Avís del blog per email

7 de gener de 2013

Des de la Muntanya Pelada

Vosaltres mireu la bústia i la bústia mira això:

És la Muntanya Pelada, també anomenada Muntanya del Ferro perquè s'hi va declarar fa cent anys una febre del ferro que la va deixar plagada de galeries, o Turó de Can Móra, o Turó del Carmel. Embolic de noms, successos reals barrejats amb històries apòcrifes: un bon lloc per a una editorial que s'ocupa de literatura.

La muntanya és plena de mines d'aigua i d'avencs. Té una capa, com podeu veure, poc propícia als arbres; el vent hi bufa com un desesperat, l'Ajuntament de Barcelona pretén fer-hi un parc. L'aigua que en surt és ferruginosa i vermella, per això la seva boca porta el nom de Font Rúbia.

Hi té la seu Club Editor. Aquí es van coure les edicions de la nostra santa patrona Rodoreda -això és l'èpica. L'any passat s'hi van coure Llefre de tu de Biel Mesquida i Homes i ocells de Blanca Llum Vidal. Ara mateix s'hi acaba de preparar el Viatge d'un moribund de Joan Sales. Els centenaris passen, les obres queden: aquesta feia seixanta anys que no s'havia editat com un llibre amb personalitat pròpia, i la té tant o més que Incerta glòria. És el llibre dels llibres, ple de les llavors de totes les novel·les futures, inclosa la inèdita Uns guants de pell de Rússia.

S'hi editaran altres llibres durant aquest 2013 ple de mals auguri: els pocs i inoblidables escrits del mariner Nikos Kavadias, el darrer volum de relats d'Alice Munro, una novel·la inèdita de Guillem Frontera, la biografia de Joan Sales per Montserrat Casals, una petita immensa novel·la d'Aharon Appelfeld. Hi celebrarem també, a la nostra manera i en forma de thriller, els cinquanta anys de K.L. Reich, la novel·la de Joaquim Amat-Piniella sobre la deportació dels republicans espanyols als camps nazis. La història editorial d'aquesta obra fa entreveure galeries apassionants de la nostra cultura.

Des de la Muntanya Pelada rebreu, si us ve de gust, cartes sobre molts llibres. Els que publica el Club Editor i els que no: llibres admirats, rellegits, cobejats, impossibles. I com que els llibres són tan plens d'aigües i avencs com la mateixa muntanya, s'hi practicarà una variant de l'espeleologia: es tracta d'explorar què hi ha a sota, com comuniquen entre si coses que a la superfície no es toquen, quines impureses i quins accidents invisibles traginen. És una manera de llegir.

Benvinguts sou a la Muntanya Pelada.

PS Si entre vosaltres hi ha amants del correu postal, la bústia és de debò i acollirà amb fruïció les vostres cartes:
Maria Bohigas
Club Editor
Carrer Coves d'en Cimany, 2
08032 Barcelona
Si us estimeu més les cartes elèctriques, per això existeix aquest blog: perquè també vosaltres excaveu galeries.










4 comentaris:

  1. Pinta immillorable el que surt d'aquesta muntanya peladaferrosa!

    ResponElimina
  2. El comentari l'ha escrit una traductora que m'inspira una admiració sense ribes ni fons: Ana Bejarano, que ha traduït per exemple Hirbet Hiza (ed. Minúscula), una meravella terrible de les lletres israelianes.

    ResponElimina
  3. Benvingudes sigueu, missives voltaiques!!!
    Des de la Biblioteca Jordi Rubió, de Sant Boi de Llobregat, us llegirem amb gran interès i atenció.
    Casualitats de la vida, la Jordi Rubió també té certes connexions muntanyeses, ja que està ubicada al Parc de la Muntanyeta. ;-)
    Per cert, Maria, la porta existeix de debò, oi? Segur que la devia pintar i retolar l’àvia... sensacional!

    ResponElimina
  4. sí senyor, la va pintar l'àvia, o sigui Núria Folch, que ho pintava tot: carrosseria del cotxe, interruptors, tassa del vàter...

    ResponElimina