Un nou premi literari amb un jurat de lectors

Us ho deia a la Carta no ben bé manifest: pels temps que corren (= avui dia, ecs), tota la gent del llibre ha de treure's la roba i tirar-se a l'aigua d'una vegada. Que vol dir acceptar les aventures sense saber ben bé on porten.
El desembre passat van contactar-me d'una plataforma que es diu EntreEscritores i que es dedica a l'autoedició de llibres en format digital. ¿L'enemic número 1 dels segells editorials? Les pàgines culturals de la premsa visiten regularment aquest fenomen de societat que és l'autoedició online, gràcies a la qual un autor pot publicar-se ell mateix l'obra i vendre-la o oferir-la gratuïtament a la xarxa. Amb èxits a vegades espaterrants: recordo el cas d'una jove autora espanyola que havia venut en un parell de mesos 10.000 exemplars del seu llibre. El periodista li preguntava si comptava publicar-lo en paper dins d'un segell editorial. No, deia la mossa: no m'interessa cobrar el 10 % d'una venda que segurament no excedirà els 2.000 exemplars si puc cobrar el 100 % d'una venda que ja supera els 10.000. Una mossa que no es mama el dit. (Preciso per si fes falta que no totes les obres autoeditades coneixen la mateixa sort.)
Des del punt de vista del públic, l'autoedició online té la virtut d'oferir ebooks a un preu realment baix: menys de dos euros, cosa ara per ara impossible quan l'ebook és produït per un segell editorial (quina mena d'impossible és aquest?, si la qüestió us interessa us recomano el blog Anatomía de la Edición). Però també té l'inconvenient que el llibre no passa per cap treball que no sigui estrictament el de l'autor. Ara bé: no són gaires les obres que poden sortir de les aigües com una Venus anadiòmena, de pèl a pèl i sense intervenció de ningú. Corren el risc, si ho fan, d'anar cobertes de tot allò que el mar escampa sense manies, petroli, residus, algues, que en literatura es diuen estil fallit, defectes d'estructura, incoherències. La majoria dels autors, també els molt bons, necessiten aquest mirall que ofereix un editor per acabar de veure on vol anar i on va realment la seva obra: per verificar si no hi ha una contradicció entre el propòsit i el resultat.
Per mor d'aquest mirall, Club Editor s'ha tirat a l'aigua i participa en el premi convocat per EntreEscritores. El joc funciona així: durant un any, la plataforma acollirà obres i lectors. Les obres prendran forma de llibre digital i seran de lliure accés online. Els lectors actuaran com un jurat: les llegiran i en faran una selecció. El premi del concurs serà la possibilitat de publicar el llibre en un segell editorial, o sigui d'editar-lo -paraula clau.
El segell que col·labora en el premi per a les obres en català és Club Editor. Les obres poden ser el que vulguin mentre siguin (ben) escrites en prosa: novel·la, contes o invents no etiquetables. Quan els lectors jurats hagin seleccionat seixanta obres d'entre totes les que s'hagin autoeditat a la plataforma, l'editor en triarà una i l'oferirà, després de treballar-la amb l'autor, al públic.
I podrem intuir una mica més bé algunes coses: si l'autoedició i els segells editorials conviuen harmoniosament, si l'accés lliure online perjudica o afavoreix l'accés pagat per intermediari del llibreter, si l'editor és útil o no a l'autor, si els lectors voluntaris tenen més criteri que els jurats professionals plagats d'editors que remenen l'olla...

Ja ho sabeu. Perquè el joc funcioni, necessita molts lectors i moltes obres. Us animo a fer-ho córrer: com més siguem els que ens traiem la roba, més riurem.