ey3HejcRmGlwVQJDCAZpe4YSLwoM1IvOYok0-x0DmR_BEX7yYIPemhN3xBLNqgkkMKL7BfRV315lvJeLHrcMU7694f4exgDuZN4vbRnVoiKs0trZ-GiKIrXKid4/s320/IMG_0668.JPG" width="240" /></a></div>
"Nuestro legislador, al recoger en la descripción del tipo penal el adverbio que modaliza la acción (violentamente), elude incorporar al tipo pena el sustantivo que se sugiere. Actúa violentamente quien lo hace de manera violenta, lo que no presenta un contenido típico plenamente coincidente con actuar con violencia."<br />
<br />
Lo escribe el juez Llarena en su motivación de causa. Da para encerrar en cónclave a todos los catedráticos de lengua española hasta que propongan un análisis sintáctico de la frase. Y también da para una réplica en forma de prosa limpia, escrita por cierto desde Ginebra, sobre lo que motiva el encierro de un hombre cualquiera. Es de Mercè Rodoreda y forma parte de su novela póstuma <i>La muerte y la primavera</i>. Resulta que vinimos a Madrid para presentarla en la librería Mujeres y al bajar del tren hemos topado con esto.<br />
<br />
<br />
<br />
"Mientras mi criatura y el chico del herrero corrían por los campos en la negra noche o por el bosque o por las Piedras Altas, yo, a solas y como sin pensarlo, iba a ver al preso. Me sentaba a su lado y cuando estaba cansado de estar allí me iba. Un día, sin que le preguntase nada se puso a hablar conmigo. Me dijo que tenía que vivir fingiendo que se lo creía todo. Fingiendo que se lo creía todo y haciendo todo lo que los demás querían, porque si lo habían encerrado cuando era joven era porque sabía la verdad y la decía. No la verdad de los hombres de la cara arrancada. La de verdad… [...] ni los hombres ni las mujeres pueden oír lo que digo… y me decía que todo era mentira. Y antes no querían oír lo que yo decía y ahora no se lo quiero decir. Todo lo que ellos dicen es mentira… los que dicen que una serpiente se volvió de agua… y quieren creer y necesitan creer que si llenan de cemento la boca el alma de la persona se queda en el cuerpo. Y necesitan creer que vendando los ojos de las mujeres que tienen una criatura dentro no se enamoran de otros hombres y que todos los hijos se parecen a los padres… y no saben que si les vendan los ojos es para que la criatura esté mal antes de nacer… no lo ven, pero lo que yo digo es la verdad… Y creen que hay que pasar el río y que hay que morir por pasar el río. Que el pueblo solo puede estar plantado sobre el río en vez de estar plantado en las Piedras Altas o en el bosque de los arbolados y hacer el cementerio en la punta de la Maraldina… Y las sombras de los caramenos no las ha visto nunca nadie. Nadie ha visto nunca una sombra y nadie sabe si el pueblo de esos hombres es un pueblo o es una nube… Pero los vigías vigilan y lo que vigilan no está en ningún sitio… Y van mutilando a los hombres porque dicen que una sombra se juntó con otra… tienen miedo. Quieren tener miedo. Quieren creer y quieren sufrir… sufrir y nada más que sufrir y ahogan a los que se mueren para que aún sufran más… para que sufran hasta el último momento, para que nada sea bueno, y si te arrancan la cara las piedras y el agua es por el bien de todos… y si vives pensando que el río se llevará el pueblo no pensarás en nada más… que te arrastre el sufrimiento pero no el deseo… porque el deseo te hace vivir y por eso les da miedo. El miedo al deseo se los come. Y es para no pensar en el deseo que quieren sufrir y ya de pequeño te mutilan y te clavan el miedo detrás de la cabeza… porque el deseo hace vivir te lo matan mientras vas creciendo… el deseo de todas las cosas… y si cuando eres mayor…"<br />
<br />
Traducción de Eduardo Jordá, edición de Alejandro Dardik. Que Rodoreda los tenga en su gloria. Y que seáis muchos los madrileños en asistir mañana a la charla sobre el herrero, el preso y el suicidio en <i><a href="http://www.clubeditor.cat/es/llibre/la-muerte-y-la-primavera" target="_blank">La muerte y la primavera</a></i>.Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-56584333765456261972018-03-08T11:40:00.001+01:002018-03-08T12:26:59.840+01:00El gènere dels àngels: carta sobre unes quantes dones que escriuenNo havia pensat mai en el sexe dels escriptors fins que no vaig venir a viure a Barcelona. 10 anys: un temps que ha presenciat la proscripció de la paraula "sexe" i l'entronització de la paraula "gènere" en qualsevol discurs que es vulgui conforme a les aspiracions de la modernitat. Confesso que m'hi perdo. No em perdo, en canvi, en les reivindicacions d'aquesta vaga que avui no celebro del tot, ja que us escric aquesta carta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHiS5T9g3aOOWZgNW87H6-X1kZIP2cCE7Qixl3YqglW_VXIXnRjWeZYPO1x-3W9FxtMjohGUEhvUtImd4XohVDsUjTXhLcJetcaUK8N6TI7IlGLdiKoNsH4MCRWd-3fPqXT0LQZpNN0RCO/s1600/Delbo-Charlotte.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1321" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHiS5T9g3aOOWZgNW87H6-X1kZIP2cCE7Qixl3YqglW_VXIXnRjWeZYPO1x-3W9FxtMjohGUEhvUtImd4XohVDsUjTXhLcJetcaUK8N6TI7IlGLdiKoNsH4MCRWd-3fPqXT0LQZpNN0RCO/s320/Delbo-Charlotte.jpg" width="264" /></a></div>
Charlotte Delbo (que podreu llegir magníficament traduïda per Valèria Gaillard el 2019, si el nostre planeta consenteix a tolerar-nos encara), membre de la resistència comunista francesa deportada a Auschwitz, es va trobar, el 1945, que l'Estat francès no li reconeixia la qualitat de deportada resistent, sinó la de deportada política. La distinció no era simbòlica solament, sinó ben material: una minva del 60% de la pensió cobrada. Només un 15% dels resistents homologats per l'Estat francès són dones, una xifra sense cap proporció amb la presència real de les dones en les xarxes de la resistència francesa, a tots els nivells de responsabilitat. Que fins en aquest terreny imperi la "bretxa salarial" t'obre davant dels peus un veritable abisme: el de la convicció en la inferioritat de les dones que determina les decisions de tants homes sensats com legislen pel món.<br />
Avui, dia de les dones, el primer que tinc ganes de transcriure-us és un poema de Charlotte Delbo:<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
He resistit a la injustícia</div>
<div style="text-align: left;">
que m’ha capturat</div>
<div style="text-align: left;">
i m’ha lliurat a la mort</div>
<div style="text-align: left;">
he resistit a la mort</div>
<div style="text-align: left;">
amb tanta força</div>
<div style="text-align: left;">
que no m’ha pogut treure la vida</div>
<div style="text-align: left;">
per venjar-se</div>
<div style="text-align: left;">
m’ha tret les ganes de viure</div>
<div style="text-align: left;">
i</div>
<div style="text-align: left;">
m’ha fet un certificat</div>
<div style="text-align: left;">
aquí el tinc</div>
<div style="text-align: left;">
signat amb una creu</div>
<div style="text-align: left;">
perquè em serveixi el proper cop.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El meu cor ha perdut la seva pena</div>
<div style="text-align: left;">
ha perdut la seva raó de bategar</div>
<div style="text-align: left;">
m’han tornat la vida</div>
<div style="text-align: left;">
i aquí estic davant de la vida</div>
<div style="text-align: left;">
com davant d’un vestit</div>
