Avís del blog per email

10 de gener de 2013

Salubritat cultural

Ha mort una llibreria.
Què podem fer nosaltres -lectors, autors, editors, periodistes culturals, gents diverses que intervenim en la vida cultural- quan una llibreria es mor?
La fi d'una llibreria, es plora?
O reclama una autòpsia?

"Cuando en este país cierra una empresa de cierta entidad –últimamente una lamentable costumbre- la prensa se vuelca en dilucidar causas, buscar responsables, encontrar culpables, contar historias de interés humano de famílias enteras en la calle. Deben hacerlo, esa es una de sus funciones sociales. Pero cuando la empresa que se va a pique es cultural, cuando además se trata de una importante librería, el espíritu crítico se troca en lamentos y nostalgia.

El cierre de la Catalònia ha disfrutado del tratamiento acrítico y laudatorio que la prensa cultural del lugar suele brindar a los naufragios culturales; más cercanos a la hagiografía que al periodismo, tan plañidero trato es más propio de la defunción de un Padre de la Patria que del discreto final de un negocio. No han faltado alusiones a la represión franquista y al incendio sufrido en 1979, como si el cierre de la librería estuviera más relacionado con la telúrica que con la gestión."

L'article és de Bernat Ruiz, autor d'un blog molt recomanable per a qui creu que també la cultura necessita forenses; aquí l'enllaç de l'article complet.

Fa no pas gaire va morir la distribuïdora Arc de Berà, històrica com la Catalònia, molt important i activa durant uns quants decennis. Va ser abundantment, públicament, mediàticament plorada; arrossegava també la fi d'una llibreria, Ona.
No he vist que enlloc se'n fes l'autòpsia; no he vist que se sistematitzés la història d'aquesta bancarrota, ni que se'n resseguissin les conseqüències, dramàtiques per a tants editors que no hi tenien cap culpa.

Prou d'esqueixar-se les vestidures: a fer autòpsies. Per salubritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada