En parlàvem després amb la Marina Espasa: qui sap si, quan hagi passat la crisi, no vindrà que l'enyorarem. Perquè ens allibera d'haver de fer un paper fals. El mercat del llibre se'n va a fer punyetes, qui qualifiqui avui la literatura d'indústria cau en el més estrepitós dels ridículs, anem de pèl a pèl ensenyant les vergonyes i entre aquestes vergonyes hi ha una cosa comparable a la ludopatia, que fa que aquest món nostre del llibre sigui ple de vitalitat encara que agonitzi. Sentir vibrar en aquell rotlle l'addicció a la literatura, sentir parlar sense pèls a la llengua els personatges bigarrats que componen l'edició independent, és una alenada d'aire.
Què ens reserva la Diada? Ens refarem de tantes castanyes acumulades? No ho sap ningú. Però pel cap baix haurà passat una cosa interessant: els editors independents surten enguany al carrer de dos en dos i de quatre en quatre i en colles de vint, plegats. Ja no podem fer el tifa rere el pendó del segell propi, ni callar-nos les desfetes ni empassar-nos les angoixes.
I mentre una servidora etiqueta llibres amb els nervis i l'expectativa de qualsevol refotuda Diada del Llibre, surten seleccions de llibreries i diaris que demostren que l'ampolla en el mar de Nikos Kavadias ha arribat a port: en parlen amb devoció Marina Porras, la gran Fe de l'Espolsada, Màrius Serra, Vilaweb, Jordi Puntí, Martí Sales, Jordi Nopca, Marina Espasa, Jordi Llavina a "L'última troballa" que no us puc enllaçar... Senyal que tot, malgrat tot, és encara possible, fins i tot ressuscitar un mort.
Sursum corda? Us espero amb candeletes a la taula de Sant Jordi.
No hi faltarem!
ResponEliminaSU