<div style="text-align: left;">
que ja no et va bé.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Un infant m’ha donat una flor</div>
<div style="text-align: left;">
un matí</div>
<div style="text-align: left;">
una flor que havia collit</div>
<div style="text-align: left;">
per a mi</div>
<div style="text-align: left;">
ha fet un petó a la flor</div>
<div style="text-align: left;">
abans de donar-me-la</div>
<div style="text-align: left;">
i ha volgut que jo també li’n fes un</div>
<div style="text-align: left;">
m’ha somrigut</div>
<div style="text-align: left;">
era a Sicília</div>
<div style="text-align: left;">
un infant color de regalèssia</div>
<div style="text-align: left;">
totes les ferides es curen</div>
<div style="text-align: left;">
Això és el que em vaig dir</div>
<div style="text-align: left;">
aquell dia</div>
<div style="text-align: left;">
de vegades m’ho repeteixo</div>
<div style="text-align: left;">
no prou com per creure-m’ho.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
***</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHuW753T_a9w0OoxOlg0KPNZKGfLWi-5bvYmF1Clnj9g5GZq0nG8jZQuEgOFlCH9a5CAfh0rezAgtHx7fmLw5CIrLfl4zv6-0DYwNTKecj44fGqrKYL9XNS9pTljmfntkFtijP2d1ybF3c/s1600/duras.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="273" data-original-width="340" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHuW753T_a9w0OoxOlg0KPNZKGfLWi-5bvYmF1Clnj9g5GZq0nG8jZQuEgOFlCH9a5CAfh0rezAgtHx7fmLw5CIrLfl4zv6-0DYwNTKecj44fGqrKYL9XNS9pTljmfntkFtijP2d1ybF3c/s320/duras.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Hi ha la Duras, d'un feminisme herètic, completament incomulgable pel feminisme <i>queer</i>. La seva visió de la sexualitat d'homes i dones. La seva visió de com es relacionen entre ells. A <i>La vida material</i>, que és un llibre que no va escriure sinó dictar des de l'hospital un any abans de morir, i que per això té forma de retalls de conversa, diu això en una peça que es titula "La casa":</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
"Oblido de dir una cosa que les dones s’han de ficar al cap: no cal fer-se il·lusions, els fills són com els pares. Tracten la dona de la mateixa manera. També ploren de la mateixa manera quan ella mor. Això també diu que res no la substituirà. <br />
<br />
Abans era, doncs, així. Abans, ho agafi pel costat que ho agafi, fos el segle que fos de la història del món, veig la dona en una situació límit, insostenible, ballant sobre la corda fluixa per damunt de la mort.<br />
Ara, em giri pel costat que sigui del meu temps, veig la <i>starlette </i>de les oficines mediàtiques, de turisme o de banca, aquesta primera de la classe, eixerida i incansable, al cas de tot, ballant de la mateixa manera sobre la corda fluixa per damunt de la mort.<br />
Ja ho veieu, doncs, escric per no res. Escric tal com cal escriure, em sembla. Escric per no res. No escric ni tan sols per a les dones. Escric sobre les dones per escriure sobre mi, sobre mi solament a través dels segles.<br />
He llegit <i>Una cambra pròpia</i> de Virginia Woolf i <i>La bruixa</i> de Michelet.<br />
Ja no tinc biblioteca. Me n’he desfet, i de tota idea de biblioteca també.<br />
S’ha acabat. Aquests dos llibres, és com si hagués obert el meu propi cos i el meu cap i llegís el relat de la meva vida a l’Edat Mitjana, als boscos i a les manufactures del segle XIX. El Woolf, no he trobat ni un sol home que l’hagi llegit. Estem separats, com diu M.D. a les seves novel·les.<br />
<br />
La casa interior. La casa material.<br />
La primera escola, fou la meva mare. Com organitzava les cases. Com les netejava. Fou ella qui m’ensenyà la netedat, aquella netedat fonamental, malaltissa, supersticiosa, el 1915, a Indoxina, d’una mare de tres criatures ben petites.<br />
El que volia aquella dona, la meva mare, era donar la seguretat als seus fills, a nosaltres, que en cap moment de la vida, passés el que passés, ni els esdeveniments més greus, la guerra per exemple, no ens agafarien per sorpresa. A partir del moment que teníem una casa i la nostra mare, mai no seríem abandonats, enduts per la tempesta, agafats per sorpresa. Ja podia haver-hi guerres, aïllaments per culpa de les inundacions, de la sequera, nosaltres sempre hauríem tingut una casa, una mare i quelcom per beure i per menjar. Crec que fins al final de la seva vida va fer confitures per a la tercera guerra que havia de venir. Acaparava el sucre, els fideus. Es tracta d’una aritmètica pessimista que procedeix d’un pessimisme de base, que jo he heretat totalment."<br />
<br />
Ho podreu llegir aquest setembre traduït per David Ilig, un pseudònim darrere el qual s'amaga un home.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
***</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4H_lxI4VdabI4i8U8_k36Bt0ZXOihWoV0hcg7yYW-DHhaJEVZnT0IBvJjsu2JvwALUR2vl30TbXp3Lb9zf8jgKF349HraRFo05cz5MhU02BVG3sxgndbts6nXFGK4okVzJJWHErdTupzb/s1600/frontals_santjordi18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="1600" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4H_lxI4VdabI4i8U8_k36Bt0ZXOihWoV0hcg7yYW-DHhaJEVZnT0IBvJjsu2JvwALUR2vl30TbXp3Lb9zf8jgKF349HraRFo05cz5MhU02BVG3sxgndbts6nXFGK4okVzJJWHErdTupzb/s640/frontals_santjordi18.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Hi ha aquestes quatre de la primavera d'enguany: no ho hem fet expressament, però saludem el 2018 amb quatre llibres escrits per dones. No poden ser més diferents, no veig com trobar-hi ni que sigui un tret comú. Perdó, n'hi ha un: l'extrema necessitat d'existir de cada un d'ells. I un altre que no podeu veure: tots hauran sortit de la impremta dirigida per Gemma Romanyà Valls. Ahir dimecres 7 de març, la vam enterrar a Capellades. Va ser un veritable comiat. Impressionava, més que l'església plena de gom a gom, l'agudesa del dol sentit per tots els que l'havien tractada: qui no en sapigués res sortia d'aquella cerimònia convençut que el pas d'aquella dona per la terra ha deixat rastre. Us copio la darrera frase que va voler deixar impresa, en el recordatori que ella mateixa va preparar pocs dies abans de morir: "Per mi el més important és el text." </div>
<div>
Que la seva llavor escampi entre totes les dones que avui es manifesten.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-41028412507022622282018-01-08T17:09:00.001+01:002018-01-08T17:09:13.698+01:00Cartes d'un país poc demòcrata<div style="text-align: left;">
Les <i><a href="http://clubeditor.cat/ca/llibre/cartes-completes-1960-1983" target="_blank">Cartes completes</a></i> de Rodoreda i Sales, publicades el 2008, han suscitat lectures apassionades deu anys més tard i surten citades entre els llibres més importants del 2017 a la Vanguardia. Badada? Certs llibres tenen el poder de les llavors, d'esclatar quan tot indica que prosperaran. El 2008, la discussió mordaç entre Sales i Rodoreda sobre com es reconstruïa la cultura catalana sota el franquisme no va suscitar rèplica ni comentari aprofundit en la cultura catalana hipertrofiada pels anys noranta, que il·lustrava alegrement l'adagi "lligar els gossos amb llonganisses" en vigílies de la crisi econòmica. Ara que la crisi és política, lectors com Isabel Sucunza, Jaume Pons Alorda o Gonzalo Torné pouen estímul en aquestes cartes que no tenen por de mullar-se en la realitat. Us en copiem un parell que, tot i tenir quaranta anys, són més fresques que una rosa. Estiguem d'acord o no amb els seus gustos, contenen una gran veritat: les faltes menys perdonables no són les que comet l'adversari sinó un mateix. També són les úniques que es poden rectificar. Sobretot en el furor del combat, convé no equivocar-se de diana. </div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: right;">
Ginebra, 30 març 1977</div>
<span style="white-space: pre;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuyOfKXWlirgDFKPfOzY_X6SejSSioxMgxvMSMM1LaBVjZRwlNHpXMyMN3liKaKKr8IFdO5fhEqKsTDIqbNTCJWvimpa7lELMz10mqQSFmDRsR9S2UYAtbcEnlCIIBvnqG64f_OBhUQ_WJ/s1600/MERC%25C3%2588_RODOREDA_mail.tif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="521" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuyOfKXWlirgDFKPfOzY_X6SejSSioxMgxvMSMM1LaBVjZRwlNHpXMyMN3liKaKKr8IFdO5fhEqKsTDIqbNTCJWvimpa7lELMz10mqQSFmDRsR9S2UYAtbcEnlCIIBvnqG64f_OBhUQ_WJ/s320/MERC%25C3%2588_RODOREDA_mail.tif" width="320" /></a></div>
Estimat amic Sales :<br />
Em parleu en les vostres cartes de les grans vendes de <i>La Plaça</i> però no em dieu mai si es ven o no <i>El Mirall</i>. És que la venda s’ha estroncat? Tan bé que havia començat… Es veu que <i>La Plaça</i> vol ser la reina. Què hi farem…<br />
El canvi en la vostra vida em sembla força interessant. Sobretot, tal com dieu, que la cèlebre pensió de la mutualitat és migrada i ridícula. Ara que potser la feina que haureu de fer no us agradarà gens. Però tot no es pot tenir.<br />
Que no hi ha novel·listes a Catalunya? És que n’hi ha hagut mai ? És que no heu tingut sempre els grans problemes per trobar novel·les mitjanament publicables? El mal per a vós és que s’hagin estroncat en Villalonga i en Camarasa. Aquells amb els quals podíeu comptar.<br />
Em dieu que hi hauria la possibilitat que jo, com a antiga funcionària de Comissariat pogués tenir una pensió… Ho veig molt llunyà. Heu de pensar que si de cop tots els funcionaris de la República haguessin de cobrar pensió –n’hi havia més que un foc no en cremaria– no hi hauria prou diners per pagar tanta gent. En fi, ja veurem com gira la mola.<br />
Si us escric poc és perquè en realitat tinc poca cosa per dir-vos. No sé quan baixaré. Si trigo massa em faré enviar els llibres que us vaig dir que m’enviéssiu a Romanyà a on ja sé que van arribar.<br />
A veure si per Sant Jordi es venen força llibres. Més encara que l’any passat. Però potser la gent només pensarà a triar el seu partit polític i un cop triat a votar-lo i, aleshores, si el que s’ha votat no ha sortit, començaran les pinyes perquè com que el país no és demòcrata no és possible que la democràcia hi vagi bé.<br />
Amb tot l’afecte,<span style="white-space: pre;"> </span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="white-space: pre;"> </span>M. Rodoreda</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="white-space: pre;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHXDpCNbsiDYctnoAeXsIu2EON-EQXkFCOKRVwTP8Q5sNV4-nr-NjCaLfASa01DcnFmcEfP3oxiwSCEFW67ZnAM08yEdan681OvVifdvFOlqoPlysqGx40LPjZbF0MXRdJQhSbGQdriu08/s1600/Joan+Sales+al+jardi+de+casa+seva.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="959" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHXDpCNbsiDYctnoAeXsIu2EON-EQXkFCOKRVwTP8Q5sNV4-nr-NjCaLfASa01DcnFmcEfP3oxiwSCEFW67ZnAM08yEdan681OvVifdvFOlqoPlysqGx40LPjZbF0MXRdJQhSbGQdriu08/s320/Joan+Sales+al+jardi+de+casa+seva.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: right;">
Barcelona, 3 abril 1977</div>
<br />
Estimada amiga Mercè Rodoreda:<br />
Poc després de tornar de París va arribar la vostra carta del 30 de març, que m’ha donat molta alegria després de tant de temps de no tenir notícies vostres. Veig que no us heu mogut de Ginebra i pel que em dieu dedueixo que hi penseu continuar; recordeu que tinc la claueta de la vostra bústia i digueu-me si voleu que hi reculli la correspondència per enviar-vos-la a Ginebra, ja que no parleu de venir a Barcelona.<br />
<br />
Si vinguéssiu faríem una gran xerrada de tot plegat, que per carta fóra massa llarg. Us explicaria el panorama tal com es presenta, que no és gaire encoratjador. Durant quaranta anys, o sigui mentre hi ha hagut el Franco, la sensació de sostenir una resistència contra una tirania ens aguantava. Ara la tirania ja no hi és; ara ja no ens podem fer la il·lusió que si no surten tot de diaris catalans d’allò més macos és perquè ens tenen prohibit de fer-ne. Ara ja no prohibeixen res i tot el que som capaços de fer és el diari <i>Avui</i>.<br />
Jo, naturalment, continuaré sostenint el CLUB, però d’ara endavant amb molta calma. Ja no em basquejaré, com fins ara, per trobar quatre novel·les llegibles cada any. Vós em recordeu, amb tota la raó, com patia per trobar-les; l’esforç que he fet i les garrotades que he rebut només me’ls sé jo. D’ara endavant em limitaré a publicar llibres quan me n’ofereixin de bons i a reeditar els que es vagin exhaurint; publicaré menys que fins ara però serà de molta més qualitat i si de cas passen mesos sense que trobi res de publicable no m’hi posaré cap pedra al fetge.<br />
No crec en pedrolos ni en moixos ni en tereses pàmies; em sembla molt bé que altres publiquin les seves obres, ja que sóc liberal, però per publicar bacinades o lates inenarrables o propaganda comunista més m’estimaria plegar.<br />
Ara ens trobarem amb les conseqüències de 40 anys de franquisme. Les generacions que ens vam criar en temps de l’autonomia ja comencem a tenir anys i ara aniran apareixent, cada vegada més, les que s’han criat sota el franquisme, profundament descatalanitzades. Mentrestant no apareix cap Prat de la Riba ni tan sols cap Macià (que no era res de l’altre món però almenys feia goig); ens hem d’acontentar amb en Tarradellas i gràcies. Ara han omplert totes les parets de Barcelona amb uns grans retrats seus, que diuen: “El nostre President”. L’home hi fa una cara d’adroguer satisfet que esgarrifa.<br />
Però no us voldria deprimir amb les meves depressions; ja em deuran passar. D’una o altra manera Catalunya es deurà refer (bé ho hem de creure). Vós i jo en tot cas –i d’altres– podem tenir la consciència tranquil·la, que hem fet tot el que hem pogut. I continuarem fent-ho.<br />
Em sembla molt aguda la vostra observació: “Perquè com que el país no és demòcrata no és possible que la democràcia hi vagi bé”. Que em fa veure de passada que en matèria de pessimisme no us deixeu pas guanyar per mi; només que vós teniu el do, que us envejo, de ser pessimista amb tota la tranquil·litat.<br />
I res més per avui. No ens torneu a tenir tant de temps sense notícies; la Nuri s’ha quedat a París però tornarà dimarts. Amb tot l’afecte del vostre<br />
<div style="text-align: right;">
Sales</div>
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-39452098400785874722018-01-05T22:21:00.000+01:002018-01-06T10:42:32.338+01:00Ha mort un mag: Aharon Appelfeld<div class="MsoNormal">
Vaig conèixer Aharon Appelfeld a Jerusalem el 2006, gràcies a un tour d’escriptors, traductors i editors organitzat en ocasió dels vint anys de relacions diplomàtiques entre Israel i Espanya. L’objectiu era fomentar l’intercanvi entre tots dos estats —no, no ho dic bé: entre dos mons culturals, ja que no eren fabricants de xips ni d'armes sinó de llibres els protagonistes de la visita oficial. Durant tres dies, un grupet de plumífers peninsulars vam assistir a uns quants debats sobre literatura contemporània en hebreu. I eren debats de debò: taules en què els tertulians anaven de dret a la discrepància, al desacord, a la discussió viva —a aquesta sal de la conversa que tant esvera els intel·lectuals de casa nostra, potser perquè són fills d'una societat eminentment sedentària.<br />
<br />
Una part de les sessions tenia lloc a Tel Aviv, en un gran hotel davant de mar. Al peu de no sé quants pisos de gratacel, des del balcó de l’habitació on jo dormia (o més ben dit, on no aclucava l’ull, de tan intensa que era l’excitació acumulada sentint combats d'escriptors), s’endevinava un jardinet on els veïns duien el gos a passejar. Poca cosa, però encantadora: un tros de terreny oblidat enmig d’hotels de grans cadenes, un desgavell de plantes reptants que no tapaven del tot la closca d’una petita construcció emblanquinada. A l’hora de la posta, quan la llum daura les coses, aquella closca s’imposava a la imaginació: què hi devia haver, a sota? No vaig anar a mirar-ho de prop fins el dia d’anar-me’n. Era un marabut —naturalment.</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOz84wkTX_g3FUMM0SfdMI1GPB_Xb2Vi3t7lwwuMIY25BgXGyF3FjEgzH_oGZp3pWpFAk2UjYNUc5S5xzoXaDQ1ooiIP20bSbVQ33AnZARmp8vAxjux3c-SbmRHnd3Anu0NqZUKYxEXmI4/s1600/Aharon+7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1417" data-original-width="1063" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOz84wkTX_g3FUMM0SfdMI1GPB_Xb2Vi3t7lwwuMIY25BgXGyF3FjEgzH_oGZp3pWpFAk2UjYNUc5S5xzoXaDQ1ooiIP20bSbVQ33AnZARmp8vAxjux3c-SbmRHnd3Anu0NqZUKYxEXmI4/s320/Aharon+7.jpg" width="240" /></a></div>
A Jerusalem, en lloc d’alegres taules de quatre vam sentir un solo inoblidable. Veníem de visitar Yad Vashem. Un home menut, calbo i d’ulls vivíssims ens esperava en un amfiteatre solemne. Va prendre la paraula, lentament, tranquil·lament, i durant una hora ens va explicar la història de la seva vida. Em penso que no he sentit mai una tal densitat de silenci desprendre’s d’una colla de gent. No respiràvem. Quan va callar, ningú va tenir esma de preguntar-li res. No era intimidació, ni tampoc, només, desbordament d’emoció. Era un prodigi. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
D’aquest contacte amb el prodigi, i de la necessitat de transmetre’l, va sortir <i>Flors d’ombra</i>, el primer llibre d’Aharon Appelfeld traduït al català per Eulàlia Sariola, seguit d'<i>En Bartfuss, l'Immortal</i> i de <i>Tsili</i>. I de la visita d’Aharon Appelfeld a Barcelona va sortir aquesta <a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/lhora-del-lector/lhora-del-lector-capitol-78/video/5642322/" target="_blank">entrevista d’Emili Manzano</a> per a <i>L’hora del lector</i>. Feu el favor, de debò, de sentir-la. L’homenet que hi veureu acaba de morir, i els seus lectors ens sentim desoladorament orfes. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
***</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un dels trets diferencials de la vida catalana dins d'Europa gira al voltant del que se’n diu Holocaust. Viure a França, posem per cas, significa sentir de prop la presència-absència del món jueu, aquest gran tapís que cobria i matisava tot el continent des de les ribes de l’Atlàntic fins al mar Caspi i més enllà. Quan vius a França, hi ha els companys descendents de jueus russos que als tretze anys celebren la bar-mitzvà, hi ha els veïns de replà sefardites d'Algèria que et regalen una plata de cuscús el divendres, i hi ha la placa commemorativa a la façana de l'escola, la teva i la dels teus fills: <i>A la mémoire des enfants, élèves de cette école, déportés de 1942 à 1944 parce qu’ils étaient nés juifs…</i> Quan vius a Catalunya hi ha la manca completa de contacte amb el món jueu, la perfecta ignorància d’una presència jueva incrustada literalment a les parets dels edificis més significadament catalans —com les làpides amb caràcters hebraics “reciclades” pels constructors del Palau del Lloctinent— i, pel que fa a llibres, el contacte esporàdic amb <i>Si això és un home</i> de Primo Levi. De com era la vida a Europa quan hi havia jueus, no se’n sap res: només se’n coneix, molt per sobre, l’extinció —una vaga imatge de filferrades i crematoris, un esdeveniment molt gros que s'etiqueta amb la paraula “horror” i, darrerament, certa fascinació pels nazis, que una literatura dubtosa alimenta sense complexos. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aharon Appelfeld protestava quan se'l descrivia com un escriptor de l’Holocaust: no se’n considerava gens. I no se’n considerava, sobretot, perquè ell va viure aquells fets extraordinaris entre els nou i els tretze anys, com si fossin la vida mateixa. Els seus llibres no pretenen registrar les circumstàncies en què un dels principals pobles d'Europa va ser assassinat. En els seus llibres —prop de cinquanta—, un conjunt de personatges es desperten a la vida en condicions d'extrem perill. Tots ells pertanyen al món jueu que va conèixer Appelfeld a la seva terra natal, i de fet són els hereus d'aquesta vida jueva condemnada a la desaparició. El protagonista de <i>Flors d’ombra</i> és un noiet com una orquídia, criat entre llibres i instruments de música, que la seva mare confia a l’única cristiana de qui es refia: una amiga d’infància que es dedica a la prostitució. L’Holocaust, per a l’Hugo, és un prostíbul on comparteix l’habitació d’una dona. La protagonista de <i>Tsili</i> és una noieta retardada que els seus pares abandonen quan els nazis arriben al poble. Plena de paüra i d’impuls, comprèn a l’acte que ha de fugir i se’n va pels camins, amb la pubertat que comença. L’Holocaust, per a ella, és un hivern encauda amb un home. Amos Gitai, el cineasta, li ha dedicat un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=AuAde_k1Cxs" target="_blank">film</a>. Marina Espasa n'ha parlat amb una sensibilitat aguda en aquesta <a href="http://clubeditor.cat/sites/default/files/tsili_per_marina_espasa_0.pdf" target="_blank">ressenya</a>, que també em fareu el favor de llegir, si us plau.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwGzRm7kGGOY_VG45PdTlfp8UBld3N01gDV2OVHssEcqL3ktvlsmpjqBdDBzsD1VCXnJHz3ZKAoQDCWSVX5O04u48ORUeulNV-yGJVxlhS5nqcd8WjAa4Cl8TjR1dINLt5s7eBCz5O6hll/s1600/obpicGxFQOR.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="358" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwGzRm7kGGOY_VG45PdTlfp8UBld3N01gDV2OVHssEcqL3ktvlsmpjqBdDBzsD1VCXnJHz3ZKAoQDCWSVX5O04u48ORUeulNV-yGJVxlhS5nqcd8WjAa4Cl8TjR1dINLt5s7eBCz5O6hll/s1600/obpicGxFQOR.jpeg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<br />
<br />
Lluny dels Càrpats que tanquen l'horitzó d'aquestes dues novel·les hi ha el port mediterrani on deambula en Bartfuss, supervivent de la Xoà i emigrat a Palestina, a qui diuen l'Immortal. Les passejades sempiternes fan que topi amb vells coneguts, alguns perduts de vista voluntàriament, perquè són supervivents com ell. Per exemple, l'Schmugler:</div>
<div>
<br />
«L’Schmugler parlava amb una veu monòtona com qui recita una història inacabable i vergonyosa. Feia cara de més serè i semblava que s’hagués capbussat a buscar paraules, aquest cop per encertar la més exacta: va descriure en detall el gran magatzem de fusta que vigilava d’un cap de nit a l’altre, les bigues que venien de lluny, els camàlics, els intermediaris i l’amo del magatzem. Tenia una capacitat d’observació molt exacta. Feia servir la paraula <i>bigues </i>de tal manera que en Bartfuss va sentir-ne el significat fins al moll de l’os. De sobte, sense venir a tomb, l’Schmugler va dir:<br />
—Muts i a la gàbia.<br />
—¿On vas?<br />
—Al magatzem. L’home, a la nit, torna al seu cau.<br />
—¿Ens tornarem a veure?<br />
—I tant que sí —va fer l’Schmugler amb un gest ample.<br />
En Bartfuss no es va bellugar. Li va caure al damunt l’antic terror. Com en el bosc. Llavors també es preguntaven: ¿Ens tornarem a veure? En Bartfuss va sentir una mena d’afinitat subtil però sòlida amb aquell home turmentat que afrontava una missió superior a les seves forces.»<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAo8leIWGN3J5AgpMzcHvbqAUcrWPbRSFcYvKwXcrZzbadFZiwk8sNRjJ3hb9xbWWIPAkkUrtkq17prdDhLUBQgzTzr3bHURExbWh0n7RtDHIdqYaig7ItoOG6aue2tj8EV6P2uqxYjPKV/s1600/Aharon+6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1135" data-original-width="1417" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAo8leIWGN3J5AgpMzcHvbqAUcrWPbRSFcYvKwXcrZzbadFZiwk8sNRjJ3hb9xbWWIPAkkUrtkq17prdDhLUBQgzTzr3bHURExbWh0n7RtDHIdqYaig7ItoOG6aue2tj8EV6P2uqxYjPKV/s320/Aharon+6.jpg" width="320" /></a></div>
<a href="http://clubeditor.cat/sites/default/files/en_bartfuss_limmortal_p.a._pons.pdf" target="_blank">Pere Antoni Pons</a> va escriure a propòsit d'aquest llibre: "He llegit força novel·les
literàriament millors que <i>En Bartfuss, l’Immortal</i>. No crec haver-ne llegida cap, però, que demostri tanta gosadia ètica. Ni que resulti tan inquietant." Aharon Appelfeld, aquest geni de la transparència torbadora, obliga a replantejar el que entenem per valor literari. Poques obres saben dir com la seva que tot ésser viu és sagrat, misteriós i complet com el món. En realitat, no conec cap escriptor que tingui aquest poder de convocar el nostre afany de comprendre. Un afany que, mentre el llegeixes, se sent nu, desvalgut, i primordial.<br />
<br />
<br /></div>
<div>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<span style="font-size: x-small;"><b>Nota Bene. Els retrats d'Aharon Appelfeld són fotografies de Blai Tomàs.</b></span><br />
<br />
<br />
<br /></div>
Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-75893216090480956342017-06-23T19:30:00.000+02:002017-06-23T19:45:09.817+02:00El misteri del provincianisme<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinV-DHQYeXTXRw4MjlYv_58J29LScYbUItQTuEb_Ipcd-OKPqDsphQj5VpSGLgYjX7pOk3IQbRtr9BEqeKhQNwg5gnf_HTxwSdmCj_nCeL_SbRDfV-prPAi_5q5E2_V52Kf1DbgpUMFdeS/s1600/goya4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="400" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinV-DHQYeXTXRw4MjlYv_58J29LScYbUItQTuEb_Ipcd-OKPqDsphQj5VpSGLgYjX7pOk3IQbRtr9BEqeKhQNwg5gnf_HTxwSdmCj_nCeL_SbRDfV-prPAi_5q5E2_V52Kf1DbgpUMFdeS/s320/goya4.jpg" width="320" /></a></div>
El lliurament del premi Crexells 2017 ha anat acompanyat de discursos solemnes i generalitzadors sobre "l'estat del sector editorial en català" i la literatura que en català s'escriu. Entengui's, sobre la incapacitat dels editors a detectar obres que valguin la pena i sobre la pobresa de les novel·les publicades al llarg del 2016 sota segell editorial, ja que <i>Crui </i>és una obra autoeditada després d'haver circulat per quinze editorials —una de les quals, confessem-ho sense embuts, és Club Editor. El veredicte, severíssim, emana de tres jutges en principi qualificats: Jordi Llovet, David Castillo i Jordi Cassassas, president de l'Ateneu barcelonès. Donem-nos per al·ludits.<br />
<br />
No he llegit la novel·la de Joan Buades, ja que en vaig rebre un capítol solt introduït per una llarga sinopsi amb comentaris valoratius (no sé qui ha dit als autors que convenia autovalorar-se per estalviar feina als editors) i el cert és que no vaig demanar a l'autor de llegir l'obra sencera. Molts escriptors i lectors trobaran colossal i potser lamentable que amb una simple sinopsi un editor descarti la possibilitat de descobrir una obra qui sap si mestra; però són tants els originals que rebem, i tan abundants avui dia aquells que diuen explorar "la pulsió i la fascinació pel Mal", que reacciono com gat escaldat. En altres paraules, exerceixo el meu lliure albir d'editora, i segur que em deixo perdre obres que valen la pena.<br />
<br />
Cal precisar-ho? Si és que <i>Crui </i>val la pena, li desitjo la millor acollida del món i tants lectors com es mereixi. Tant se val que jo em rosegui els punys per no haver sabut detectar-la, el cert és que tot editor celebra l'eclosió d'una obra bona, ni que sigui en casa aliena, perquè enriquirà la literatura. Però no és d'això que volia parlar sinó del que <i>Crui </i>ha desencadenat a Barcelona en la seva condició de novel·la autoeditada. Copio les declaracions que han aparegut a la premsa, començant per les de Jordi Llovet:<br />
<br />
“Hi ha escassíssimes novel·les d'idees que vulguin transcendir i anar més enllà de l'anècdota narrativa, tot just <i>L’escanyapobres</i>, de Narcís Oller; per això és d'agrair una obra on traspua el pensament d'Adorno, o Schopenhauer o Benjamin… és tot un descobriment, i és només allò desconegut que ens fa lliures.” (<i>El País)</i><br />
“Darrerament, el Principat porta una cotilla retòrica enormement cenyida que acaba produint un estat d’opinió amb poc moviment intel·lectual. <i>Crui </i>és una de les poques novel·les d’idees que s’han fet en català. És ambiciosa i amb una qualitat estilística remarcable.” (<i>Ara</i>)<br />
“[Llovet] deplora que la novel·la en català no hagi sigut capaç de tenir una tradició literària de referència [...] i que la narrativa catalana estigui presa d'una cotilla retòrica i d'una llengua altament lexicalitzada, amb un llenguatge ple de tòpics i prefabricat. (<i>El Periódico de Catalunya</i>)<br />
Sieu servits. Per a qui no ho sàpiga, Jordi Llovet és catedràdic de la Universitat de Barcelona i ha ensenyat durant decennis la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada —disciplines en què es veu ben clar que no entra la catalana.<br />
<br />
Un altre membre del jurat, David Castillo, poeta i novel·lista, però sobretot responsable del suplement literari de l'<i>Avui</i> des de fa també decennis, ha aprofitat la cerimònia del premi per declarar que "venint del món de la poesia, en general li cauen les novel·les de les mans”.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIjGwGMIl8smLDw3Kh1fW9eZHXjBSw5c-YkVJuwMXvLijGHv3MUuhdxQd__icHIbzCUhErfIJ1fXk4YdIExSKcNsB3aKGfAbzzU3u8TmrsnIUeCuI0vnr0wozpwuP5jiI5DLREhocNyhl-/s1600/la+baleine.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIjGwGMIl8smLDw3Kh1fW9eZHXjBSw5c-YkVJuwMXvLijGHv3MUuhdxQd__icHIbzCUhErfIJ1fXk4YdIExSKcNsB3aKGfAbzzU3u8TmrsnIUeCuI0vnr0wozpwuP5jiI5DLREhocNyhl-/s400/la+baleine.jpg" width="400" /></a></div>
Si mireu els articles de premsa veureu que hi surten tirallongues de grans noms, des d'Adorno i Benjamin (citats per Llovet), Manuel Puig i Philip Roth (Castillo) o encara Canetti, Bernhard, Goethe, Handke, Marai o Zweig (Buades). <i>Excusez du peu. </i>Jo no acabo d'entendre quina amanida fa Benjamin barrejat amb Puig i Zweig, ni què cosa és una novel·la "europea", ni per què els únics referents d'aquests ínclits lectors quan parlen d'Europa són d'Europa central —i encara, la <i>mainstream, </i>ja que no deuen haver llegit Rochman o Amery, posem per cas. Però és evident que hi ha un dèficit de riquesa en la cultura catalana si un catedràtic i un director de suplement literari no cauen que la literatura catalana conté meravelloses novel·les d'idees com <i>La mort i la primavera </i>o <i>Solitud</i>, que mediten sobre la vocació de l'espècie humana pel Mal, no pas sota el penó de les <i>stars </i>de la filosofia contemporània sinó amb un univers metafòric singular. O que <i>El món de Joan Ferrer </i>pot ser llegida com una estimulant novel·la d'idees en el sentit que escruta la condició d'exiliat com a manera de ser al món, i ho fa des d'una cultura reàcia a assimilar la seva diàspora. Podria ser que aquestes obres fossin en realitat massa originals perquè un Llovet hi vegi cap relació amb Benjamin, però aquest és el misteri del provincianisme. Per dir-ho com Màrius Torres en una carta a Mercè Figueras: "Pocs prejudicis em semblen tan risibles com el d'aquells pedants que només donen valor a les coses grosses, als mots esdrúixols, a les simfonies en to major, a les muntanyes de més de mil metres i a les pubilles de més de quaranta mil duros."<br />
<br />
És bo i desitjable que un jurat concedeixi el premi a qui cregui que se'l mereix, sigui una obra inèdita, autoeditada, estampada per Planeta o per Adesiara, amb o sense el Nihil Obstat de Roma. I és anòmal, nefast i grotesc que el jurat del Crexells emeti els veredictes que he llegit als principals diaris del país. Una ocasió més de transmetre al públic el tòpic carcamal segons el qual la literatura catalana és, ha sigut i serà una franca porqueria. Que els autors que hagin publicat alguna novel·la el 2016 em perdonin si no prenc nominalment la seva defensa; entraríem aquí en el terreny de l'opinió personal, i es tracta justament d'evitar-ho per defensar una cosa que ens és necessària a tots els qui ens dediquem a la literatura: la paraula pertinent. Que poc que ho són les que es van pronunciar ahir a l'Ateneu en roda de premsa. Però brams d'ase no pugen al cel.<br />
<br />
<br />Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4883110003403209137.post-16095560450718835542017-02-28T16:22:00.000+01:002017-03-01T09:41:13.173+01:00Lliçons de literatura catalana amb RedoxonNo sé si sabeu qui era Armand Obiols: un home doble, des del nom (Joan Prat i Esteve segons el registre) fins a l'estat civil i la llegenda (casat tota la vida amb Montserrat Trabal, company de vida de Mercè Rodoreda), un exiliat republicà que va passar la dècada dels 40 a França i que pot ser que il·lustri el fenomen de la "zona grisa". Però hi ha una cosa que Armand Obiols va fer simple: posar-se <i>absolutament </i>al servei de Mercè Rodoreda. No sé de cap altre home que hagi consagrat la vida al talent d'una dona. I Obiols em fascina, entre altres coses, per aquesta consciència aguda d'on era per a ell la veritable utilitat, el sentit de la pròpia existència. Servint aquella obra que va contribuir a fer gran, Obiols ha jugat un paper decisiu en la literatura catalana.<br />
<br />
Des que Rodoreda reprèn l'escriptura en plena guerra europea fins a la mort d'Obiols, tota pàgina escrita per ella és llegida, analitzada, comentada per ell, i afinada <i>fins a l'extrema execució</i> gràcies al diàleg que han establert i que no trencaran mai, tot i els abundants daltabaixos de la seva relació. Ho podeu resseguir gràcies al volum <i><a href="https://www.casadellibro.com/libro-cartes-a-merce-rodoreda/9788493277697/1853584" target="_blank">Cartes a Mercè Rodoreda</a></i>, que recull totes les que Rodoreda no va destruir després de morir Obiols. A partir de l'any 60, el format de les cartes d'Obi (així li diu ella) no varia i respecta escrupolosament quatre seccions: el temps que fa a Viena, la seva salut (mitja dotzena de grips anuals curades amb Redoxon i una sèrie de radiografies dels pulmons que fan dir al metge de capçalera: Fumi <i>un sol</i> paquet de cigarrets al dia), els microsuccessos de la vida d'un traductor a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, i la literatura. La que escriu Rodoreda, minuciosament. La que es publica a Estats Units, a França, a Espanya. I la que es publica a Catalunya. Obiols és un lector voraç i un mestre sistemàtic: Rodoreda, si vol arribar amunt, no pot no haver llegit segons qui, segons què. Com, per exemple, els grans contistes nord-americans, que comença a llegir l'any 41 a Limoges gràcies a "una austríaca jueva (o al revés) horrible com un ogre i bona dona" que li ensenya anglès.<br />
<br />
Però siguem precisos. No és per instruir Rodoreda que Obiols es posa a llegir sistemàticament les novel·les que es publiquen a Catalunya, sinó per aclarir un misteri: com és que, <i>per tercer any consecutiu</i>, Rodoreda ha rebut carbassa al premi Sant Jordi amb tres obres majors (les que nosaltres coneixem com <i>Jardí vora el mar</i>, <i>La plaça del Diamant </i>i <i>La mort i la primavera</i>). ¿Tanta competència literària hi ha a Catalunya d'ençà de la Guerra Civil? Al llarg de l'any 1962, mesos abans i després que surti <i>La plaça del Diamant</i>, Obiols llegeix com un cuc empassa terra: llibre rere llibre. I els comenta per carta. Són comentaris fets sense concessió, inclements però mai arbitraris, i sempre amb un sòlid fonament. En una carta escriu: "Estic convençut que en català només es pot escriure seriosament des de l’exili. O des d’un poblet remot, a molts quilòmetres de distància del món literari barceloní." Això mateix podríem dir nosaltres de la crítica literària. Ningú com Obiols ha llegit la literatura escrita en català. Es pot discrepar del seu gust, però els seus motius són de pedra picada.<br />
<br />
Ara que comença la traca de les ressenyes fetes des del <i>rovell de l'ou barceloní</i> per mor de la Diada i de la bona salut del llibre en català, ens han vingut ganes d'oferir-vos un collaret de comentaris d'Obiols a Rodoreda. Aquí els teniu.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
***</div>
<br />
<br />
26.9.61<br />
Tinc moltes ganes de llegir <i>La mort i la primavera</i>. Treballa amb calma, perquè has arribat a trobar el que molts escriptors no acaben de trobar mai: un estil. I és això, precisament, el que salva per sempre les obres.<br />
<br />
18.12.61<br />
Tornant a la qüestió dels premis: no té la menor importància. Tot i que considero que <i>La mort i la primavera</i>, tal com la vas enviar, no estava encara prou treballada, estic segur que és molt millor que qualsevol de les novel·les que han tingut més vots. Altrament, com <i>Colometa </i>[<i>La plaça del Diamant</i>] no es tracta de saber si està més bé o menys bé que les altres. Està en un altre pla, és a dir, en el pla de la literatura, mentre que la immensa majoria de les novel·les catalanes que conec (i de les que no conec també, perquè, si no, ja es sabria) està en un pla totalment extraliterari. <i>Colometa </i>i la <i>Mort </i>són obres de creació. No crec que en tota la prosa catalana hi hagi un personatge tan vivent com Colometa, ni un poble tan al·lucinant i real com el de la <i>Mort</i>. En el fons no m’estranya gens que els jurats de Barcelona no ho acabin de veure. Inclús et diré que és bon senyal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZHlCo30zSB2mhM_ylW5VzE6yWpqcQv5hirxFvyZ6FGhUX9lVya6WGUI0oCRuaatEY8kuTP4jh5jb3wPV6WaUWZCwRqw2OgFOem_K8p-ujoVMda-2esTcYLW-RhGe9GOQhThFlyTaaz3dD/s1600/pla.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZHlCo30zSB2mhM_ylW5VzE6yWpqcQv5hirxFvyZ6FGhUX9lVya6WGUI0oCRuaatEY8kuTP4jh5jb3wPV6WaUWZCwRqw2OgFOem_K8p-ujoVMda-2esTcYLW-RhGe9GOQhThFlyTaaz3dD/s320/pla.jpg" width="212" /></a></div>
<br />
24.5.62<br />
Tot el que vaig llegint d’escriptors catalans em confirma que actualment ningú no escriu el català com tu. Estic llegint un volum d’<i>Homenots</i>, de Josep Pla, que m’han deixat avui. És distret i, sovint, incisiu; de tant en tant té una certa profunditat. Però el famós estil d’en Pla era una pura llegenda; entre popular i encarcarat, molt deficient.<br />
<br />
<br />
4.6.62<br />
El mal del 99% dels escriptors catalans ve del fet que són purs aficionats: gent que escriu, amb escassa ambició, una estoneta després de sopar i alguna tarda de diumenge. Gent mandrosa: incapaç de trencar-se el cap i, ja no cal dir, de perdre la salut, per arribar a dir alguna cosa.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwfaUSZm3hLAPHq1Mf2WMJjlQ7xPa8ig8_mHxBgNWMHsQ-AlirkzTHYWAHfz2PQDvZcgLG_ptFI6azKv5BhYV2ktLPFsfU7FX6YMbvLp_sjPACXnYhIV5k8hz45XyOihlFW6tmLLrpaOvE/s1600/SxsK0QB-.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwfaUSZm3hLAPHq1Mf2WMJjlQ7xPa8ig8_mHxBgNWMHsQ-AlirkzTHYWAHfz2PQDvZcgLG_ptFI6azKv5BhYV2ktLPFsfU7FX6YMbvLp_sjPACXnYhIV5k8hz45XyOihlFW6tmLLrpaOvE/s200/SxsK0QB-.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
7.6.62<br />
He acabat <i>Érem quatre</i>, de Ferran de Pol. En principi, el <i>canevas </i>no està malament. Recorda una mica <i>El tresor de la Sierra Madre</i>. Però li passa el que passa al 90% d’escriptors catalans. Per mandra, o perquè no donen més de si, tot els queda a mig fer, com si sempre es quedessin al primer raig. Resultat: un melodrama, amb falles constants de bon gust, on tot queda encastat com Déu vol: la mitologia mexicana, la psicologia dels personatges i la “intenció”; un llibre a mig mastegar, que hauria pogut estar molt bé —a mans d’un altre.<br />
<br />
<br />
En canvi, <i>La maroma</i>, de Folch i Camarasa —n’he llegit més de la meitat— m’agrada bastant. Hi ha trossos divertidíssims, el to no falla mai i l’escriptura és correcta. És una pena que el món d’aquest minyó sigui, fet i fet, massa banal. Però, en fi, dintre les limitacions d’aquest món, la novel·la és pràcticament excel·lent.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZu-cixCp9ZpxK-9OoMBBgWjF4YDj7PNfCc57L3ZnW7LYEVJIx8gvxfz1IvsRB-njgmPlXzHhAIWAaPHCeg7czYFN_bG_AJ_t2PJnx1zxBBFoVEpzGhVkPnPvpIIPucXg0sIXRv8G6WG-e/s1600/220px-MACapmany.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZu-cixCp9ZpxK-9OoMBBgWjF4YDj7PNfCc57L3ZnW7LYEVJIx8gvxfz1IvsRB-njgmPlXzHhAIWAaPHCeg7czYFN_bG_AJ_t2PJnx1zxBBFoVEpzGhVkPnPvpIIPucXg0sIXRv8G6WG-e/s1600/220px-MACapmany.jpg" /></a></div>
<br />
27.6.62<br />
Avui he llegit una novel·leta de M.A. Capmany: <i>Tana o la felicitat</i>. És, en realitat, com els contes. Ben feta, intel·ligent, però lleugerament encarcarada, poc natural, amb una subtilesa excessiva. Una mena de Benguerel, amb millor gust, menys amanerat, més fi. Li manca, però, en absolut, la força, l’escalfor humana, l’evidència, és a dir, totes les qualitats reals que necessita un escriptor.<b> </b><br />
<br />
Aquesta impressió que tens que no podràs escriure mai més de la manera que vas escriure la <i>Plaça</i>, és una simple impressió. Un dia et llevaràs i, no sabràs per què, et posaràs a escriure 12 hores seguides. I l’endemà. I l’altre. I escriuràs una novel·la rodona en dos mesos. Serà degut a un equilibri d’humors, a un to especial de la llum, etc. <i>La mort i la primavera</i> es fa a poc a poc perquè l’havies madurat poc. Però és una novel·la que perquè sigui bona s’ha de fer a poc a poc.<br />
<br />
Avui he vist a <i>Le Monde</i> una cita de Valéry: <i>Le spontané est le fruit d’une conquête. Il n’appartient qu’à ceux qui ont acquis la certitude de pouvoir conduire un travail à l’extrême de l’exécution</i> [La sensació d’espontani es conquereix. I només la conquereixen aquells que han adquirit la certesa de poder dur un treball fins a l’extrema execució]. I el mal general de la literatura catalana, aquesta sensació que dóna —sobretot la novel·la— d’ésser feta per aficionats, és aquesta manca d’<i>exécution</i>. La pressa. L’acontentar-se de les coses a mig fer.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKIEE8eWa_O4RL4Pu65bnp6Q5reGOrusakFpGPLm7yXjXRHUrKF9gwH7VYBJip7oScrtcdOKZl9WwNiDnMz6KejJFOrSR66EZkJqZzWSIWXVgEdDTEzzL5GHJXv2jbPDDc5DHXtVK5cmr0/s1600/imatge_large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKIEE8eWa_O4RL4Pu65bnp6Q5reGOrusakFpGPLm7yXjXRHUrKF9gwH7VYBJip7oScrtcdOKZl9WwNiDnMz6KejJFOrSR66EZkJqZzWSIWXVgEdDTEzzL5GHJXv2jbPDDc5DHXtVK5cmr0/s320/imatge_large.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
16.7.62<br />
He acabat de llegir un llibre de contes de Calders; és molt original, molt divertit, ric, inesperat. És lamentable que no escrigui una <i>mica </i>millor, en el sentit del seu propi estil —és a dir, de l’estil neutre, sec, una mica administratiu que tant escau a la seva visió del món. Sense aquest defecte seria, en el seu pla —limitat, és clar— un escriptor de primer ordre.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
23.7.62<br />
He anat llegint llibres catalans: <i>Plou i fa sol</i>, de Sarsanedas; quatre contes, el primer molt discret, els altres tres, ben fets però que pequen de “subtilesa” —com certes coses de Capmany— és a dir: un té la sensació que l’autor vol dir certes coses, però no hi ha manera de saber quines; a la llarga, residus de la influència de Riba: deliri del circumloqui, del sobreentès i de l’al·lusió. <i>Vestir-se per morir</i>, dos contes llargs de l’Espinàs; el primer molt fluix, el segon —de la guerra— relativament bo; potser la millor cosa que ha fet. He llegit, també, un llibret d’aforismes de Joan Fuster; és, sense comparació, el més intel·ligent de tots, el més madur, el més culte.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZlh2OREjHCUxIkMQI2sHsqfXu-0TJkbC9YCyd9HbrHRBCItpqhNrCTYqEEjA34UBV9pXlgM-q_mYSbdxkP5qaB3KEK9wlPm4IoQXj5nW_gWG-B9lnYXcE_9xv4QJXP1mKjEkEuD9GCOJ/s1600/Toni-Vidal.-Manuel-de-Pedrolo-300x217.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZlh2OREjHCUxIkMQI2sHsqfXu-0TJkbC9YCyd9HbrHRBCItpqhNrCTYqEEjA34UBV9pXlgM-q_mYSbdxkP5qaB3KEK9wlPm4IoQXj5nW_gWG-B9lnYXcE_9xv4QJXP1mKjEkEuD9GCOJ/s200/Toni-Vidal.-Manuel-de-Pedrolo-300x217.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
26.7.62<br />
Pedrolo és allò que sol dir-se’n un graponer. Però té indiscutiblement instint de novel·lista. Pelat com una rata, amb un estil depauperat i amb una visió del món d’una gran sordidesa…<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
27.7.62<br />
A Catalunya s’escriu bastant i —en conjunt— potser amb més responsabilitat que abans. Cap dels escriptors que he llegit passa d’uns certs límits, però això és normal en totes les literatures dels països que tenen l’àrea geogràfica de Catalunya (Dinamarca, Suècia, Noruega, Holanda, etc.). Aquests països han donat tres o quatre grans escriptors cada un —i molts de segon o tercer ordre. No es pot demanar més. Tu pots estar tranquil·la.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYK6844Cuzuntqz_d1oD0tMhDGdmCkXy0HuNlwHNSShBAPw4vTEzvyAyIO3mGFIQ3KRtERT4RcbN6R0990FUdYrgPUgWhIq0TriOihUeZu1Y4Zf6-SgZPaJMpNYx28m_Np35XJdEpLGRR5/s1600/PERUCHO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYK6844Cuzuntqz_d1oD0tMhDGdmCkXy0HuNlwHNSShBAPw4vTEzvyAyIO3mGFIQ3KRtERT4RcbN6R0990FUdYrgPUgWhIq0TriOihUeZu1Y4Zf6-SgZPaJMpNYx28m_Np35XJdEpLGRR5/s200/PERUCHO.jpg" width="136" /></a></div>
29.7.62<br />
Avui he llegit les <i>Històries naturals</i>, de Joan Perucho. És un llibre bastant divertit, paròdic, que passa cap a l’any 1840. Hi ha una història d’un vampir que actua durant la guerra carlista i que arriba a mig emmetzinar el general Cabrera. Si tot plegat fos menys esquelètic, seria un llibre de primera. L’ambient científic de l’època està molt ben evocat; els paisatges de Catalunya, també. La barreja de personatges reals i imaginaris és reeixida. Però és un llibre fet massa en fred i queda, finalment, fluix, sobretot si es pensa en l’enorme partit que es podria treure del tema i de l’època. És una pena. Com els millors llibres catalans que he llegit darrerament, li manca gruix. Sembla, en realitat, un projecte de llibre.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjg9TI8JFm1yUUKEQwMUBgshpVvf91HNYjGe6e-wSSpEo97U0autk2Rsc7SUN2rk9XTatrPaqoLDVf0apl2NXRXheQ-kg6Fx3uOY90qJOpsU5HQe-uzmyhgmA3IrGVoYa57Kf1bS7kf72Q/s1600/201_salvadorespriu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjg9TI8JFm1yUUKEQwMUBgshpVvf91HNYjGe6e-wSSpEo97U0autk2Rsc7SUN2rk9XTatrPaqoLDVf0apl2NXRXheQ-kg6Fx3uOY90qJOpsU5HQe-uzmyhgmA3IrGVoYa57Kf1bS7kf72Q/s320/201_salvadorespriu.jpg" width="256" /></a></div>
2.8.62<br />
Fa alguns dies llegeixo a estonetes un llibre de Salvador Espriu (<i>Anys d’aprenentatge</i>) que conté una novel·la —<i>Laia</i>—, una col·lecció de contes —<i>Aspectes</i>—, una novel·leta —<i>Miratge a Citerea</i>— i unes proses líriques —<i>La pluja</i>. Són obres escrites i publicades abans de la guerra, revisades posteriorment. Em sembla que ja les havia llegides quan es van publicar. El vaig començar a llegir per curiositat (sembla que, d’uns anys ençà, té un gran prestigi; ha prologat una infinitat de llibres; la Capmany el considera el seu mestre; fa un parell d’anys va publicar un llibre, que he demanat —<i>La pell de brau</i>— i que diuen que és molt bo). He de reconèixer, de totes maneres, que la relectura de les obres que t’he anomenat no m’acaba de convèncer. No és que estigui malament. És bastant original —amb certes influències, per exemple, de Valle-Inclán. Però és ensopit. Massa literatura, dissimulada amb sequedat.<br />
<br />
<br />
6.8.62 / 10.5.62<br />
La <i>Plaça </i>és tan bona que pot agradar a gent molt diversa per motius molt diferents. És el secret dels grans llibres. A mi, el que més m’interessa de la <i>Plaça</i>, el que més m’impressiona, és una mena de buit interior, una mena de pou al·lucinant que encara no sé com definir i que no sabria dir com has aconseguit. Aquest buit em fa pensar en el tema de <i>L’Être et le Néant</i> de Sartre (<i>ce qui compte dans un vase c’est le vide du milieu</i>, més o menys). És el buit final de tota vida humana, com el buit d’una gerra, una mena de buit metafísic, que és el buit de no-res que hi ha darrera de totes les sensacions, passions i sentiments, i que et va sortir per miracle, encara no sé com.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVHyyrHwLVLwLcgAUmTb_hNDeLf_G5u_PDFTqJoGQ-A6kIsOOn90bNFtDYP6qsNA5SKU_CvZOBzyKZn6okYW_qgzmhD1Ozc3h0zk8PcaBkF_BIaGu_Sx2xKaE2AIjVIREUjnhdqdNzQCHg/s1600/Joan-Sales-i-Merce-Rodoreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVHyyrHwLVLwLcgAUmTb_hNDeLf_G5u_PDFTqJoGQ-A6kIsOOn90bNFtDYP6qsNA5SKU_CvZOBzyKZn6okYW_qgzmhD1Ozc3h0zk8PcaBkF_BIaGu_Sx2xKaE2AIjVIREUjnhdqdNzQCHg/s320/Joan-Sales-i-Merce-Rodoreda.jpg" width="320" /></a></div>
18.12.62<br />
He llegit més de 200 pàgines de la novel·la de Sales [<i>Incerta glòria</i>, traduïda al francès el 1962]. Hi ha coses realment esplèndides —moltes. És incomparablement superior a tot el que han publicat els Pedrolos, Espinassos, Capmanys, Sarsanedas, etc. Em plauria llegir-la en català —la traducció francesa sembla bona, però la trobo, en certs indrets, massa literal. No sé si les altres 200 pàgines són com les primeres. Si ho són, <i>Incerta glòria</i>, desigual, una mica artificial a estones —poques—, una mica <i>outrée </i>—just una mica—, és una esplèndida novel·la. No entenc com Sales ha pogut tenir la idea d’escriure’n una en col·laboració amb Benguerel. No-ho-en-tenc! Te la duré divendres. Llegeix-la, perquè realment val la pena. No comprenc com l’he tinguda tant de temps a l’armari sense llegir-la mentre llegia dotzenes de novel·les catalanes sense suc ni bruc. <i>La plaça del Diamant</i> i <i>Incerta glòria</i> són les dues millors novel·les publicades d’ençà de <i>Solitud</i>.<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
***</div>
<br />
I si parem aquí és perquè aquí para Armand Obiols la seva cura de lectures catalanes, abans de començar una nova cura de Redoxon. Ja ho sabeu: per Sant Jordi, vitamina C!<br />
<br />
<i>Nota bene</i>. Si voleu saber qui era Obiols, heu de llegir tres llibres sobre Rodoreda. Dues biografies del 1991 que han conservat tot l'interès i la vigència: <i><a href="https://www.casadellibro.com/libro-merce-rodoreda-contra-la-vida-la-literatura/9788429732337/97119" target="_blank">Contra la vida, la literatura</a> </i>de Montserrat Casals (que va ser la primera de treballar a fons l'epistolari Obiols-Rodoreda i de fer preguntes pertinents sobre l'experiència d'Obiols durant la guerra a França)<i> </i>i <i><a href="http://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-biografias/merce-rodoreda-merce-ibarz-biografia-literatura~x50804577" target="_blank">Mercè Rodoreda</a></i><i> </i>de Mercè Ibarz (que ofereix una reflexió profunda i sòlida sobre l'obra de Rodoreda i les circumstàncies en què va ser escrita; una frase a tall de mostra: "Una lectura global de les novel·les, amb les pauses obligades dels contes, fa al lector l’efecte de trobar arreu les molles de pa de <i>La Mort i la Primavera</i> arreplegades per Mercè Rodoreda pel camí de la vida i de la literatura"). I, més recentment (2004 en castellà, 2008 en català) l'assaig, també d'Ibarz, <i>Rodoreda, exili i desig</i>, on trobareu l'expressió "home doble". Queda per investigar i escriure el capítol dels anys 1942-46 a Bordeus, durant els quals Obiols va haver de treballar per l'organització Todt. Maria Bohigas Saleshttp://www.blogger.com/profile/04927043153211913453noreply@blogger.com2